Monturull

Monturull

Recorregut circular fet en el sentit contrari a les busques del rellotge, seguint tota la carena i línia divisòria dels termes de l’Alt Urgell i la Cerdanya, trepitjant la línia fronterera amb Andorra, pujant a tots els cims i turons que trobarem pel camí. Aquells que vulgueu fer aquest itinerari no busqueu camins ni senyals, ja que no els trobareu enlloc, però això no serà cap obstacle per portar a bon port la passejada, ja que el terreny és tan obert i mancat de vegetació que sempre tindrem a la vista el proper objectiu. La poca vegetació que trobareu, tot just al començament de la caminada, no ens impedirà anar seguint la carena. Quan els arbres desapareixen treuen el cap les fites de terme que ens aniran ensenyant el camí fins al cim del Monturull.
Si algú no vol pujar els diferents accidents que s’anirà trobant pel camí, els podrà evitar flanquejant-los per un costat o per l’altre, ja que el terreny així ho permet. Si el dia és net, no val la pena que durant la pujada us enlluerneu amb les vistes, ja que el cim ens regalarà els ulls amb unes vistes espectaculars a 360°. Sols vaig trobar a faltar Montserrat, tapat per la serra del Cadí. No us penseu que faré un repàs de tots els cims que s’albiren, primer per la quantitat i segon perquè no els conec tots, però sé on són tots els que tothom esmenta. Poques vegades vaig estar tant de temps intentant ubicar al mapa uns cims.
El cim del Monturull és conegut a terres andorranes amb el nom de la torre dels Soldats. Aquesta és una de les moltes diferències toponímiques que s’observen en aquestes contrades frontereres, i no sols entre països, ja que també es donen entre les comarques. També hi ha la curiositat que aquest cim és el més alt de la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria i que és molt a prop d’altres cims del repte de la FEEC. Podem esmentar el mirador del pla de Llet, a poc menys de 2.000 metres del punt proposat per aparcar.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. Km
Coll de Dalt42.4138551.61873300:00:002,0980
Turó Punçó42.4245271.6010401:09:402,4912.599
Pic del Coll de la Barra42.4430271.5972101:49:382,6325.046
Monturull42.4499171.58126302:26:562,7516.843
Pic Negre42.4586781.56115203:11:342,6469.21
Búnquer42.442731.56200203:42:242,50111.188
Fontpedrós42.4274181.56626504:18:082,24813.214
Rec abandonat42.4219351.56662705:00:231,95614.396
Torrent del port Negre42.4263481.57761205:19:251,97115.695
Refugi del coll de Midós42.4141321.57506705:53:322,03417.857
Coll de la font d'Aristot42.4133571.60403706:33:512,19920.821
Coll de Dalt42.4139171.61878506:50:462,11222.165

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Coll de Dalt 
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:   no
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:    2.761 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  10,86%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat:  60 minuts
  • Dificultat d’orientació: Baixa
  • Altura mínima: 1.938 metres
  • Pendent mitjà de descens:   14,27%
  • Mapa: Andorra
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista de terra (pista d’esquí)
  • Itinerari fet en sentit:  anthorari
  • Temps caminant: 5 hores 51 minuts
  • Dificultat de progressió: No hi ha camins
  • Ascens positiu: 1.293 metres
  • ibpindex:  153 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 6 de setrembre de 2011, data de realització del recorregut.

Sortim del coll de Dalt i seguim, en sentit nord-oest, uns metres per la pista, que és la carretera d’Arànser a Bescaran.
Al cap de poc deixem la pista per seguir la traça d’unes roderes de vehicle que fan que ens estalviem caminar per la pista, ja que aquesta fa un llarg revolt. Quan ens la trobem de nou la travessem i seguim la imaginària línia que marca el límit dels termes del Pont de Bar i Lles de Cerdanya i iniciem la pujada a la cerca de la carena, pel mig del bosc. Quan aquest s’aclareix ja es veu el camí de carena que hem de seguir. No triguem gaire a trobar fites de terme que ens aniran guiant, sempre en sentit nord-oest, fins a assolir el cim del turó Punçó. Aquest és opcional, ja que es pot evitar amb un flanqueig pel vessant esquerre.
Al turó no ens hi estem gaire, ja que l’objectiu del dia el tenim ben a prop. Continuem la marxa, en sentit nord-est, de nou amb la companyia de les fites de terme, que ara delimiten els termes de Lles de Cerdanya i les Valls de Valira i així, ara planejant ara en lleuger descens, baixem al coll de la Barra.
Tenim al davant la serra Airosa, pels cerdans i cerdanes, o serra d’Airosa, pels alt-urgellencs i alt-urgellenques. Seguim la seva línia carenera i fem un fàcil cim, sense nom al mapa, per a encarar la pujada, de molta més entitat, al pic del Coll de la Barra. Quan som a dalt es presenten davant nostre, al nord, els estanys de la Pera i el refugi, així com la magnífica vall de Claror amb tota la seva esplendor i més enllà el port de Perafita i tot el cordal fronterer andorrà. Cap a ponent tenim la fondalada de la vall de Port Negre i la carena de la serra calm Ramonet, per on passarem més tard. Més al nord-est ja tenim clavats als ulls al cim objectiu del dia per arribar al qual encara ens queda superar una altra tatxa, superada la qual iniciem el descens al coll de Monturull per tal d’encarar definitivament l’ascens al cim del Monturull, o torre dels Soldats, com també se’l coneix a Andorra. Les forces encara no han afluixat així que no es fa tan dur pujar-hi.
Al cim, si el dia acompanya, podem quedar-nos-hi una llarga estona. Les vistes són inenarrables. 360° al nostre abast per gaudir de valent jugant a reconèixer cims i fondalades. Havent fet un mos, recuperades les forces i omplerts tots els sentits, toca iniciar la tornada, que encara queda camí.
Del cim sortim en sentit oest per anar a trobar una fita amb pintura, esborrada, de GR, encara que als mapes aquest no hi figura. Recorrem en tota la seva extensió la serra del Port Negre i arribem al puig Negre d’Urgell, segons el mapa de l’editorial Alpina. Seguim camí i baixem al port Negre per connectar, ara si, amb el GRP fronterer que ens porta al pic Negre de Claror, per l’editorial Alpina.
Faig èmfasi en la diferenciació toponímica dels cims que fa aquesta editorial per què en la nomenclatura oficial, tant catalana com andorrana, aquest fet no es produeix. Per aquestes dues, sols existeix el pic Negre i el situen al lloc al qual l’editorial Alpina situa al pic Negre de Claror.
Bé. Fet aquest aclariment, continuem amb el recorregut i seguim per la pista que pren orientació sud-est i anem així perdent altura per anar a trobar la carena de la serra de calm Ramonet. Aquest trajecte de descens ens porta a passar per un parell de búnquers que visitarem, ja que no ens demanaran desviar-nos del camí. Des del segon d’ells iniciem un fort descens, per terreny esquistós al començament i herbat més avall i finalment apareixem al coll de les Tines.
Al coll deixem una sèrie de camins i seguim en sentit sud a la cerca del cim del Fontpedrós, el qual petjem sense dificultat ni esforç. Seguim baixant pel dret, tot i que una altra alternativa seria baixar de nou al coll de les Tines i seguir pel camí senyalitzat que porta a la cabana del Vaquer. Nosaltres no reculem mai així que seguim, sense camí però sense complicacions, en baixada, pel mig del bosc, a la cerca d’unes bordes que es veuen en sentit sud-oest. Baixant i baixant arribem a una tanca de filferro que travessem per tal de seguir baixant amb, més o menys, la mateixa orientació. Així acabem per ensopegar amb un vell canal que canalitza les aigües del torrent del Port Negre. No creuem l’estructura, sinó que la seguim en sentit nord-est. No deixem aquest rec fins a arribar a trobar les aigües que l’alimenten. Llavors és quan deixem el ciment i creuem el torrent per prendre així orientació sud-est i seguir, sense camí definit, a la cerca del camí de l’Orri de Pal. Quan som a aquesta pista la seguim en sentit sud-est per passar a tocar de la cabana del Vaquer i més endavant travessar el riu de Bescaran, moment en el qual la pista gira en sentit sud-oest.
Al cap de poc deixem a la dreta el camí d’accés a la cabana i seguim, en lleugera pujada, per la pista que sembla que s’anomena carretera de Bescaran a Arànser. Aquesta pista, en pujada no gaire forta però que en aquest moment del trajecte ja es fa feixuga, ens porta al refugi forestal del coll de Midós. Aquí es pot deixar la pista i fer per sender carener, en pujada més forta però també per camí més curt, o seguir, com vam fer nosaltres, per la mateixa pista.
Així, sense deixar-la, vam arribar al punt al qual teníem el cotxe aparcat.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.