Montmeneu

Montmeneu

La població de la Granja d’Escarp té com a punt d’interès turístic i paisatgístic l’indret anomenat “l’aiguabarreig”. En aquest punt, espai natural, conflueixen els rius Segre i Cinca i creen un espai aquàtic i vegetal especial, hàbitat de múltiples espècies, tant animals com vegetals.
Aquesta petita població té també un plaça molt animada, amb bars i terrasses sempre freqüentades, sigui per vilatans o forasters. Hi ha també una església amb quatre nius de cigonya, amb exemplars que els habiten, que piquen amb els becs per fer-se sentir.
A uns 5.500 metres d’aquesta població trobem també un altre espai emblemàtic per als muntanyencs de la zona: el Montmeneu o Montmaneu. Aquest cim és considerat per molts el sostre comarcal del Segrià, tot i ser cinc metres més baix que el veritable sostre, el puntal dels Escambrons, ubicat a la veïna població d’Almatret. A diferència d’aquest, el Montmeneu es mostra molt més muntanyenc, ja que la seva silueta altiva, ensenyant tots els vessants a qui vulgui contemplar-los, li donen molta més personalitat i el cim, solitari a les vastes planes del Segrià, cosa que el fa visible des de molt lluny, regala unes vistes extraordinàries.
A risc d’equivocar-me en les distàncies (Google Maps), diria que a uns 22 km, per pista asfaltada, ens podem acostar a Almatret i fer també el puntal dels Escambrons, i així podrem dir que hem fet els considerats sostres comarcals del Segrià.
Tal com està planificat el recorregut més avall ressenyat tindrem temps de sobra per fer-los i fer turisme per la zona. També es pot planificar en un parell de dies i així fer encara més turisme.
La propera població de Mequinensa bé val una visita. Aquesta vil·la basa la seva economia en el turisme de pesca i té detalls interessants, com el mirador sobre la presa i el castell. Si es vol visitar, s’ha de fer reserva amb dies d’antelació. També és interessant saber que l’accés és privat, vigilat 24 hores amb vigilància privada que barra el pas a tothom que vulgui passejar pels voltants. Si es vol més informació pot ser interessant visitar el web municipal.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Mas de l’Hereu0.412037641.397380209:56:212700
Separació camins0.410114641.395747310:00:18273259
Finca Pepito Solo0.405827341.385626110:37:303642.200
Camí de Montmeneu0.399539341.383811310:48:493482.956
Pal direcció Montmeneu0.393329241.385899011:05:513823.976
Montmeneu0.401423841.388655211:28:054954.867
Camí de la Vall de Dana0.395287441.394736712:01:303766.080
Unió camins0.410095841.395792912:24:392757.681
Mas de l’Hereu0.412031241.397371712:30:322707.950

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Mas de l’Hereu
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima:   480 metres
  • Pendent mitjà de pujada:   7,91%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  pistes
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat:  6 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 269 metres
  • Pendent mitjà de descens:    7,22%
  • Mapa: full 62-32 e/1:25.000
  • Accessibilitat: hi ha 600 metres de pista de terra. Poder calgui un tot terreny.
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant:  2 hores 28 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa
  • Ascens positiu:  248 metres
  • ibpindex:  36 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 25 de març de 2013, data de realització del recorregut.

Si hem aparcat en el mas, caminarem uns 200 metres per pista en sentit SO fins a arribar a una bifurcació. Seguirem per l’esquerra, seguint les roderes de la pista herbada en sentit SE. Més endavant la pista gira en sentit SO i deixem un desviament a l’esquerra i un altre a la dreta.
Ens dirigim en clara direcció a una torre elèctrica que tenim al davant i una mica a la dreta, uns metres per sobre de la posició que ocupem. Deixem una altra pista que gira en sentit SE i seguim recte amunt en sentit SO. Pocs metres més amunt veiem que el camí es bifurca. Totes dues branques són bones. La de més a la dreta sembla que puja més fort, ja que passa al costat de la torre elèctrica. Els camins s’ajunten més endavant. Això passa quan arribem a una paret de pedra. Girem a l’esquerra, per corriol, en sentit SE i més endavant prenem orientació SO per enllaçar amb una pista o sender més ample que surt a un camp amb arbres que no recordo si són ametllers o oliveres. Es veuen clarament les roderes de vehicles que marquen el camí.
Pel costat dret del camp segueix també un sender traçat per les motos dels que practiquen trial que fan la seva festa per aquestes terres. Deixem el camp i anem seguint la corba de nivell en sentit SO i O per començar a perdre alçada passant entre dues construccions.
Sempre per la pista més evident i perdent alçada arribem a una casa o magatzem, en molt bon estat i amb una mena de zona enjardinada al davant. Passem de llarg aquesta construcció i seguim per pista fins a enllaçar amb una de nova que ve en sentit SE-NO. Seguim en aquesta última direcció així que ens incorporem a la pista i continuem per la dreta. Anem planejant, primer en sentit NO i més endavant, després d’una corba de 180°, en sentit SE. De cop la pista torna a girar uns altres 180° i comença una suau pujada que ens porta a la cota 380 i comença a planejar fins a arribar a un pal indicador que ens marca la direcció a seguir per pujar al Montmeneu.
Girem a la dreta, en sentit E, primer, i NE, després. Així arribem a un pal de formigó que suporta una antena. Un parell de metres més endavant trobem el sender que, en contínua i forta pujada, ens deixa al cim del Montmeneu.
Si s’ha ensopegat el dia correcte, les vistes seran magnífiques, així que és millor planificar la sortida amb previsió de bon temps i cels nets i clars. En cas contrari serà una pena.
Havent gaudit de les vistes i fetes les fotos de rigor i tot allò que calgui, s’ha de desfer el camí per tornar a baixar a la pista. Quan hi som, la seguirem en sentit NE fins que arribem a l’alçada d’una altra torre elèctrica. Veurem un sender, senyalitzat amb una fita amb una marca de pintura que sembla de GR. Seguim aquest sender i anem per la carena, en sentit NO, perdent molt poca alçada, fins que sortim a una pista ampla. Girem a la dreta i continuem en descens en sentit
Al començament, la pista està en bon estat, però ràpidament es torna deficient. Quan la pista planeja trobem un desviament. Tornem a abandonar la pista i prenem aquest nou itinerari, ara en direcció S. En còmode i suau descens passem pels camps de la masada de Pere Joan (nomenclatura ICC) i acabem sortint a la pista per la qual hem passat al començament.
Depenent d’on hàgim deixat el cotxe acabarem en aquest punt el recorregut o desfarem camí fins al Mas de l’Hereu.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.