Moncayo

De nou tinc la possibilitat de fer una escapada ràpida a algun cim, sostre provincial, que tingui a prop de casa meva. Compto amb unes hores disponibles, així que em plantejo fer un puja i baixa llampec al Moncayo, cim que com que tinc relativament a prop , sempre vaig deixant per a una altra vegada. Faré un ascens d’investigació.
El Moncayo és un dels cims emblemàtics del territori nacional i es troba, penso jo, al cap de tot muntanyenc que es preï. La seva ubicació el fa accessible des de gran part del territori i té l’al·licient de ser el cim més alt de dues províncies, la de Sòria i la de Saragossa. També és normal aprofitar el desplaçament per fer turisme per la zona perquè al voltant d’aquesta muntanya, integrada en el Parc Natural del Moncayo, hi ha pobles de merescuda fama per diversos aspectes. D’entre tots aquests pobles podem destacar Ágreda, en la part soriana, i Tarazona, en la saragossana, aquesta cèlebre pel seu patrimoni mudèjar i per les seves festes patronals, presidides pel Cipotegato, i aquella pel seu extens patrimoni històric i monumental. Hi ha, però, molts llocs de visita imprescindible. Tot dependrà de l’interès de cadascú.
A internet hi ha molts webs que parlen de com i per on fer l’ascens al cim. En el meu cas ho faig el més fàcil possible. Més amunt ja he comentat que volia fer l’ascens quasi com si volgués batre un rècord, així que em plantejo pujar amb cotxe el més amunt que pugui i fer el recorregut el més curt i ràpid possible. Aquestes condicions les ofereix el santuari de la Mare de Déu del Moncayo, al final de la carretera ZF-0251, carretera asfaltada que permet pujar-hi amb turisme normal. Aquesta carretera no disposa de gaires llocs a on aparcar ja que els vorals no deixen espai per fer-ho i en trobar-se en un parc natural, aparcar fora dels espais condicionats és un risc molt alt. El santuari es troba dins un recinte tancat amb àmplies zones d’aparcament així que és el millor lloc per deixar el cotxe i començar a caminar des d’allà.
Si qui això llegeix es planteja fer el mateix que jo, el millor que pot fer és trucar a l’hostatgeria del santuari per demanar informació. El dia que jo vaig ser-hi, em van informar que el recinte es tancava a les 17 hores, així que si tornava més tard d’aquesta hora, el cotxe restaria tancat i sense possibilitat de treure’l d’allà fins al dia següent.
Per últim, cal esmentar un detall molt important, al meu entendre. Hi ha propostes molt més interessants, completes i muntanyenques que la que aquí s’explica, de fet jo tenia al cap un recorregut circular. Si s’ha fet així és degut al condicionant de la disponibilitat horària i també perquè la meteorologia em va fer ser prudent. Normalment aquesta terra aragonesa acostuma a ser territori de pas cap a altres destinacions i en aquest cas no va ser diferent, així que havia de jugar amb el rellotge. El que vaig fer va ser només per poder dir que ja he pujat al Moncayo i ho explico per tal que altres muntanyencs que es trobin en la mateixa situació sàpiguen que aquest és un cim que en unes poques hores es pot conquerir.