Montsent (serra de Picancel)
el cim del Montsent, o serrat de Picancel, vist des de la pista que circula per sobre del pantà de Fuïves

Tot i que la majoria de ressenyes descriuen el recorregut d’ascens a aquest cim del Montsent, o serrat de Picancel, amb partença des d’un parell de llocs del Camí de la Portella, accesibles en qualsevol mena de vehicle, aquí descriure un recorregut una mica diferent, amb aparcament a una corba molt tancada de la carretera BV-4347, que comunica Olvan amb Cal Rosal, concretament on hi ha l’accés, tancat amb una cadena, al lloc de captació d’aigües de la riera de la Portella, just quan el cabal que desaigua la pressa creua per sota la carretera. Fins aquí tot és asfalt i hi ha lloc per diversos vehicles, encara que quan vam anar-hi nosaltres havia molta runa, penso que restes de l’arranjament de la carretera.
Aquest recorregut, en cap moment senyalitzat, té tres parts molt diferenciades. Per una banda la pujada. En el sentit, horari, en el que el fem, es camina sempre per pista. Només es transita per sender tot just començar i els últims metres per pujar al cim. Per altra banda el descens. Es fa majorment per sender, de vegades vertiginós, que baixa entre la pista de Quatre Camins i la zona de la Socarrada a trobar el Camí de la Portella, camí que deixem per baixar a creuar la riera de la Portella per anar per sobre del pantà de Fuïves. Superada la pressa s’arriba a un desviament, i aquí comença la tercera part del recorregut.
Ara a casa recomano, si no és que vols aventura i ajudar a recuperar camí, agafar la branca de la pista que baixa per la dreta, en sentit més al sud-oest que la que nosaltres prenem. La pista que recomano va en cerca del sender per on hem començat a caminar, just al lloc on es creua la riera de la Portella. En el nostre cas, anem en cerca del coll d’Olvan però abans d’arribar-hi la deixem per agafar una altra senda que al final es torna perdedora per, al final morir al mig de la vegetació. Hi ha sortida, perquè just quan més perduts hi som, per la dreta, saltant un filferro, continua un vell rastre. Comença brut, però de mica en mica es va obrint i acabem de nou a la caseta de la captació d’aigües per on hem començat a caminar.
Aquest camí que hem fet, surt reflectit al mapa de lEditorial Alpina, al cartogràfic de Catalunya (Vissir3 de l’ICGC) i a l’Openstreetmap, però la meitat d’aquest camí és brut.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Aparcament1.892864142.066490000:00:0000:00:0051600
Creuar riera1.896094042.069247900:11:4200:11:42523553553
Pista1.895564042.071363000:12:0700:23:495977111.264
Deixar pista1.897716042.072976000:03:4200:27:316202641.528
Corral de Montsent1.893668142.089734000:46:3101:14:026532.8494.377
Cim1.908255942.095782001:02:1302:16:159612.2026.579
Deixar camí Portella1.906355942.081094900:57:4503:14:005942.1698.748
Esquerra amunt1.901660042.071571100:33:4903:47:495922.02210.770
Deixar pista1.900578942.067747900:10:4303:58:3260383011.600
Complicacions1.894733142.067368000:11:5204:10:2454566012.260
Aparcament1.892864142.066490000:07:1804:17:4251626012.520

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: punt captació aigua
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:  961 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  10.70%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 52 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  511 metres
  • Pendent mitjà de descens:   12.68%
  • Mapa: Lluçanès
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 25 minuts
  • Obstacles: camí semi perdut
  • Ascens positiu: 575 metres
  • ibpindex: 66 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 18 d’agost de 2023, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar per un curt tram on el recorregut és compartit, d’anada i tornada, fins a la caseta d’equipaments del punt de captació d’aigües de la riera de la Portella. Fem el recorregut en sentit horari en no adonar-nos de cap més camí. Així trobem la pressa que reté les aigües de la riera de la Portella. Pel marge esquerre hidrogràfic de la riera neix un sender, molt maco, que ens fa anar, riera amunt, fins que sortim a una pista.
Continuem en sentit nord-oest per creuar a gual la riera i comencem a pujar a la recerca dels fils d’una línia elèctrica d’alta tensió. Just quan som a sota, deixem de cares una altra pista i girem a l’esquerra. Així acabem per conectar amb el Camí de la Portella.
Continuem sempre amunt, ara en sentit nord-est, per l’ampla pista, passem per sota de le línia elèctrica i, quan la pista sembla que vol aplanar-se, deixem el Camí de la Portella, en prendre una altra pista que agafa orientació oest, fins que anem a tocar d’una torre d’alta tensió.
De nou deixem la pista que se’n va en sentit sud-est i continuem per la branca que torna a anar-se’n en sentit nord-est. Anem deixant pistes i trencalls a dreta i esquerra, sempre en baixada continuada, per passar primer a les envistes del mas Montsent, i molt més avall encara fins caure al Corral de Montsent. Aquí ja deixem de baixar. En trobem a un nus de camins. La pista que baixa per l’esquerra la deixem, altra amb un pal de telèfon, o electric, amb diversos cartell informatius, també. La que s’adreça a l’edifici tampoc interessa. Continuem la que es dirigeix també a l’edifici, però pel seu costat dret (la nostra esquerra).
Aquesta pista, ja sense descans, recupera tot el desnivell perdut i encara més. Ens fa pujar, sense descans, fins a l’Era de la Palla, ja amb la visió de la destinació, i uns metres més endavant, al corriol, costerut, que ens permet assolir el cim.
Quina meravella de vistes… i de banc. Quin esmorzar amb vistes. Llàstima d’una naixent alzina, que espatlla les vistes cap a Berga, la serra de Queralt i la serra d’Ensija. Encara i l’alzineta, l’espectacle visual no té preu.
La baixada l’encetem pel vessant contrari al de pujada, per un sender clar, evident i, com no, sense senyalització. El camí baixa arrapat a la cinglera, tot i que no ho sembla. De vegades pausat, de vegades vertiginós, anem fent un frenètic descens, sense treva, fins que apareixem al Camí de la Portella.
Continuem per ell, en sentit sud-est, uns quants metres, no gaires, perquè en trobar una altra pista, per la dreta, amb un pal amb un cartell de Ruta de la Quar, la deixem per anar a la recerca de la riera de la Portella, que tornem a creuar. Fem un parell de giragonses i continuem per una pista que ens fa guanyar alçària, per acabar por superar el pantà de Fuïves, molts metres per sobre del seu cabal. I així arribem a un punt que, ara, considero important.
Hem sortit a una nova pista, a una corba de 180º. Jo, ara, faria servir el tram de pista de la dreta, la que baixa a la recerca de la riera, allà on la vam creuar la primera vegada, justa al començament de la caminada. Si es baixa per aquesta branca, us estalviareu els contratemps que nosaltres vam trobar, superables, però amb alguna que altra rascada.
Nosaltres anem per la pista que segueix en pujada, per l’esquerra, uns graus menys al sud-oest que la pista recomanada. Aquesta pista ens fa creuar tres vegades sota els fils de la línea elèctrica que travessa aquesta part del territori, sempre en direcció al coll d’Olvan.
No arribem, però, a aquest coll perquè molts metres abans deixem la pista, obrint el pas d’un filferro, per agafar una altra pista, més precària i herbada, que s’orienta en sentit oest i en baixada. Més endavant passem a tocar d’un camp amb ruscs i finalment apareixen a un descampat. Aquí comencen els problemes, petits problemes de moment. El camí s’esvaeix al terra. Amatents als rastres localitzem la continuïtat del camí, ja molt precari. El rastre és prou clar al terra, i així arribem a un punt on definitivament es perd del tot. Per la dreta tenim un filferro i a l’altra banda, ja mig perdut, s’intueix un antic sender. Encara es pot passar, apartant branques primes de vegetació i algun que altre esbarzer. Res impossible de superar. Per a mí, bregat en aquestes batalles, no va suposar res, però pot emprenyar als no acostumats. En descàrrec meu dire que aquest sender figura dibuixat a tots els mapes consultats.
Finalment el sender es va aclarint i arribem, sense més problemes, a la caseta d’instal·lacions de la captació d’aigües per on hem començat a caminar.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.