Montalt (punta Nord)

Som aparcats al collet de la Mafla, ben bé a sota dels molins eòlics. L’editorial Piolet, al seu mapa de Vandellós, ho anomena així. En canvi, al mapa de Tivissa el posa el nom de collet de Montalt. Per l’ICC el collet de la Mafla és uns 1000 metres més al SO, a la mateixa pista d’accés i el lloc al qual hem aparcat no l’assigna nom.
Tenim un pal indicador. Deixem en sentit NO el sender senyalitzat que porta directament al cim del Montalt. Serà el camí que farem servir per baixar-hi. Agafem el sender que baixa en sentit més o menys en direcció O, que porta a Tivissa, segons el pal. Anem baixant per sender descompost pels reguerons d’aigua de pluja fins a atènyer el coll de les Anyeres. Remuntem una vintena de metres de desnivell i arribem a un nou pal indicador.
Ara deixem el camí que portem i ens desviem a la dreta, en sentit NO. En teoria anem seguint el GR-7 però els senyals de pintura que anem trobant són de PR. Aquest sender baixa de forma còmoda i en successives llaçades fins al fons del Barranc de Montalt, que cal creuar per continuar camí.
Quan portem poca estona caminant després d’haver creuat el barranc trobem un altre pal indicador. Aquí deixarem el camí que seguim ja que cal desviar-se a la dreta per començar a pujar en sentit SE, en direcció al Mas de Castellnou. Superem aquest mas, que queda uns metres per sobre del camí, passem de llarg un desviament a una font, deixem més endavant una fita que suposo que assenyala el naixement de la canal que al mapa de l’editorial Piolet diuen del Plom i finalment arribem a un altre pal indicador.
Aquí farem tan sols cas del cartell de fusta que indica la direcció a seguir (SE) per començar a pujar per la canal del Mano. Força dreta a on cal posar moltes vegades aquesta extremitat. Superat el fort pendent assolim la carena. Bon lloc per descansar i recuperar l’alè. Bones vistes.
Recuperats, continuem per l’esquerra en sentit N per sender prou clar fins a l’esperó rocós al qual hem d’ascendir. Per la cara que trobem en primera instància és possible pujar, no per l’aresta, que és molt aèria, si no pel costat esquerre. Hi ha fissures que ho permeten però si no es volen complicacions el millor és voltar totalment el roc. Hi ha un camí que ho permet. Per l’altra banda és molt més fàcil pujar al cim, sense necessitat de grimpar ni de posar les mans al terra.
Al cim no hi ha gaire espai però permet estar una bona estona gaudint de les vistes, excel·lents si el dia és l’adequat.
Per iniciar el retorn cal desfer camí fins al punt en el qual hem sortit de la canal del Mano. Aquí podem triar el camí a seguir. Qui vulgui aventura pot triar seguir a pura cresta. Els més porucs o assenyats tenim un sender fonedís, assenyalat amb fites escadusseres, que flanqueja el vessant per terreny menys compromès.
Per aquest sender s’arriba al vèrtex geodèsic del Montalt sud. Les vistes no són tan bones ja que el cim porta barret arbori.
Per continuar amb el descens haurem de desfer uns metres per anar a seguir un corriol que baixa per la banda sud, pel costat dels estimballs del barranc de Montalt. Des del cim també es veu una fita que penso que assenyala el camí que en sentit SE baixa en direcció al barranc de Portadeix. També ens serviria però fa més llarg. Al gust del lector.
El camí que seguim és una mica perdedor. Té fites i velles marques de pintura. Perdedor ja que el terreny càrstic no ajuda a localitzar les fites. Tot i així l’objectiu és clar. Ens hem de dirigir als molins de vent que tenim ben a la vista. Per això cal que anem buscant fites que ens han de portar en sentit SE fins a arribar a terreny menys pedregós a on el camí ja s’aclareix força i ens porta fàcil a la destinació final.