Montmeneu

Si hem aparcat en el mas, caminarem uns 200 metres per pista en sentit SO fins a arribar a una bifurcació. Seguirem per l’esquerra, seguint les roderes de la pista herbada en sentit SE. Més endavant la pista gira en sentit SO i deixem un desviament a l’esquerra i un altre a la dreta.
Ens dirigim en clara direcció a una torre elèctrica que tenim al davant i una mica a la dreta, uns metres per sobre de la posició que ocupem. Deixem una altra pista que gira en sentit SE i seguim recte amunt en sentit SO. Pocs metres més amunt veiem que el camí es bifurca. Totes dues branques són bones. La de més a la dreta sembla que puja més fort, ja que passa al costat de la torre elèctrica. Els camins s’ajunten més endavant. Això passa quan arribem a una paret de pedra. Girem a l’esquerra, per corriol, en sentit SE i més endavant prenem orientació SO per enllaçar amb una pista o sender més ample que surt a un camp amb arbres que no recordo si són ametllers o oliveres. Es veuen clarament les roderes de vehicles que marquen el camí.
Pel costat dret del camp segueix també un sender traçat per les motos dels que practiquen trial que fan la seva festa per aquestes terres. Deixem el camp i anem seguint la corba de nivell en sentit SO i O per començar a perdre alçada passant entre dues construccions.
Sempre per la pista més evident i perdent alçada arribem a una casa o magatzem, en molt bon estat i amb una mena de zona enjardinada al davant. Passem de llarg aquesta construcció i seguim per pista fins a enllaçar amb una de nova que ve en sentit SE-NO. Seguim en aquesta última direcció així que ens incorporem a la pista i continuem per la dreta. Anem planejant, primer en sentit NO i més endavant, després d’una corba de 180°, en sentit SE. De cop la pista torna a girar uns altres 180° i comença una suau pujada que ens porta a la cota 380 i comença a planejar fins a arribar a un pal indicador que ens marca la direcció a seguir per pujar al Montmeneu.
Girem a la dreta, en sentit E, primer, i NE, després. Així arribem a un pal de formigó que suporta una antena. Un parell de metres més endavant trobem el sender que, en contínua i forta pujada, ens deixa al cim del Montmeneu.
Si s’ha ensopegat el dia correcte, les vistes seran magnífiques, així que és millor planificar la sortida amb previsió de bon temps i cels nets i clars. En cas contrari serà una pena.
Havent gaudit de les vistes i fetes les fotos de rigor i tot allò que calgui, s’ha de desfer el camí per tornar a baixar a la pista. Quan hi som, la seguirem en sentit NE fins que arribem a l’alçada d’una altra torre elèctrica. Veurem un sender, senyalitzat amb una fita amb una marca de pintura que sembla de GR. Seguim aquest sender i anem per la carena, en sentit NO, perdent molt poca alçada, fins que sortim a una pista ampla. Girem a la dreta i continuem en descens en sentit SE.
Al començament, la pista està en bon estat, però ràpidament es torna deficient. Quan la pista planeja trobem un desviament. Tornem a abandonar la pista i prenem aquest nou itinerari, ara en direcció S. En còmode i suau descens passem pels camps de la masada de Pere Joan (nomenclatura ICC) i acabem sortint a la pista per la qual hem passat al començament.
Depenent d’on hàgim deixat el cotxe acabarem en aquest punt el recorregut o desfarem camí fins al Mas de l’Hereu.