Montau

Sortim de l’inici del camí de Can Prunera, a la urbanització Can Morgades, a l’alçada d’un dipòsit d’aigües. Aquest camí ens porta en lleuger ascens a la roca Repasadora i posteriorment al coll Correscal. Quan som a aquest coll, deixem recte, en sentit nord-est, la pista principal i ens desviem a la dreta, en sentit sud-est per un senderó. La pista que deixem serà la que farem servir per tornar.
El vial que fem servir torna a fer pujada i ens fa voltar pel sud la penya de Sant Marçal fins que sortim a un petit coll sense denominació, moment en què iniciem la pujada al puig de l’Antiga, el qual assolim fàcilment per un clar sender carener.
No fem cim, ja que uns metres abans ens incorporem a la pista que trobem al nostre pas. La seguim en descens, a la cerca d’un altre coll sense nom que tenim molt a prop, en sentit nord-est, gairebé est. La pista que anem seguint corre paral·lela a una línia d’alta tensió i ens acabarà portant al puig d’Avençó, coronat per una torre elèctrica. Quan passem sota els seus fils, el camí inicia una suau baixada a la cerca del coll dels Llevensons, o marge dels Moros, on iniciem la pujada definitiva al cim del Montau. Pel camí farem, si volem, una drecera a la pista i passarem per la part alta de la pedrera explotada per l’empresa Canteras y Áridos de Begues abans de fer el cim.
A dalt, les vistes són excepcionals, més si tenim en compte l’alçada d’aquesta muntanya. En dies molt clars és possible, fins i tot, veure l’illa de Mallorca. Això fa que si el dia és l’adequat, la nostra presència al cim pugui ser llarga, contemplant l’immens panorama que ens ofereix.
El retorn el fem seguint el camí pel qual hem arribat al cim, així seguim per la part alta de la pedrera, i baixem per la Cocona del Montau, una mena de coll, punt en el qual trobem un dels accessos a la pedrera. Seguim ara en lleuger ascens i assolim el pla de Montau, lloc on localitzem una torre i un vèrtex geodèsic.
D’aquí iniciem el descens a un encreuament de pistes. Prenem el trencall de més a l’esquerra, per anar en sentit oest, a passar per sota de fins a tres línies elèctriques, la tercera de les quals acabem seguint per sota dels seus fils per pista planera, fins que aquesta inicia un descens que ens porta de nou a creuar les altres dues línies d’alta tensió. Al cap de poc de creuar la tercera, la pista per la qual caminem entronca amb una altra on veiem una cabana de pedra seca.
Donem un cop d’ull a la cabana i tornem de nou a la pista, per a seguir-la en sentit sud-oest. Ja som de nou al camí de Can Prunera, així que seguint-lo arribem de nou al coll Correscal i a terreny conegut, a partir d’aquí tan sols ens restarà desfer el camí fins al lloc d’inici de la caminada.