Mogorrita, Conca

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades2 hores 04 minutsDificultat medi natural3
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 524 metresDificultat orientació3
Orientación en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu524 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 7 km 482 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document50
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.866 metresEl punt més baix es troba a 1.585 metres
Cartografia/strong>Mapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula número 565-III

Còmoda, relaxant i bonica proposta per a ascendir al cim de la muntanya més alta de la província de Conca, a prop ja de la província de Terol. El Mogorrita és una excel·lent excusa per a acostar-se a aquesta magnífica regió muntanyenca, declarada Parc Natural, esquitxada d’extenses pinades que la meva falta de coneixements botànics m’impossibilita etiquetar. La veritat és que la superfície de coníferes d’aquesta zona és una de les més extenses de la península. També abunden els terrenys de pastura en els quals antany es practicava la transhumància, com ho testifiquen les múltiples canyades existents. Aquests dos hàbitats permeten l’existència d’una gran varietat de fauna i flora, destacant en la primera una abundant població de cabirols, fàcilment observables durant la nostra estada.
Per a fer cim en el Mogorrita no fa falta ser cap esportista d’elit ni estar dotat d’una excel·lent forma física. Diferents pistes permeten realitzar una aproximació mancada de dificultats fins a bé prop del cim. El lloc que s’acostuma a triar com a punt d’inici de l’atac al cim és el que la toponímia del mapa topogràfic de l’Institut Geogràfic Nacional Espanyol denomina com a port del Cubillo, encara que físicament no sigui la ubicació real atès que aquest està senyalitzat pel Ministeri de Foment uns centenars de metres més endavant, poc abans del km 9 de la carretera CM-2119, just en la divisòria provincial entre Conca i Terol. També s’arriba en turisme normal, amb permís de la neu i el gel, fins al serral del Gat, ja en ple Parc Natural de l’Alt Tajo. La pista que permet l’accés neix just en la corba en la qual la canyada del Cubillo travessa la carretera, poc abans del km 8 de la mateixa carretera. Hi ha moltes altres opcions, més llargues i muntanyenques, però aquestes les deixo per als vilatans, els millor dotats físicament o aquells que disposin de molt més temps per a dedicar a l’ascensió.
Qualsevol època de l’any és adequada per a visitar aquest paratge. La primavera permetrà gaudir del renaixement de l’exuberant vegetació que inunda la regió muntanyenca, predominant, com s’ha dit, les coníferes. També el nostre olfacte s’omplirà de les diferents olors que suren en l’aire. L’estiu ens permetrà refrescar-nos amb les ombres que l’arbratge ens ofereix. La tardor servirà per a extasiar-se amb l’explosió de colors que cobreix el bosc. Però sens dubte, la millor època de l’any pot ser que sigui l’hivern. No és difícil trobar neu en aquestes altituds. De fet, en el seu dia es van planificar unes pistes d’esquí, avui en dia inexistents. A prop si que hi ha unes pistes d’esquí de fons, cridades del Queixal de Sant Joan. L’amabilitat dels vessants de la zona, de reduït i suau desnivell, fan possible que es puguin realitzar estupends passejos amb raquetes, fins i tot fins al cim, aprofitant també la jornada amb els més petits.
Com la proposta que aquí s’ofereix és relativament curta, igual que la immensa majoria de les quals es poden consultar en internet, no faltaran opcions per a completar la jornada, el cap de setmana o les vacances, sigui com sigui el cas, amb la visita a qualsevol de les moltes atraccions o llocs d’interès que aquesta interessant serra ofereix. A part del Mogorrita, altres llocs que mereixen visita són:
La ciutat Encantada
El ventano del Diable
Carrerons de les Pletes
Naixement del rio Corb
Torcas dels Palancares i Terres Mortes.
En aquestes serres neixen infinitat de rios. A més del ja esmentat rio Corb, neixen en les proximitats el Jucar, el Cabriel, el Guadalaviar, que a Terol capital passa a denominar-se Túria, i el Tajo, el rio més llarg de la península.

Ressenya del recorregut

Començarem a caminar en sentit sud-est seguint el descens de les aigües de la canyada del Cubillo per terreny totalment obert. Desconec si hi ha camí atès que la neu ho cobreix tot. Al cap de poc temps enllaço amb la traça d’una antiga pista que em porta a connectar amb una altra que ve per la meva esquerra, del sector de la Tejonera. M’incorporo a aquesta nova pista i gir en sentit nord-oest per a enllaçar amb l’asfalt de la carretera CM-2119, en el que el mapa topogràfic denomina erròniament port del Cubillo.
Creuo l’asfalt i camí paral·lel a aquest, fàcil i per terreny obert, encara que sense camí, fins a enllaçar amb la pista que molts altres caminants fan servir per pujar al cim passant per l’antiga pista d’esquí d’aquest sector. La segueixo en sentit nord-oest durant uns 330 metres, encara que també pogués haver continuat caminant paral·lel a la carretera i pròxim a ella, ja que del que es tracta és de superar la pineda Plana per a pujar a la carena que permet l’accés a la solana de la Ferreria. Torno a recalcar que desconec si existeix camí, ja que en estar tot el terreny dominat per la neu em va ser impossible detectar-lo. Sí que és cert que alguna traça s’intuïa, però també es podia tractar perfectament de sendes d’animals. També torno a fer palès que sempre es camina sense impediments, ja que el baix bosc, o sotabosc, és net.
Ja en la solana de la Ferreria tenim clar el següent tram. Molts parlen de cresta. Sí, certament ho és, però que de cap de les maneres ofereix les dificultats que se li suposen a aquest tipus de terrenys, m’atreviria a dir que ni per als menys avessats en aquesta matèria. Fins i tot aniria més lluny i m’aventuraria a dir que aquest és un lloc immillorable per a introduir a aquells que no estiguin acostumats, en el món de les grimpades.
La cresta es pot dividir en tres trams. El primer, el més pendent i fins i tot més llarg, és el més tècnic, si es pot dir així, dels tres. En algun punt, més per comoditat i ajuda que per una altra cosa, requerirà l’ús de les mans. El segon es pot evitar si es camina pel vessant de la nostra dreta, nord-est, ja que en aquesta zona la cresta és estreta i alimenta zones de vegetació que dificulten el pas i augmenta la dificultat. El tercer és el més divertit i fàcil, ja que la carena s’obre en gran manera fent que desaparegui el caràcter de cresta. També és el tram que ens permet observar per primera vegada el cim, ja a escasses desenes de metres.
El cim ens regala, amb el permís de la meteorologia, unes extraordinàries vistes de 360è. Estant aquí a dalt veritablement t’asseguis com la persona més alta de Conca, en aquests moments. Visualment no ho sembla, atès que allà pel nord-oest apunta un altre cim que a simple vista sembla tan alta o més que la que ocupem, però sens dubte ha de tractar-se d’un efecte òptic, ja que el Mogorrita és unànimement acceptat com a cim provincial. M’estic una bona estona en el cim perquè el dia acompanya. Moltes fotos, un mos i de nou ple de forces després del descans inicio el descens.
Pretenc costi el que costi evitar la zona de la pista d’esquí, ara com ara més un tallafoc que una altra cosa, així que baixo a la caseta i l’antena que hi ha gairebé en el cim. Allà neix – ho veig perquè no hi ha neu- una pista que fan servir, se suposa, els operaris que accedeixen a la caseta. L’assenyat és seguir sempre el traçat de les rodades i la pista, però la neteja del bosc i la neu m’animen a fer dreceres que em porten, entotsolat en els meus pensaments i sensacions, a desviar-me lleugerament del recorregut. En una espècie de coll, en la cota 1.787 segons el mapa topogràfic de la zona, hi ha un arbre majestuós envoltat per una espècie de tancat de pals i filferro. El millor és passar per aquesta zona a ponent d’aquest, deixant l’arbre a la nostra dreta, així no es perd altura i ens estalviem haver de remuntar, com va ser el meu cas.
Sobrepassat l’exemplar reprenc de nou la pista i ja no l’abandono. La pista, clara i evident, em porta, sempre en lleuger i còmode descens, en sentit més o menys nord-oest, a enllaçar amb una nova pista quan estic a l’altura del puntal del Ocejón. Segueixo per la dreta, contemplant a peu de pista un cartell que em recorda que estic al Parc Natural de la Regió muntanyenca de Conca. Segueixo en direcció al serral del Gat. No arribo a ell, segons el mapa, atès que quan em trobo entre el puntal de la Cruceta, al nord, i el puntal del Ocejón, al sud, enllaço amb una nova pista. En la cruïlla giro a la dreta per a prendre orientació sud-est i seguir en descens a la recerca de la pista que escorta la canyada del Cubillo pel seu marge esquerre.
Enllaço amb ella en un punt pròxim al qual es troba un cartell que em dóna la benvinguda al Parc Natural de l’Alt Tajo. En aquest punt m’incorporo a la impecable pista que suposo permet el passo a tota mena de vehicles des de la carretera CM-2119, en l’entroncament del qual tinc aparcat el cotxe Aquesta pista és la que els forestals de la zona (telèfon que faciliten a l’Ajuntament de Tragacete) em van aconsellar com a punt d’inici per a ascendir al cim evitant qualsevol zona de grimpada.
Ja en la pista, no hi ha una altra que seguir-la en sentit sud-est per a recórrer els poc menys de 2.000 que em separen del cotxe i punt final d’aquest recorregut.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

40.341142N, 1.759233W

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.