Montcaubo (lo Calbo)

Ascensió lineal al Montcaubo, oficialment anomenat lo Calbo, fent servir la comoditat que permet la pista de muntanya, no apta per a turismes, que puja des de Burgo fins al mateix cim.
No és un acte del qual estigui orgullós, ja que una altra vegada m’he passat pel folre tots els meus principis senderistes, però de tant en tant, les circumstàncies, que no explicaré, es confabulen per fer saltar pels aires tots els paràmetres establerts.
Aquesta vegada ha tocat aplicar la màxima d’un altre autor de ressenyes a internet. Aquell diu que es puja en cotxe fins a on el camí ho permeti, reservant certa distància per pujar a peu al cim. Aquesta facilitat d’aproximació fa que aquest cim sigui perfecte per a fer una còmoda excursió matinal, amb la família, fins i tot amb canalla petita, o amb amics poc acostumats a moure’s per terreny de muntanya i així passar una agradable estona en companyia dels que més estimem.
Aquesta facilitat d’accés possibilita també el fet de poder fer un preciós passeig per la idíl·lica esplanada que s’obre al coll de Campirme, magnífic per a deixar córrer a la mainada si el dia acompanya. En cas d’anar sols i fem aquesta aproximació, tindrem temps per a simultaniejar aquesta ascensió amb altres cims propers, ja que molt a prop d’aquest tenim els cims del Campirme, accessible fàcilment des del coll del mateix nom, remuntant la carena de la serra homònima. També està molt a prop el tuc de la Cometa, amb fàcil ascensió des de les velles i abandonades instal·lacions de les pistes d’esquí de Llessui. Molt més complicat és, penso, fer el mateix dia el Montsent de Pallars o el pic de Pilàs.
Tot i ser un cim empetitit pels grans cims que l’envolten, el Caubo s’ha fet mereixedor de la categoria de mirador de primer ordre, ja que des de la pleta cimera s’abasten excel·lents vistes de 360°, que permeten gaudir dels grans cims d’Aiguestortes i Sant Maurici, així com del sector de la Pica d’Estats, d’Andorra, el Cadí i l’omnipresent torreta de l’Orri. Ni tan sols les grans antenes de comunicacions que vesteixen el cim espatllen el moment.
La proposta que aquí presento consta d’un recorregut lineal de pujada i baixada seguint el mateix itinerari, però tenim la possibilitat de fer el recorregut circular.
Al mapa de l’editorial Alpina de l’Alt Pirineu es dibuixen camins que ho permeten.