Dades GPS | Valoració segons M.I.D.E. | |||||
Icona | Descripció | Valor | Icona | Descripció | Valor | |
![]() | Horari sense aturades | 4 hores 8 minuts | ![]() | Dificultat medi natural | 4 |
![]()
Severitat del medi natural
1. El medi no és exent de riscos 2. Hi ha més d'un factor de risc 3. Hi ha uns quants factors de risc 4. Hi ha bastants factors de risc 5. Hi ha molts factors de risc |
![]() | Desnivell positiu | 879 metres | ![]() | Dificultat orientació | 4 |
![]()
Orientació en l’itinerari
1. Camins i encreuaments ben senyalitzats 2. Hi ha traça clara de camí i senyalització 3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals 4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça 5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar |
![]() | Desnivell negatiu | 979 metres | ![]() | Dificultat desplaçament | 4 |
![]()
Dificultat en el desplaçament
1. Marxa per superfície llisa 2. Marxa per camins de ferradura 3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars 4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri 5. Hi ha passos d'escalada |
![]() | Distància | 9 km 692 metres | ![]() | Esforç necessari | 4 |
![]()
Quantitat d'esforç necessari
1. Fins a una hora de marxa efectiva 2. D'una a tres hores de marxa efectiva 3. De tres a sis hores de marxa efectiva 4. De sis a deu hores de marxa efectiva 5. Més de deu hores de marxa efectiva |
![]() | Tipus de recorregut | circular | ![]() | Visualitzar document | 108 | |
Alçàries segons topografia oficial I.G.N. | ||||||
![]() | El punt més alt es troba a 2.314 metres | ![]() | El punt més baix es troba a 1.567 metres | |||
Cartografia | Editorial Piolet. Mapa Moncayo |
Localització del lloc d'inici
Localització del lloc d'inici
Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :
1.796112N, -1.822902W
De tots és sabut que el Moncayo, amb els seus 2.314 metres d’altura, segons dades de l’Institut Geogràfic Nacional d’Espanya (IGN), és el cim més alt del sistema Ibèric. S’ubica a la plana de l’Ebre, llinda amb les províncies de Sòria i Saragossa i té a tocar també Navarra. És el cim més alt de les dues primeres províncies i és ben visible des de molt lluny (hi ha qui diu que des de 200 km). Jo no sé si aquesta dada és fiable, però el cert és que la notable silueta de la serra es pot reconèixer des de molts quilòmetres de distància, inclús gent aliena al món de la muntanya la pot reconèixer.
El cim, a l’hivern, acostuma a vestir un bon mantell de neu i la resta de l’any sol suportar el característic vent del cerç (NO, el que recorre tota la depressió de l’Ebre fins al Mediterrani), i quan l’aire és en calma no és estrany que els núvols campin per allà dalt. Aquestes inclemències no eviten que molts muntanyencs, jo diria que tots, tinguem al cap aquesta muntanya i sigui un objectiu prioritari per a tots nosaltres.
La serra del Moncayo té una carena d’uns 8 km solcada per set cims, tots ells de més de 2.000 metres d’altura. Se’n solen destacar tres: el principal, Moncayo o San Miguel, la Peña Negrilla, al nord-oest del primer i íntegrament en terres sorianes, i l’Alto del Moncayo o Lobera, al sud-est del primer. Aquests dos cims es troben separats del Moncayo per sengles colls; el de Pasalobos o Castilla i el de Morcas. Tots aquests cims es troben flanquejats pel vessant nord-est per tres circs glacials: el de San Miguel o el Cucharón, el de Gaudioso i el de Morca. Altres cims que hi ha són el Cerro de San Juan i l’Alto del Corralejo. Encara per completar els set cims falten l’Alto de la Majada Alta i l’Alto del Collado de las Piedras.
Tot i que la carena es pot recórrer en una jornada, el més normal és fer només els tres cims que es troben al mateix cordal del cim principal, el Moncayo, l’Alto del Collado de las Piedras i el Cerro de San Juan. Després hi ha qui també en puja un altre, l’Alto del Corralejo. Per fer-lo hi ha diferents recorreguts. El més ressenyat és el que parteix de l’aparcament d’Hoya Seca, a uns 800 o 900 metres del santuari de la Mare de Déu del Moncayo. S’hi puja també des del sanatori d’Agramonte, des de la Fuente del Fraile i potser també des de la central elèctrica de Morca. Tots aquests recorreguts pel vessant aragonès. Per la part soriana hi ha accessos des de la població de Beratón per la senda del Moncayo i des de Cueva de Ágreda pel GR-86.
En aquesta ocasió, la segona, vam decidir fer l’ascens al cim per un itinerari força feréstec i agosarat: vam pujar pel vessant nord del circ de Morca tartera amunt, ja ho explicaré.
Aquest cim del Moncayo, com gairebé totes les muntanyes importants i tingudes per màgiques, té, a l’imaginari popular, la seva llegenda, que a mi particularment m’agraden molt (els bascos en tenim moltes, de llegendes i éssers mitològics). Segons sembla el Mons Caius dels romans, o l’encara més antic Mons Chaunus dels celtibers, va néixer d’una disputa entre gegants mitològics, o així ho he llegit a una ressenya del web Mendikat. Diu la llegenda que el gegant Caco, meitat home meitat sàtir, vivia a una cova a la zona on avui hi ha el Moncayo. Caco (mot que avui fem servir com a sinònim de lladre) va robar el bestiar d’un altre gegant, Hèrcules. Aquest va anar a reclamar que li tornés el que havia robat però Caco s’hi va negar. Es va iniciar una baralla entre tots dos i Caco va ser mort i enterrat sota una gran pedra. Aquesta pedra va resultar ser el Moncayo.
Ressenya del recorregut
Recorregut fet en sentit horari amb el mapa del Moncayo de l’editorial Piolet a la mà.
Vam pujar amb el cotxe fins a l’aparcament del sector d’Hoya Seca, últim aparcament habilitat abans d’arribar al santuari de la Mare de Déu del Moncayo. Just a l’aparcament hi ha una font. A aquest punt s’hi arriba per una pista asfaltada que zigzagueja muntanya amunt, passant per una bona quantitat de fonts. Més amunt la pista esdevé de terra però en perfectes condicions, que la fan apta per fer-la amb un vehicle normal.
Comencem a caminar per la mateixa pista fins a arribar al santuari. Recorrem tota la terrassa de l’establiment i ens acostem a una nova font. En aquest punt neix el camí que puja directe al Moncayo pel Collado del Alto de las Piedras i que és el que més es fa servir. En aquesta ocasió el deixem i continuem en sentit sud-est acompanyats per la pintura del GR 90-1.
Pocs metres més endavant trobem un pal indicador a un trencall del camí. De nou se’ns ofereix la possibilitat de trencar a la dreta per pujar al cim per un sender que hi puja entre el circ de San Miguel i el de Gaudioso però no en fem cas, continuem pel GR en direcció al Collado Bellido. Anem alternant bosc de pi i tartera amb pujades suaus caminant per la base del circ de Gaudioso, i canviem de vessant just quan sortim de l’arbrat i ja veiem la tartera del circ de Morca i el cim del Lobera o Alto del Moncayo.
En un moment donat ens fixem en una fita de pedra que ens diu per on hem de continuar. Aixequem la vista muntanya amunt i tenim prou clar per on hem de progressar. Tenim un munt de pedres que ens faran patir. De moment el rastre de fites és clar i ens porten directe a una estreta canal. Nosaltres seguim el rastre però per on guanyar metres és de lliure elecció. En un moment donat les fites desapareixen però nosaltres n’anem fent de noves, aprofitant que el terra és ple de pedres, fins a l’entrada de la canal. Déu-n’hi-do quin pedreguer, i pendent, que hem superat.
Ja no tenim temps de fer-ne de noves. En fem prou amb tirar amunt. Ens fiquem a la canal i si fins ara hem patit per superar el pendent, a partir d’ara ho tindrem pitjor encara. A les pedres s’hi afegeix la vegetació i el pendent encara es fa més patent. A mitja pujada, ja fora de la canal, fem un descans i aprofitem per fer un mos i recuperar l’alè. També per pensar per on continuar.
De nou en marxa, els rocs tornen a fer-se senyors del territori. Uns hem decidit que ja que hi som fent pel dret hi continuarem així, altres prefereixen tombar al sud-oest i anar a sortir al Collado de Morcas. Els uns i els altres ens trobarem de nou al cim de l’Alto del Corralejo. Els que hem decidit fer directe hem de superar un veritable mar de rocs amb un pendent de debò, com poques vegades, o mai, m’he trobat. Esbufegant com búfals arribem a terreny més amable, ja a pocs metres del cim. Gaudim del moment i ens recuperem de l’esforç esperant la resta del grup.
De nou tots plegats continuem, ara és un passeig, per la carena suau i amable que ens porta en primer lloc al Collado Alto de las Piedras, uns pocs metres més endavant ens trobem amb el camí que puja del santuari. El dia és clar i bufa un lleuger vent, així que tenim clar per on avançar. Passem pel Cerro de San Juan, baixem al Collado del Alto de las Piedras, a on enllacem amb el GR 86 per on encarem la pujadeta definitiva al Moncayo. Ens rep un monòlit amb la verge del Pilar i uns metres més enllà el vèrtex geodèsic. També l’invitat molest: el cerç. Amb la suada que portem a sobre ens veiem obligats a posar-nos a recés aprofitant els molts bivacs existents.
Fotos de rigor, esmorzar ràpid i de nou a la feina.
Hi ha un camí per baixar d’allà dalt. Ressegueix fidelment la línia divisòria de les províncies de Saragossa i Sòria i baixa al Collado de Pasalobos o de Castilla.
El camí, a pesar de ser molt clar, fressat i evident, és totalment fitat, és impossible de perdre. Baixa força dret però sembla que no arribem mai al coll. Amb les cames força carregades arribem a la fita de partió que hi ha al coll. La nostra idea era pujar des d’aquí al cim de la Peña Negrilla, però les forces ja escassejaven i el temps ens menava la pressa, així que ho vam deixar córrer i així tindrem una altra excusa per tornar-hi (fer tota la carena amb els set cims).
Del coll vam girar en sentit nord per continuar en descens a la recerca de la capçalera del Barranco de Agramonte. En arribar-hi ens rep una gran fita que ens fa adonar que hem de deixar el barranc i ficar-nos a la vegetació. A aquest punt surt també el camí pel qual hauríem baixat del Peña Negrilla. Per aquí sembla que han d’haver-hi les restes d’un avió militar que es va estavellar a la zona. Fem els primers metres del recorregut en còmoda baixada però al cap de poc sortim de la vegetació i passem per una cabana en ruïnes. Més endavant veiem que el camí agafa de nou pendent positiva i transita una altra vegada per tartera i pedres. Veiem també un punt característic pel qual hem de passar: la Peñuela o Punta Nariz. Un altre bon lloc per fer una llarga parada.
Continuem, ara ja majorment en baixada, i tornem a ficar-nos al bosc, que ja no deixarem fins a trobar les escales que ens fan sortir directament a l’aparcament i punt final d’aquest recorregut.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
FITXA TÈCNICA
Mapa utilitzat Editorial Piolet Moncayo |
|
CONCEPTE | DADA |
Distància | 9.692 metres |
Desnivell | 879 metres |
Alçària | Màxima 2.314 metres Mínima 1.567 metres |
Temps (1) | 4 hores 8 minuts |
Senyalització | GR i fites |
Punt d'inici | Aparcament d'Hoya Seca |
(1) sense aturades
Valoració MIDE | |||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
4 | 4 | 4 | 4 |
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.