Monte Ányera
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades3 hores 15 minutsDificultat medi natural1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu544 metresDificultat orientació1
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu548 metresDificultat desplaçament1
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 11 km 10 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutMixtVisualitzar document62
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 349 metresEl punt més baix es troba a 89 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula número 1110-III

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

1.796112N, -1.822902W

Després de descobrir els encants de Melilla no podia deixar d’anar a Ceuta, i acabar així el periple per aquestes dues ciutats autònomes ancorades al continent africà.
L’aventura comença amb la logística i com arribar-hi. Depenent del pressupost i del temps disponible, hi ha, des de la Península, diferents mitjans de transport. Sempre parlant de Ceuta ciutat com a destinació, només s’hi pot viatjar en vaixell o helicòpter, des d’Algesires en tots dos mitjans i des de Màlaga només per aire. Sembla que no surt a compte embarcar el cotxe particular. Els taxis són econòmics i la ciutat és petita, així que si no es té intenció de sortir més enllà de la frontera no compensa el preu d’embarcar el cotxe.
Ja a Ceuta, el millor que es pot fer és anar a Informació i Turisme i demanar informació perquè la ciutat amaga molts llocs d’interès, tots ells visitables amb guia, que ofereixen, de forma gratuïta, diferents entitats i organismes oficials. No hi ha el típic bus turístic però els taxistes de la ciutat ofereixen un servei que permet fer un recorregut integral per Ceuta. Cobren per temps, i el normal és ocupar entre una hora i mitja o dues. És una tarifa ja tancada i fixada per l’ajuntament i a nosaltres, desembre de 2022, ens va costar 38,5 euros.
Pel que fa a l’assumpte que em va portar fins a aquesta ciutat, l’ascens al mont Ányera, torre Ányera o Ányera, cal dir que, actualment, fer un trajecte que eviti caminar per asfalt o pistes formigonades o aptes per a vehicles és difícil, això pel que afecta el recorregut que jo pretenia fer. Suposo que la gent local deu conèixer com fer-lo, però pel que vaig veure que expliquen aquells que faciliten informació, calen recorreguts molt llargs, i ni així. Aquesta dificultat s’ha vist ampliada per tres motius: un és que el pas per la presa del pantà del Renegado està prohibit, ara per ara. Aquesta prohibició ha provocat que el sender local SL-C 1 ja no es pugui recórrer per aquesta part. L’altre motiu és que els diferents senders, pistes i tallafocs que pugen al Tortuga (segons els mapes, tercer cim en alçària) també són tancats, o barrats al pas, degut a un recent incendi ocorregut a la zona. Per últim, també em vaig veure obligat a canviar el recorregut en no trobar camí per flanquejar la caserna García Aldave per l’oest.
Aquestes incidències van provocar que em calgués pujar per pista (carretera de l’Embalse) fins a la carretera N-353 i baixar per la mateixa pista de pujada des del mirador d’Isabel II. Sort encara que el recorregut entre els tres cims va ser, tret del tros d’asfalt que vaig fer per flanquejar la caserna, dues vegades, per pistes i camins de terra.
En aquest recorregut plantejo l’ascens als tres cims que, segons el mapa de l’IGN, semblen els més alts del territori «caballa» ceutí, i a tots tres hi ha forts militars de diferents èpoques, tot ells actualment abandonats a la seva sort. Es puja a la torre del Renegado, o Tortuga, la torre Ányera i la torre Isabel II. Abans, entre el Tortuga i l’Ányera, es passa per la torre Aranguren, de visita més fàcil en poder arribar-hi en cotxe.
També, ara a casa i havent vist el que vaig veure, faria el recorregut en sentit horari, per així pujar primer a la torre d’Isabel II, després a l’Ányera, baixar a la torre Aranguren, d’allà al Tortuga i d’aquest cim baixar el més directe possible a la carretera N-354. D’aquesta manera s’evita un dels trànsits per la carretera N-353. Si el recorregut es planteja des de Benzú, poder les dificultats explicades s’eviten i també, si no es disposa de gaire de temps, es pot pujar en cotxe fins al mirador d’Isabel II i pujar als cims en un recorregut més curt.
Això ja és cosa teva, ho facis com ho facis, que ho gaudeixis.

Ressenya del recorregut

Començo a caminar des de la intersecció de la carretera N-354 amb la carretera de l’Embalse. Camino per aquest carrer els aproximadament 800 metres que em separen de la presa de l’embassament del Renegado i em trobo, per la dreta, un tancament amb un accés de vianants obert. Ja soc a l’SL-C 1. Continuo en sentit nord fins a una altra tanca i amb un vigilant que no em permet anar més enllà. Li explico mil històries però no aconsegueixo el seu permís, així que reculo. Passo de nou per la nau que és la seu del club de rem de Ceuta i no caic en la possibilitat de parlar amb ells per mirar de baixar per les seves instal·lacions al pantà.
El cas és que de nou a la carretera de l’Embalse, l’agafo ara en sentit de pujada, amb orientació oest. Deixo a l’esquerra el trencall per on hi ha l’SL-C 1. El segueixo en pujada, ara en sentit sud-oest, i arribo a la corba a on, segons tots els mapes, IGN inclòs, hi ha la carretera que permet la volta perimetral del pantà, i que em permetria tornar al recorregut inicialment plantejat, però no. Un mur barra el pas, la porta de vianants té un cadenat i l’únic punt feble del mur té unes bones concertines, així que de nou cal remuntar asfalt per la carretera de l’Embalse.
Més amunt l’asfalt esdevé terra, però la pista continua sent molt ampla, i els cotxes passen molt ràpids i molt a prop. Més amunt trobo una pista oberta recentment, feta potser per ajudar a les feines d’extinció d’un incendi recent que va arrasar tot el barranc del Renegado, les conseqüències del qual encara avui són ben visibles. Com que no tinc temps d’investigar, deixo aquesta possibilitat i continuo per la carretera de l’Embalse fins que arribo a enllaçar amb un sender que m’hauria fet estalviar asfalt, però torno a trobar tallat el camí, així que, ja sense pensar en res més, pujo per la carretera de l’Embalse fins que connecto amb l’asfalt de la carretera N-353, just davant de la porta de la caserna García Aldave1. En resum, que faig tota la carretera de l’Embalse, des del començament fins a l’acabament.
A la carretera agafo orientació nord i començo un suau descens, amb bones vistes a la ciutat de Ceuta, fins que arribo al desviament que em permet baixar a l’explanada que em porta a connectar amb la sortida de la pista que pensava haver fet servir de pujada al Tortuga. Ara ja per pista arribo a la carena sud-est de la muntanya i trobo un sender, més aviat torrentera, que puja dret fins al cim del Tortuga, coronat per un vell fort, la forma del qual dona nom al cim.
Les vistes són bones però no m’hi encanto gaire. Encara tinc molt camí pel davant i he perdut molt temps mirant de solucionar els problemes viscuts. Baixo del cim per un sender que comença a la banda dreta de la pista d’accés que puja des de la carretera N-353. El sender parteix just del costat de la paret d’una caseta abandonada. Corre paral·lel a la pista, així que, al teu gust. Sender i pista acaben a la carretera, però uns metres abans es pot evitar l’asfalt i baixar a una àrea de pícnic.
D’aquesta àrea surten diferents camins i pistes. El sender que interessa va en sentit nord-est i baixa, estret però clar, a la pista de la Lastra, que agafo en sentit sud-oest per girar després al nord-oest i finalment al nord. Per aquesta pista arribo a l’asfalt de la carretera N-353, que creuo per tal de continuar per la pista de la Lastra. A l’altra banda de la carretera veig un pal de fusta amb el text PR-C 1 i el capçal pintat amb els colors corporatius groc i blanc.
En teoria havia de seguir aquesta pista fins al mirador de Benzú però abans faig una drecera per un corriol a l’esquerra, precari i costerut, que em fa estalviar camí per arribar a la torre Aranguren. Una vegada a la base de la torre, la volto i baixo a l’altre costat per anar al camí pel qual continua el PR i que puja a l’Ányera, mont Ányera o torre Ányera, cim objectiu d’aquesta visita a Ceuta. A aquesta torre, es pot pujar a dalt de tot. Gràcies a això es pot veure quelcom, no gaire cosa.
De nou a terra ferma, continuo per pista, en sentit sud-est. Al cap de poc trobo un sender a l’esquerra. No en faig cas i continuo per la pista, però ja m’ensumo que es tracta de la pista que surt de la caserna i que em tocarà recular. Premi! Em trobo amb la tanca. Primer miro de continuar voltant la tanca, però no veig clar arribar a bon port, així que reculo a la recerca del sender aquell que no he agafat fa una estona.
Ja al sender, em porta també a la tanca militar, però ara el flanqueig és net. El problema és que acabo, de nou, a la carretera N-353, així que em cal tornar a trepitjar asfalt fins a arribar a la pista per la qual em dirigeixo al sender que em deixa pujar a la torre Isabel II. No trobo interessant el lloc, no és diferent a la resta del que ja he vist, així que per un sender que no tenia previst, baixo dret al mirador d’Isabel II.
El mirador és un bon lloc per gaudir de bones vistes cap a la ciutat. Tot l’istme és ben visible des de la balconada però la costa peninsular resta amagada pel Tortuga. Sí que es pot gaudir d’una bona vista cap a la costa est alauí.
Després del descans toca plantejar el descens. Encara bull el cap pensant en fer el descens pel sector del mont Ingenieros o pel centre hípic de Ceuta i el CETI, però ja tinc ganes d’acabar, així que pel sender dels pals elèctrics enllaço de nou amb la carretera de l’Embalse i per aquesta carretera, fent ara ús d’un carril de trial durant una estona, i la pista ja coneguda més avall, acabo al lloc d’inici d’aquesta proposta.

1 Ara a casa, en bona hora, veig que si hagués fet el recorregut al revés (primer la torre Isabel II, després Ányera i finalment el Tortuga) m’hauria estalviat bona part de l’asfalt.

 Puedes elegir imprimir o capturar un documento PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
IGN MTN-25
Full 1110-III
CONCEPTE DADA
Distància 11.030 metres
Desnivell 544 metres
Alçària Màxima 349 metres
Mínima 89 metres
Temps (1) 3 hores 15 minuts
Senyalització parcial
Punt d'inici Presa del Renegado

(1) sense aturades

Valoració MIDE
1 1 1 2

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.