Montmalús

Aquesta vegada no calen waypoints, ja que el recorregut és lliure, en tractar-se d’una travessa hivernal.
Sortirem de l’aparcament del telecadira Cubil i ens dirigim, en sentit S.O., a travessar els diferents arrossegadors i telecadires de l’estació d’esquí, anant a buscar l’inici de la pista infantil, Circuit Imaginarium crec recordar que es diu. Comencem remuntant per la pista però de seguida ens calcem les raquetes i entrem a la vegetació, seguint traces d’esquiadors que prefereixen fer descensos més tipus eslàlom. Pujant tranquil·lament, més o menys a prop de la pista, acabem per tornar a sortir-ne, just en un punt en el qual el pendent es fa vertical de veritat. Existeixen alternatives, la millor de les quals consisteix a desviar-nos a l’esquerra per remuntar el riu dels Colells fins a enllaçar amb el GR7 i seguir-lo en sentit N.O. però decidim tirar dret amunt per la pista. Superat el fort repetjó i recuperat l’alè, tenim temps de contemplar el paisatge i veure, ja amb claredat, el nostre destí.
Toca tornar a decidir per on continuar la pujada. Es pot fer seguint la pista de l’arrossegador o seguir pel GR7. Ambdues opcions ens porten al final de la pista Montmalús i a les envistes de l’estany de Coma Estremera, en aquesta època totalment cobert de neu i, per tant, invisible.
Des d’aquest punt ja podem triar per on ataquem el cim. Tenim a la vista totes les possibilitats. El trajecte a la collada, les dues canals i una pala més a l’O. Comencem a tirar encarats directament a la pedra a la qual moltes ressenyes assignen el paper de porta d’entrada a la canal, que es reconeix fàcilment per trobar-se tota sola al mig de la immensitat del circ, amb el dubte de si pujar per la collada o per la canal. El pendent és molt fort i res es veu fàcil. Tant la collada com les canals es veuen molt dretes així que com que tot ens demanarà molt d’esforç decidim tirar per la canal i així provar una cosa nova. Ens traiem les raquetes, ens calcem els grampons, agarrem el piolet i… a patir de valent canal amunt. En el track ens surt un pendent mitjà de 58,5%. A mi em sembla una exageració però no diré pas que no sigui cert. El pendent era, així m’ho va semblar, molt fort. Jo, almenys, vaig patir molt i vaig arribar al cim mig mort. Ja sóc gran.
La tornada la volíem fer passant pel pic de Ribuls i el pic de Pessons però la pèrdua del rellotge del company d’expedició, que creiem que s’havia produït en el famós roc porter de la canal, ens va fer replantejar la tornada i vam baixar a la collada de Montmalús per una estètica carena per anar pel dret a buscar el ja mencionat roc. No vam trobar res, així que una mica decebuts vam continuar desfent camí fins a tornar de nou al final de la pista Montmalús. Sabent que d’allà cap avall no trobaríem el rellotge, ja que sabíem que en aquell trajecte no s’havia perdut, vam decidir fer el descens continuant més o menys el traçat del GR7 en direcció a l’estany Primer. Abans d’arribar, però, com a mig camí, vam decidir fer drecera fins que ens vam trobar amb la pista d’esquí que baixa pel GR7. No la vam seguir en descens, ja que la vam creuar per anar a trobar el circuit de Pessons que vam seguir fins a tornar de nou al peu de pistes, els bars restaurants i l’aparcament.
Tot plegat una satisfactòria experiència després de la qual em vaig adonar que encara em falta molt per gaudir plenament de les travesses hivernals.