Montcorbison

Montcorbison

Allò més triat per fer l’ascens al cim de Montcorbison, a Vielha e Mijaran, és pujar en cotxe per carretera asfaltada, estreta en tractar-se de carretera de muntanya, fins a la bassa d’Oles i des d’allà, per sender senyalitzat, al començament, com a PR 115, enllaçar amb un corriol ja sense senyalitzar però marcat amb fites que puja fins al cim.
Per fer el descens moltes propostes opten per tornar pel mateix camí, ja que per fer-lo amb un recorregut circular sembla complicat perquè per lo llegit a moltes ressenyes no existeix, segons sembla, un camí definit, encara què al mapa d’Alpina en surten de dibuixats. En el meu cas, i després de consultar diferents fonts d’informació i barrejar diverses propostes, sí que vaig poder fer un recorregut circular, amb sortida i arribada al veïnat de Casau.
Per fer l’itinerari d’ascens em vaig basar en el recorregut de la cursa Vertical Aran, brutal recorregut d’uns 1.200 metres de constant desnivell sense lloc per recuperar l’alè. Vaig aconseguir retallar 100 metres de desnivell en sortir des de Casau, però tot i això l’esforç va ser bestial, accentuat pel fet de no trobar un camí clar fins més amunt de la bassa d’Oles.
Tot va començar molt bé ja que vaig trobar, encara sense estar clavats a terra, pals que marcaven el recorregut, però al cap de poc van desaparèixer. No sé si perquè en vaig perdre el rastre o perquè encara no havien pujat tot el material. El cas és que no cal amoïnar-se ja que, en un dia normal, l’objectiu és clarament a la vista i la fisonomia del vessant permet transitar-hi còmodament, perquè la muntanya no té dificultats destacables. Si ho hem fet bé, arribarà un moment en què trobarem un sender clar que, com ja he dit, està fitat. Si no és així, es pot seguir pujant per on millor us sembli.
Al cim es poden obtenir unes vistes excepcionals. No va ser el meu cas, ja que la boira ho va impedir; tot i això a estones el massís de la Maladeta va aconseguir obrir-se pas alguna vegada.
Per poder fer una circular va caldre transitar per la carena de la serra. Un corriol prou evident ho permet i de forma fàcil ens transporta, en primera instància, a la tuca des Letassi, punt més alt del recorregut i seguidament, amb una forta davallada, sense complicació, a eth Santet, curiós enclavament en el qual hi ha una cabana-refugi i un petit oratori, punt en què neix una pista que ens tornaria al punt d’inici. Existeix la possibilitat de fer dreceres, de vegades sense camí, que permeten escurçar molts metres al camí de tornada. En aquesta proposta així ho faig.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum metres
Casau0.784646442.705311206:36:101.1240
Separació camins0.785223442.705656206:46:501125573
Gir esquerra0.784658842.707680906:52:431.180815
Cabana0.773790342.709021807:38:021.5362.051
Es Comuns0.767626342.711542608:09:121.7782.942
Montcorbison0.758654842.707829408:52:212.1714.362
Tuc des Letassi0.752550442.703923009:08:472.1755.080
Eth Santet0.749061042.698948609:23:562.0145.776
Inici dreceres0.761766642.698313609:41:101.8556.960
Unió camins0.785246042.705655510:39:101.12010.910
Casau0.784684342.705289710:43:331.12411.080

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: Casau
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: No
  • Dificultat física: molt alta
  • Altura màxima:  2.174 metres
  • Pendent mitjà de pujada:   25,23%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 11 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  1.112 metres
  • Pendent mitjà de descens:  19,27%
  • Mapa: Val d’Aran
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant: 3 hores 56 minuts
  • Dificultat progressió: moderada
  • Ascens positiu: 1.195 metres
  • ibpindex:    123  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 25 de juliol de 2015, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament i seguim l’asfalt en direcció a les cases de Casau. Creuem per un pont les aigües del Barranc de Casau i trobem a l’esquerra el carrer Sampe. Agafem aquest carrer i de seguida tornem a trobar per l’esquerra un empinat carrer. El deixem, ja que per allí serà per on tornarem.
Seguim, doncs, recte pel carrer Sampe fins al seu acabament, moment en què trobem que el paviment s’acaba i s’inicia una estreta pista que de mica en mica es torna camí. Ja el pendent es comença a notar, però res comparat amb el que ens espera uns quants metres més endavant. Haurem de deixar el camí que continua en sentit NE i que continua paral·lel, tot i que a distància, al PR 115 i girar a l’esquerra per un corriol, clar al començament, que gira en sentit O.
El camí comença a atansar-se i la traça es complica cada vegada més. Jo vaig trobant, de tant en tant i escampats pel terra, pals de fusta amb el cap pintat de groc que se suposa que marcaran, no sé si de forma definitiva, el recorregut. Finalment perdo definitivament la traça i els pals i em refio de la referència visual, cosa que també fa que deixi de seguir el recorregut que portava gravat al GPS. Cap problema, però. Es pot pujar per on millor sembli. Aproximadament a la cota 1.720 aconsegueixo trobar el sender.
Al cap de poc de caminar–hi trobem una bifurcació. Hem de deixar el trencall que segueix recte en lleuger flanqueig i agafar el desviament que ens demana més esforç, ja que s’enfila fort vessant amunt en sentit O. A partir d’aquí anirem trobant fites que ens aniran dirigint al cim.
Diuen que les vistes són impressionants. Espero que les pugueu gaudir. No va ser el meu cas. El dia es va aixecar esplèndid, amb un cel ben clar, però quan faltava poc per arribar al cim es va girar boira i ja no vaig veure mai més el blau del cel.
El recorregut de la carena, tot i la boira, no ofereix cap dificultat i amb certa comoditat ens permet fer un altre cim: la tuca des Letassi, tres metres més alta que el Montcorbison. El descens a eth Santet també és entretingut, ja que s’ha de fer amb certa cura a causa del pendent. Res que ens hagi de preocupar. Segons l’institut cartogràfic de Catalunya, es tracta d’un indret singular. No ho puc corroborar. Continuava envoltat de boira.
Just als peus d’un oratori hi neix una pista, sembla que apta per a vehicles. No ho sé de ciència certa, ja que no la vaig recórrer en la seva totalitat. De primeres no s’agafa la pista, perquè es fa drecera per terreny obert. Quan tornem a connectar de nou amb la pista ens hi incorporem i la seguim. Al mapa d’alpina hi surt dibuixat un camí que segueix el descens del barranc des Comes, però a causa de la boira i anant tot sol no vaig veure’m amb cor de seguir-lo. Quan la pista fa un revolt a la dreta sí que la deixo per tornar a fer drecera, sense camí, i estalviar-me molts metres. Es tracta de seguir en descens la divisòria del serrat de Sapeguilha, per camp de pastura, fins que enllacem amb un corriol transversal, que possiblement sigui el que baixa pel barranc des Comes.
L’agafem i girem a la dreta per planejar en sentit SO. Poc dura l’alegria, ja que al cap de poc el corriol desapareix, o el perdo. Es tracta en aquest moment de girar fins assolir orientació E, dirigint-nos a la vegetació seguint per la part inferior un vell mur de pedra que no aixeca més d’un pam del terra. Si hi ha sort, com va ser el meu cas, ensopegarem amb un clar sender que ens deixarà de nou a la pista just en el punt en el qual apareix el barranc de Casau.
Seguirem ara la pista per l’esquerra, en sentit NE. Unes desenes de metres més endavant podem tornar a fer de nou drecera, sense camí, o podem seguir per la pista. En el meu cas faig cas del track que portava i faig drecera per sortir un altre cop a la pista uns metres més endavant i seguir-la de nou fins que es troba una fita. En aquest punt es deixa la pista i se segueix per un clar i molt maco sender que travessa un espectacular bosc de pi i faig fins arribar a un espai en el qual la vegetació es fa més espaiada i el terreny s’aplana. Hi ha també un abeurador que jo vaig trobar sec.
Trobem dues alternatives i totes dues són bones, ja que tots dos camins moren de nou a la pista. El que gira en sentit N ho fa uns centenars de metres més avall, així que és el que prenc. De nou a la pista la seguim en descens, per la nostra esquerra. Al cap de poc trobem un desviament. Seguim en descens i deixem a l’esquerra el trencall que fa pujada. La nostra pista fa un fort gir a la dreta. En sortir de la traçada deixem la pista i agafem de nou un sender a l’esquerra, desdibuixat al començament però que s’aclareix quan ens fiquem dintre de la vegetació arbòria.
Arriba un moment en què aquest sender passa a ser camí de carro. Fins i tot encara conserva l’empedrat i pedres que en marquen la cantonera. Arribarem a veure un pont, estret, que haurem de creuar per continuar amb el camí que ens portarà, sempre pendent avall, al punt d’inici del recorregut.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

  • Vista de Vielha
  • Montcorbison des del camí d'aproximació
  • Detall de les vistes
  • Vista de Vielha
  • Montcorbison des del camí d'aproximació
  • Detall del recorregut
  • Serrat de Pomarola
  • Vista de la bassa d'Oles
  • Detall del bosc de Varicauva
  • La bassa d'Oles i bosc de Varicauva
  • L'Aneto asoma entre la boira
  • Construcció a prop del cim de Montcorbison
  • Tuc de la Tallada entre la boira
  • Molieres i Malh dels Pois
  • Carena en direcció al tuc des Letassi
  • Malh des Pois i Mulleres
  • Malh des Pois i Mulleres amb l'Aneto tapat per la boira
  • Tuc des Letassi en primer terme
  • La boira aixecant-se
  • Cabres domèstiques a prop del cim del tuc des Lestassi
  • Detall del camí d'aproximació al tuc des Letassi
  • Les mateixes cabres
  • Massis de la Maladeta
  • El Montardo sobresurt de la boira
  • Tuca des Letassi
  • Mirant en direcció al P.N. d'Aiguestortes i Sant Maurici
  • Mitant en direcció a Vielha, oculta per la boira
  • El massis de la Maladeta amb altres cims
  • Eth Santet
  • Oratori de Eth Santet
  • Bosc de faigs
  • Detall del camí de tornada
  • Detall del camí
  • Faigs i pins vesteixen les vessants
  • Barranc de Casau
  • Barranc de Casau

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.