Mola Castellona
el cim de la molaCastellona vist des de la mola del Moro

Hi ha infinitat de muntanyes que segur que passarien desapercebudes per a molts de nosaltres si no fos perquè figuren a l’ideari d’un company, un circuit, una ruta o qualsevol altre motiu. I el cim que avui m’ocupa és un d’aquests. En aquesta ocasió, m’he desplaçat fins a terres de l’Ebre, concretament al Parc Natural dels Ports, per pujar al cim de la mola Castellona.
Aquest cim, espectacular però a l’ombra del Caro (cim més alt, sostre comarcal i amb molta més anomenada) mai l’hauria pujat si no fos pel fet de ser un dels 100 cims de la llista del repte de la FEEC. I de fet, tampoc entenc molt bé perquè s’ha tingut a bé posar aquest cim al repte, si a poca distància hi ha el Caro. Però la darrera ampliació de cims ha portat a això, al fet que al mateix recorregut o plantejament de caminada, es puguin assolir dos cims del repte, perquè no és aquest l’únic cas, ara és fàcil fer dos o més cims en un mateix recorregut, amb la qual cosa es facilita que, una vegada hagis assolit els 100 cims, puguis continuar a la recerca de completar-ne tota la llista.
La mola Castellona és un cim d’una forma característica que el fa reconeixible des de molt lluny, encara que els escarpats vessants circumdants pretenen amagar el seu destacat perfil, com dic, dominat per les antenes del cim del Caro i altres cims que sobresurten més altius a l’horitzó.
Segons Wikiloc (ara com ara és per a mí la millor eina de què disposem per aconseguir informació de com fer un cim), hi ha dos llocs per plantejar l’inici del recorregut per pujar-hi. Un classificat com a fàcil, que comença al coll del Vicari, a la carretera que puja al cim del Caro, i un altre de més difícil o tècnic, que comença a la Casa de Carvallo i puja pel barranc de la Caramella. Tots dos es poden fer en poc més de 10 km, caminant per senders perfectament senyalitzats, bé amb cartells, plaques metàl·liques clavades a les roques, pintura vermella o fites. Això sí, els camins són majorment pedregosos, la qual cosa exigirà portar un bon calçat.
En aquesta secció ressenyaré el nostre recorregut, que vam començar al coll del Vicari. Hi ha un parell de punts on cal grimpar, encara que el primer, el pas de l’Escaleta, es pot evitar per un corriol que el flanqueja per l’esquerra i el segon, la grimpada, més tècnica, per pujar a la mola del Moro, es pot evitar si no es puja a aquest cim opcional. Començar la caminada en aquest coll suposa fer un recorregut del tot atípic ja que els cims es fan de baixada, cosa que implica haver de remuntar tot el desnivell perdut per tornar al cotxe.
Al coll del Vicari es pot deixar el cotxe, si més no en època sense restriccions, però només n’hi cap un. Una mica més avall, al mirador de la Barcina, hi ha més espai i també un revolt que hi ha més amunt del coll.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Coll del Vicari0.348548040.808081000:00:0000:00:001.28700
Bifurcació0.351436940.806001900:12:3700:12:371.193521521
Coll de l’Escaleta0.364148940.803616900:45:0300:57:401.0092.3112.832
Bifurcació0.366993940.799774000:14:4401:12:249666163.448
Mola Castellona0.369762040.799758900:09:2801:21:521.0333233.771
Forn de calç0.362946040.799829000:42:5502:04:478471.4385.209
Mola del Moro0.364214040.793780900:46:3302:51:209361.3606.569
Cova de Caro0.357753040.795052000:45:4703:37:079761.1217.690
Bassis de Caro0.352478040.799504900:31:5904:09:069781.2418.931
Forn de pega0.350543940.803921000:27:2404:36:301.1447929.723
Coll del Vicari0.348548040.808081000:25:1605:01:461.28787710.600

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  coll del Vicari
  • Itinerari senyalitzat:
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima:  1.287 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 16,12%
  • Cartografia: Editorial Piolet
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 43 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 840 metres
  • Pendent mitjà de descens:  13,44%
  • Mapa: Els Ports
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 19 minuts
  • Obstacles: grimpada a mola del Moro
  • Ascens positiu: 770 metres
  • ibpindex: 68  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 18 de gener de 2024, data de realització del recorregut.

El recorregut, el fem en el sentit horari i portem el mapa de l’ICGC, amb la qual cosa la toponímia que faré servir serà la d’aquest organisme.
Comencem a caminar en sentit sud-est pel Camí vell de la Caramella a Caro. Ja de bon començament ens acompanya un senyal de pintura amb forma d’una ratlla, ampla, de color vermell. El sender, clar, evident i molt pedregós, ens porta, després d’una ziga-zaga, a un encreuament senyalitzat amb un cartell.
Deixem per la dreta el sender que es dirigeix al forn de pega i al bassis de Caro, que serà per on retornarem, i continuem en sentit nord-est. Sempre en baixada, anem acompanyats de la pintura i passem per la capçalera d’un barranc (de la Conca?) i molt més avall, pel barranc de la Geganta (¿?), on el sender gira en sentit sud-est.
Sense problemes i sense trobar alternatives o desviaments, com sempre amb senyals de pintura, arribem al pas de l’Escaleta. Un pas de grimpada “divertida” però una mica tècnica, on la motxilla pot destorbar un punt. Aquest pas, en cas de dubtes, es pot evitar per un sender que el flanqueja pel costat de llevant.
Per un costat o per l’altre, apareixem a una mena de coll. El sender flanqueja per la nostra dreta un turonet, que també es pot pujar. El camí fa una petita pujadeta i, en un moment donat, inicia el descens. No cal perdre desnivell, encara que el nostre recorregut ho fa. Es pot continuar, amb traça (molt minsa) o sense, per la carena que baixa del turonet anterior.
Per un costat o per l’altre, arribem a les pedres del cim. Hi ha camí. En cap moment s’ha de grimpar. Al cim, s’hi arriba caminant. Com esperàvem, les vistes són extraordinàries, encara que el sol les dificulta cap al Delta. Cap problema perquè a esquerra, a dreta i al darrere en tenim prou. El Caro per un costat i el castell d’Airossa per l’altre s’emporten tot el protagonisme, però hi ha infinitat de punxes i agulles que ens distreuen. També tenim a la vista, una mica més avall, el proper objectiu, la mola del Moro.
Continuem amb el recorregut, com sempre mirant de trobar la pintura vermella. Ara ja amb el rastre més aperduat i precari, baixem a la recerca del barranc de la Conca, on sembla que hi ha un avenc que no som capaços de trobar. Tampoc és que ens hi esforcem gaire. El que sí ens sorprèn és un forn de calç.
Continuem camí, molt entretingut, una mica trencacames i de rastre aperduat en diferents trams, ens porta a un collet, previ al cim de la mola. Un primer pas, que es fa caminant, ens acosta a la darrera paret. Aquí sí que cal grimpar. És un tram curt però vertical, tècnic i una mica aeri per l’esquerra. A la part de dalt hi ha un cordino per si cal assegurar, si és que es porta corda per fer això. Nosaltres, fanfarrons que som, no ens cal.
El cim de la mola és una gran plana, també amb bones vistes. És aquest un cim del tot opcional, perquè no ofereix res diferent al que hem observat des de la mola Castellona, així que si no es veu clar el tema del pas anterior, que després cal baixar, es pot passar tranquil·lament d’aquest cim.
Com sempre, encara que ja cansi, faig esment de la pintura vermella, que ens fa pujar a un lloc que al track que seguim han batejat com “pi mirador”, just per sobre de la mola del Moro i a la seva vertical. Ací cal parar atenció perquè de la balconada hem de recular uns metres per trobar els senyals, o també es pot anar a la seva cerca en flanqueig.
Quan som sobre el camí, anem fent petites pujades i baixades, fins que arribem a la balma que sembla que és la cova de Caro. Continuem camí, sense més complicació que anar cercant la pintura vermella per arribar, després d’una llarga caminada, al bassis de Caro. Retornem al camí i ja comença la veritable i darrera pujada del dia, fins atènyer l’encreuament ja conegut, des d’on desfem camí per tornar de nou al lloc d’inici, al coll del Vicari.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.