Montau

Montau
Montau

Avui toca visitar Olesa de Bonesvalls, a la comarca de l’Alt Penedès, situada en ple massís del Garraf, i aprofitar per pujar a un parell de cims molt propers l’un de l’altre. Ho són tant, que molts muntanyencs els fan tots dos en un mateix recorregut, ja que fent la baixada del Montau per la zona de Begues Parc es pot enllaçar amb el GR 92-3, que porta al puig de la Mola i d’allà, pel GR 5, tornar al punt de sortida, a Olesa.
Jo, per la part que em toca, faig també l’ascensió als dos cims esmentats, però amb dues propostes diferents, variant el punt d’inici de cada recorregut. Potser fer-ho així no tingui sentit per al lector, però penso que d’aquesta manera es dóna l’oportunitat de fer cim a gent no tan preparada físicament, o que tan sols tingui intenció de fer-ne un de sol, de cim. Si més no, d’aquesta manera es pot triar entre diferents opcions.
Aquest és un altre d’aquests cims que si no fos pel fet de figurar a la llista de cims del repte de la FEEC, mai se’ns acudiria pujar-hi, i una vegada ets allà, confirmes aquest fet. L’únic punt a favor que puc esmentar són les vistes, que dependran de la climatologia regnant. Des del cim sí que podrem observar com els humans som capaços d’explotar els recursos, i fins i tot acabar amb una muntanya. Per una banda, una gran pedrera ha fet desaparèixer tot el vessant sud de la muntanya. Per l’altra, grans urbanitzacions esquitxen tot el territori que ens envolta. Malgrat això, la natura és persistent i s’afanya a regalar-nos altres elements que fan empetitir la lletjor i el mal que nosaltres l’hi fem.
Aquest aspecte condiciona de manera important a l’hora de plantejar el recorregut d’ascens, ja que fer-lo des del vessant sud és molt desagradable, a causa de la pedrera. La part més natural es conserva al vessant nord, tot i que el progrés també l’ha afectat, ja que fins a tres grans línies elèctriques tallen el cel, ancorades a terra mitjançant grans torres.
Un altre aspecte a destacar és que aquesta terra és rica en construccions de pedra seca així que els amants d’aquestes estructures tenen aquí un bon referent. La proposta que aquí es fa passa per una d’aquestes construccions, en molt bon estat de conservació (juny 2010).

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETempsAlçària mDistància acum. m
Can Morgades41.351441.85619900:00:00335.0
Coll Correscal41.3489811.86276700:11:17344807
Enllaç amb pista41.343841.87119300:28:25031.850
Coll dels Llevensons41.3439721.8764400:36:095172.308
Montau41.3458341.88504800:56:246543.133
Vèrtex geodèsic 28212800241.3480191.88962701:04:086403.646
Cabana de pedra seca41.3524621.87421401:24:573695.684
Coll Correscal41.3489991.86278101:41:553506.985
Can Morgades41.3513951.85620201:49:193377.660

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva 

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Can Morgades
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:   baixa
  • Altura màxima:   657 metres
  • Pendent mitjà de pujada:   12,18%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat:  6 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 333 metres
  • Pendent mitjà de descens:   11,79%
  • Mapa: full 282-128 e/1:5.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant: 1 hora 43 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa   
  • Ascens positiu:  428 metres    
  • ibpindex:  48  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 12 de juny de 2010, data de realització del recorregut.

Sortim de l’inici del camí de Can Prunera, a la urbanització Can Morgades, a l’alçada d’un dipòsit d’aigües. Aquest camí ens porta en lleuger ascens a la roca Repasadora i posteriorment al coll Correscal. Quan som a aquest coll, deixem recte, en sentit nord-est, la pista principal i ens desviem a la dreta, en sentit sud-est per un senderó. La pista que deixem serà la que farem servir per tornar.
El vial que fem servir torna a fer pujada i ens fa voltar pel sud la penya de Sant Marçal fins que sortim a un petit coll sense denominació, moment en què iniciem la pujada al puig de l’Antiga, el qual assolim fàcilment per un clar sender carener.
No fem cim, ja que uns metres abans ens incorporem a la pista que trobem al nostre pas. La seguim en descens, a la cerca d’un altre coll sense nom que tenim molt a prop, en sentit nord-est, gairebé est. La pista que anem seguint corre paral·lela a una línia d’alta tensió i ens acabarà portant al puig d’Avençó, coronat per una torre elèctrica. Quan passem sota els seus fils, el camí inicia una suau baixada a la cerca del coll dels Llevensons, o marge dels Moros, on iniciem la pujada definitiva al cim del Montau. Pel camí farem, si volem, una drecera a la pista i passarem per la part alta de la pedrera explotada per l’empresa Canteras y Áridos de Begues abans de fer el cim.
A dalt, les vistes són excepcionals, més si tenim en compte l’alçada d’aquesta muntanya. En dies molt clars és possible, fins i tot, veure l’illa de Mallorca. Això fa que si el dia és l’adequat, la nostra presència al cim pugui ser llarga, contemplant l’immens panorama que ens ofereix.
El retorn el fem seguint el camí pel qual hem arribat al cim, així seguim per la part alta de la pedrera, i baixem per la Cocona del Montau, una mena de coll, punt en el qual trobem un dels accessos a la pedrera. Seguim ara en lleuger ascens i assolim el pla de Montau, lloc on localitzem una torre i un vèrtex geodèsic.
D’aquí iniciem el descens a un encreuament de pistes. Prenem el trencall de més a l’esquerra, per anar en sentit oest, a passar per sota de fins a tres línies elèctriques, la tercera de les quals acabem seguint per sota dels seus fils per pista planera, fins que aquesta inicia un descens que ens porta de nou a creuar les altres dues línies d’alta tensió. Al cap de poc de creuar la tercera, la pista per la qual caminem entronca amb una altra on veiem una cabana de pedra seca.
Donem un cop d’ull a la cabana i tornem de nou a la pista, per a seguir-la en sentit sud-oest. Ja som de nou al camí de Can Prunera, així que seguint-lo arribem de nou al coll Correscal i a terreny conegut, a partir d’aquí tan sols ens restarà desfer el camí fins al lloc d’inici de la caminada.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.