Montagut d’Ancosa

Comencem a caminar dirigint-nos a la pista que veiem en direcció oest. Hi ha un parell de barres de ferro, que antigament havien suportat una cadena, barrant el pas.
La pista, de manera molt evident i clara, ens va pujant, a poc a poc, fins a arribar a unes instal·lacions de telecomunicació, punt en el qual connectem amb una altra pista transversal.
Ens incorporem a aquesta nova infraestructura i la seguim en sentit nord-est. Pel camí deixem a l’esquerra una altra pista que es dirigeix a Cal Ramonet i el seu castell, i arribem al coll de la Torre de Querol. Unes desenes de metres més endavant arribem a un pal indicador. No fem cas de cap de les seves banderes, ja que ens incorporem a l’asfalt i el seguim uns pocs metres en sentit nord-est fins que la carretera gira a l’esquerra, moment en el qual nosaltres deixem l’asfalt per ficar-nos a un camp de vinyes. Caminem una bona estona entre camps de cultiuper camins de servei que els pagesos fan servir per acostar-se als seus camps. Voltem per la part llevantina un petit turó i a les planes del Mandil connectem amb una pista. La seguim en sentit nord-est, en clara direcció a les instal·lacions de telecomunicació que hem vist a prop del cim.
La pista puja de manera moderada mentre porta orientació més o menys nord, però quan gira decididament en sentit nord-est el pendent es fa molt més dret i costerut. La mateixa pista ens va portant sense cap més remei a una torre de guaita i una antena. Per seguir el trajecte cap al vèrtex geodèsic en primer lloc i al cim després cal que localitzeu, al costat dret de la caseta, uns maons que faciliten la incorporació al sender que hi porta. El camí és un sender local, així que està pintat de verd i blanc.
Encara no hem fet 100 metres i ja som al vèrtex. Segons el mapa de l’ICGC aquest no és ben bé el cim. Aquest es troba uns 100 metres més al nord, però el cert és que les vistes les tenim al pilar de formigó. Una vegada s’ha aprofitat el temps per fer tot allò que hàgim volgut fer continuem amb la proposta.
Per fer això ens dirigim a la cerca d’un pal que assenyala el sender d’enllaç al GR i que continua pel costat del ferro que suporta el que antigament havia sigut la bústia del llibre de piades. Així passem per la cota cimera marcada al mapa, la qual es troba, segons mesuraments del GPS, a la mateixa altura que el vèrtex. El camí que seguim ens porta a un nus de camins i pistes, senyalitzat amb un pal, el qual ofereix diverses opcions vàlides.
Es pot seguir en direcció a Sant Jaume de Montagut, si és de l’interès del lector, o es pot fer com en el nostre cas, seguir la pista que agafa orientació nord-est. Totes dues opcions s’acaben trobant en un altre nus de pistes, al camí de Sagraments. Allà deixem el GR i prenem la pista que s’aparta, en sentit sud-est, en lleuger descens, en direcció a Cal Caselles. Mentre voltem aquesta edificació deixem a l’esquerra una altra pista que es dirigeix a Cal Pilot i seguim per la pista principal, en descens, en sentit sud. Ja ens trobem a la pista que ens ha de portar de nou a l’aparcament, així que del que es tracta és de seguir sempre per la pista principal per arribar al punt final d’aquest recorregut.