Miranda de Puigcerver

Comencem a caminar seguint per la pista per la qual hem arribat amb el cotxe. Aquesta pista, en pujada, està senyalitzada amb un cartell metàl·lic que indica que per la pista es va a la Mare de Déu de Puigcerver.
Caminem així en sentit nord-oest i deixem a la dreta la pista per la qual tornarem. Al cap de poca estona de caminar la pista fa un fort revolt a l’esquerra per prendre orientació sud-oest.
Cal anar amb compte ja que s’ha de localitzar una petita fita acostada al marge de la pista. Marca l’inici del sender que hem de prendre. Aquest sender puja amb poc pendent però constantment pel mig d’un alzinar que ens protegeix del sol, en el cas que l’astre faci acte de presència.
Quan som aproximadament a mitja pujada, a la cota 636 segons el mapa de l’editorial Piolet, el sender s’acosta molt a la pista i potser fins i tot acabem per sortir-hi però el cert és que el sender, PR, continua pel mig del bosc. Finalment, però, a la cota 699, sí que sortim a la pista, però per poc temps ja que unes desenes de metres més endavant el PR torna a introduir-se al bosc, que ja no deixarem fins a acabar als peus del santuari.
A l’esplanada de l’aparcament podem recuperar les forces i gaudir d’unes espectaculars vistes, si el dia ho permet. Unes escales de fusta faciliten la pujada final al santuari. Jo el vaig trobar tancat però segons informacions obtingudes, hi ha servei d’hostatgeria i d’altres.
Per continuar cap al cim, la torre de guaita del qual és visible des del santuari, cal que continuem pel GR-7 en sentit oest-nord-oest unes poques desenes de metres, ja que abans d’arribar a un encreuament de pistes senyalitzat amb un pal indicador hem de deixar el GR per continuar per sender, el naixement del qual es troba senyalitzat amb una ratlla de pintura blanca a una roca. Aquest sender, sense possibilitat de pèrdua, ens porta al cim. De nou, vistes excepcionals en totes direccions.
Havent gaudit del cim, per continuar amb la proposta cal dirigir-se al peu de l’escultura metàl·lica que representa un pessebre. Per trobar el camí s’ha de parar atenció. S’ha d’anar al caire de la dreta per localitzar un senderó que s’interna al bosc. Costa una mica de trobar però una vegada s’hi és ja no es perd.
En sentit nord anem perdent altura fins al coll de les Teles. Seguint el camí remuntem uns metres fins a la cota 795, sense nom, i tornem a baixar fins a trobar un encreuament, perfectament pintat. Fins i tot massa pintat.
Deixem el camí que portem i girem a la dreta, en sentit nord-est, i seguim els senyals de pintura. Al cap de poc sortim a una vella pista que seguim per la dreta, que ens porta en baixada a trobar el GR-7 de nou, al coll de la Canaleta. Creuem la pista en una ràpida corba esquerra-dreta i ens incorporem de nou a una vella pista que ens portarà al coll del Xalan.
Aquí de nou hem de parar atenció ja que una petita fita marca el punt pel qual, sense camí clar ni definit, hem de transitar per «saltar» al camí de Puigcerver. Aquest tros es fa sense camí però bé, ja que la vegetació no és gaire espessa. Quan som a la pista la seguim per la nostra esquerra, a buscar la creu del Formatge i el coll de la Creu. Important nus de camins.
Nosaltres deixarem qualsevol pista ampla i seguirem per la primera pista que trobem a la dreta. És la pista més precària de les tres i agafa orientació sud-oest. Aquesta pista ens baixa a trobar el barranc de les Valls. Pel camí, després d’un llarg descens, deixarem a l’esquerra un sender fitat i quan hem superat la pista d’accés a les antigues mines de les Olles, la pista comença a remuntar a poc a poc alguns metres d’alçada voltant la punta Alta per finalment acabar al punt de començament de la caminada.