Dades GPS | Valoració segons M.I.D.E. | |||||
Icona | Descripció | Valor | Icona | Descripció | Valor | |
![]() | Horari sense aturades | 2 hores 04 minuts | ![]() | Dificultat medi natural | 3 |
![]()
Severitat del medi natural
1. El medi no és exent de riscos 2. Hi ha més d'un factor de risc 3. Hi ha uns quants factors de risc 4. Hi ha bastants factors de risc 5. Hi ha molts factors de risc |
![]() | Desnivell positiu | 524 metres | ![]() | Dificultat orientació | 3 |
![]()
Orientació en l’itinerari
1. Camins i encreuaments ben senyalitzats 2. Hi ha traça clara de camí i senyalització 3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals 4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça 5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar |
![]() | Desnivell negatiu | 524 metres | ![]() | Dificultat desplaçament | 3 |
![]()
Dificultat en el desplaçament
1. Marxa per superfície llisa 2. Marxa per camins de ferradura 3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars 4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri 5. Hi ha passos d'escalada |
![]() | Distància | 7 km 482 metres | ![]() | Esforç necessari | 2 |
![]()
Quantitat d'esforç necessari
1. Fins a una hora de marxa efectiva 2. D'una a tres hores de marxa efectiva 3. De tres a sis hores de marxa efectiva 4. De sis a deu hores de marxa efectiva 5. Més de deu hores de marxa efectiva |
![]() | Tipus de recorregut | Circular | ![]() | Visualitzar document | 50 | |
Alçàries segons topografia oficial I.G.N. | ||||||
![]() | El punt més alt es troba a 1.866 metres | ![]() | El punt més baix es troba a 1.585 metres | |||
Cartografia | Mapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 565-III |
Localització del lloc d'inici
Localització del lloc d'inici
Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :
Còmoda, relaxant i bonica proposta per ascendir al cim de la muntanya més alta de la província de Conca, a prop ja de la província de Terol. El Mogorrita és una excel·lent excusa per acostar-se a aquesta magnífica regió muntanyenca, declarada parc natural, esquitxada d’extenses pinedes que la meva falta de coneixements botànics m’impossibilita etiquetar. La veritat és que la superfície de coníferes d’aquesta zona és una de les més extenses de la península. També abunden els terrenys de pastura en els quals antany es practicava la transhumància, com ho testifiquen les múltiples carrerades existents. Aquests dos hàbitats permeten l’existència d’una gran varietat de fauna i flora, destaca una abundant població de cabirols, fàcilment observables durant la nostra estada.
Per fer cim al Mogorrita no fa falta ser cap esportista d’elit ni estar dotat d’una excel·lent forma física. Diferents pistes permeten una aproximació mancada de dificultats fins ben a prop del cim. El lloc que s’acostuma a triar com a punt d’inici de l’atac al cim és el que la toponímia del mapa topogràfic de l’Institut Geogràfic Nacional Espanyol denomina com a port del Cubillo, encara que físicament no sigui la ubicació real, atès que aquest està senyalitzat pel Ministeri de Foment uns centenars de metres més endavant, poc abans del km 9 de la carretera CM-2119, just en la divisòria provincial entre Conca i Terol. També s’arriba en turisme normal, amb permís de la neu i el gel, fins al serral del Gat, ja en ple Parc Natural de l’Alt Tajo. La pista que permet l’accés neix just a la corba en la qual la canyada del Cubillo travessa la carretera, poc abans del km 8 de la mateixa carretera. Hi ha moltes altres opcions, més llargues i muntanyenques, però les deixo per als vilatans, els millor dotats físicament o aquells que disposin de molt més temps per dedicar a l’ascensió.
Qualsevol època de l’any és adequada per visitar aquest paratge. La primavera permetrà gaudir del renaixement de l’exuberant vegetació que inunda la regió muntanyenca, hi predominen, com s’ha dit, les coníferes. També el nostre olfacte s’omplirà de les diferents olors que suren en l’aire. L’estiu ens permetrà refrescar-nos amb les ombres que l’arbratge ens ofereix. La tardor servirà per extasiar-se amb l’explosió de colors que cobreix el bosc. Però sens dubte, la millor època de l’any pot ser que sigui l’hivern. No és difícil trobar neu en aquestes altituts. De fet, al seu dia es van planificar unes pistes d’esquí, avui en dia inexistents. A prop sí que hi ha unes pistes d’esquí de fons, anomenades de la Muela de San Juan. L’amabilitat dels vessants de la zona, de reduït i suau desnivell, fan possible que es puguin fer passejos amb raquetes estupends, fins i tot fins al cim, aprofitant també la jornada amb els més petits.
Com que la proposta que aquí s’ofereix és relativament curta, igual que la immensa majoria de les quals es pot consultar a internet, no faltaran opcions per completar la jornada, el cap de setmana o les vacances, sigui quin sigui el cas, amb la visita a qualsevol de les moltes atraccions o llocs d’interès que aquesta interessant serra ofereix. A part del Mogorrita, altres llocs que mereixen visita són els següents:
La Ciutat Encantada
El Ventano del Diablo
Naixement del riu Corb
Torcas dels Palancares i Tierra Muerta
En aquestes serres neixen infinitat de rius. A més del ja esmentat riu Corb, neixen en les proximitats el Júquer, el Cabriel, el Guadalaviar, que a Terol capital passa a denominar-se Túria, i el Tajo, el riu més llarg de la península.
Ressenya del recorregut
Començarem a caminar en sentit sud-est seguint el descens de les aigües de la canyada del Cubillo per terreny totalment obert. Desconec si hi ha camí atès que la neu ho cobreix tot. Al cap de poc temps enllaço amb la traça d’una antiga pista que em porta a connectar amb una altra que ve per la meva esquerra, del sector de la Tejonera. M’incorporo a aquesta nova pista i giro en sentit nord-oest per enllaçar amb l’asfalt de la carretera CM-2119, en el que el mapa topogràfic denomina erròniament port del Cubillo.
Creuo l’asfalt i el camí que va paral·lel, fàcil i per terreny obert, encara que sense camí, fins a enllaçar amb la pista que molts altres caminants fan servir per pujar al cim passant per l’antiga pista d’esquí d’aquest sector. La segueixo en sentit nord-oest durant uns 330 metres, encara que també podria haver continuat caminant paral·lelament a la carretera i a prop, ja que del que es tracta és de superar la pineda Plana per pujar a la carena que permet l’accés a la solana de la Herrería. Torno a recalcar que desconec si existeix camí, ja que en estar tot el terreny dominat per la neu em va ser impossible detectar-lo. Sí que és cert que alguna traça s’intuïa, però també es podia tractar perfectament de sendes d’animals. També torno a fer palès que sempre es camina sense impediments, ja que el sotabosc és net.
Ja en la solana de la Ferreria tenim clar el tram següent. Molts parlen de cresta. Sí, certament ho és, però de cap de les maneres ofereix les dificultats que se li suposen a aquest tipus de terrenys, m’atreviria a dir que ni per als menys avesats en aquesta matèria. Fins i tot aniria més lluny i m’aventuraria a dir que aquest és un lloc immillorable per introduir aquells que no estiguin acostumats al món de les grimpades.
La cresta es pot dividir en tres trams. El primer, el més pendent i també més llarg, és el més tècnic, si es pot dir així, dels tres. En algun punt, més per comoditat i ajuda que per una altra cosa, requerirà l’ús de les mans. El segon es pot evitar si es camina pel vessant de la nostra dreta, nord-est, ja que en aquesta zona la cresta és estreta i alimenta zones de vegetació que dificulten el pas i augmenta la dificultat. El tercer és el més divertit i fàcil, ja que la carena s’obre en gran manera fent que desaparegui el caràcter de cresta. També és el tram que ens permet observar per primera vegada el cim, ja a escasses desenes de metres.
El cim ens regala, amb el permís de la meteorologia, unes extraordinàries vistes de 360º. Des d’aquí dalt veritablement et sents com la persona més alta de Conca, en aquests moments. Visualment no ho sembla, atès que pel nord-oest apunta un altre cim que a simple vista sembla tan alt o més que el que ocupem, però sens dubte ha de tractar-se d’un efecte òptic, ja que el Mogorrita és unànimement acceptat com a cim provincial. M’estic una bona estona al cim perquè el dia acompanya. Moltes fotos, un mos i de nou ple de forces inicio el descens.
Pretenc costi el que costi evitar la zona de la pista d’esquí, ara com ara més un tallafoc que una altra cosa, així que baixo a la caseta i l’antena que hi ha gairebé al cim. Allà neix —ho veig perquè no hi ha neu— una pista que fan servir, se suposa, els operaris que accedeixen a la caseta. El més assenyat és seguir sempre el traçat de les rodades i la pista, però la neteja del bosc i la neu m’animen a fer dreceres que em porten, abstret en els meus pensaments i sensacions, a desviar-me lleugerament del recorregut. En una espècie de coll, a la cota 1.787 segons el mapa topogràfic de la zona, hi ha un arbre majestuós envoltat per una espècie de tancat de pals i filferro. El millor és passar per aquesta zona a ponent d’aquest tancat, deixant l’arbre a la nostra dreta, així no es perd altura i ens estalviem haver de remuntar, com va ser el meu cas.
Un cop passat l’exemplar reprenc de nou la pista i ja no l’abandono. La pista, clara i evident, em porta, sempre en lleuger i còmode descens, en sentit més o menys nord-oest, a enllaçar amb una nova pista quan soc a l’altura del puntal del Ocejón. Segueixo per la dreta, veig a peu de pista un cartell que em recorda que soc al Parc Natural de la Regió muntanyenca de Conca. Segueixo en direcció al collado del Gato. No hi arribo, segons el mapa, atès que quan em trobo entre el puntal de la Cruceta, al nord, i el puntal del Ocejón, al sud, enllaço amb una nova pista. A la cruïlla giro a la dreta per anar en orientació sud-est i continuo en descens a la recerca de la pista que escorta la canyada del Cubillo pel marge esquerre.
Hi enllaço en un punt pròxim al qual es troba un cartell que em dona la benvinguda al Parc Natural de l’Alt Tajo. En aquest punt m’incorporo a la impecable pista que suposo que permet el pas a tota mena de vehicles des de la carretera CM-2119, en l’entroncament de la qual tinc aparcat el cotxe Aquesta pista és la que els forestals de la zona (telèfon que faciliten a l’Ajuntament de Tragacete) em van aconsellar com a punt d’inici per ascendir al cim evitant qualsevol zona de grimpada.
Ja a la pista, només cal seguir-la en sentit sud-est per recórrer els poc menys de 2.000 metres que em separen del cotxe i punt final d’aquest recorregut.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
FITXA TÈCNICA
Mapa utilitzat Mapa topogràfic IGN. col·lecció MTN 25. quadrícula nombre 565-III |
|
CONCEPTE | DADA |
Distància | 7 km 482 metres |
Desnivell | 524 metres |
Altitut | Màxima 1.866 metres Mínima 1.585 metres |
Temps (1) | 2 hores 04 minuts |
Senyalització | Parcial |
Punt d'inici | km 8,3 crtra CM-2119 |
(1) sense aturades
Valoració MIDE | |||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
3 | 3 | 3 | 2 |
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.