Mirador del Pla de Llet

Aquesta vegada no m’he trencat molt el cap per preparar aquest recorregut. Vull començar a fer coses amb neu i no tinc experiència ni, de moment, ningú que carregui amb mi, així que vaig fer-ho fàcil. Pistes d’esquí.
El cim del Mirador del Pla de Llet és d’aquells que estan posats al repte dels 100 cims per un motiu en concret (així m’ho sembla a mi), i aquest no és cap altre que animar el personal a provar de fer aquest cim a l’hivern, i amb molta neu, si és possible.
L’estació d’esquí de fons d’Aransa és un lloc perfecte per plantejar l’ascensió al Mirador del Pla de Llet ja que és a prop del cim i disposa de pistes que pugen a dalt del tot, que faciliten el recorregut, que es pot plantejar perfectament en família i aprofitar així perquè els més petits s’introdueixin en aquest món blanc.
Si es vol donar a l’ascensió un caire més muntanyenc, s’ha de plantejar l’atac al cim des del vessant sud, des de la població d’Aristot ja que el nord sembla reservat a les pistes d’esquí.
També es pot aprofitar per ascendir també al cim del Monturull, per fàcil carena superant el turó Punzó i el pic del Coll de la Barra.
Un altre motiu pel qual s’aconsella pujar a aquest cim és el mirador que hi ha a dalt del tot. Si hom aconsegueix aïllar-se del monòlit que presideix el lloc, les vistes, en un dia adequat, faran que ens oblidem de tot.
Un parell d’apunts a la proposta que aquí es planteja:
Primer apunt. Aquest track no és «senderísticament correcte». M’explico.
La pujada sí que es fa seguint un camí traçat i senyalitzat fins al cim ja que es fa servir el circuit de raquetes de l’estació d’esquí. Fins aquí correcte, però allò normal és tornar, o bé pel mateix camí o bé pel circuit número 10 que porta de nou a l’aparcament per pista, passant pel coll de Dalt i el refugi de Prat Miró. Jo, però, no vaig poder estar-me de complicar el recorregut. Havent vist que el bosc és tan summament amable, obert i majorment mancat de sotabosc, no vaig poder evitar de baixar del cim pel dret i muntanya avall. Torno a repetir que aquesta opció no és la més adequada si volem un recorregut còmode. En fi, a gust del consumidor. La baixada que jo plantejo no té cap complicació ni demana cap exigència, tret del pendent ja que anant sense camí els turmells pateixen més. En un moment del descens, a mitja baixada, trobem una pista de desembosc que ens facilita el trànsit.
Segon apunt. Si no havia complicat prou el descens, quan ja soc a la pista que m’ha de tornar al refugi i l’aparcament faig una altra provatura que, com sempre acostuma a passar, no em va acabar de fer el pes. Vull dir que el més assenyat és deixar-se d’històries i anar per la pista, però jo vaig preferir fer un flanqueig, sense camí ni cap tipus de rastre, pel mig del bosc, mirant de no guanyar ni perdre alçada. Tot va anar molt bé fins que s’arriba a les proximitats del riu de la Verneda. Més que un riu es tracta d’una successió de petits bassals amagats entre l’herba alta. Penso que a la primavera deu ser difícil creuar per aquell terreny. A més, penso que no deu ser gaire el que s’estalvia.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Estació d’esquí d’Arànser1.635651342.422640710:20:251.8820
Inici pista raquetes1.633631942.422576010:26:491.905190
Bosc de la Peguera d’Arànser1.625188042.415799110:52:511.9451.544
Coll de Queralt1.623297542.409349211:13:062.0362.372
Mirador del Pla de Llet1.632879642.404548011:42:032.1423.464
Torrent del coll de Queralt1.632339342.412108512:18:251.7994.691
Estació d’esquí d’Arànser1.636036942.422369012:56:511.8826.115

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: estació d’esquí d’Arànser
  • Itinerari senyalitzat: de pujada
  • Tipus d’activitat: raquetes de neu
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 2.142 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 10,87%
  • Cartografia: Editorial Alpina 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes esquí i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 27 minuts
  • Dificultat d’orientació: Baixa
  • Altura mínima: 1.795 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,03%
  • Mapa: Cerdanya
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant: 2 hores 09 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 349 metres
  • ibpindex:   60  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 3 de gener de 2015, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament i agafem la pista que passa pel davant del bar restaurant. De seguida deixem la pista que puja en sentit NO, senyalitzada amb un rètol de color vermell i el text «Mirador». Aquesta pista és la que l’estació d’esquí té marcada amb el número 10 i que puja també al Mirador del Pla de Llet, i que si féssim les coses com cal seria la que es faria servir per tornar.
En aquest cas, però, deixem aquesta pista i ens desviem a l’esquerra, en sentit O, per seguir una altra pista, ara blava, planera. Al cap de poc, després d’una petita pèrdua de nivell, sortim a un descampat.
Aquí cal deixar tota traça de pista i creuar el camp. Al davant nostre veurem un cartell que assenyala el començament del circuit per a raquetes i un munt de plaques metàl·liques enganxades als troncs dels arbres. Hem de continuar per aquest camí. És un sender ample, gairebé una pista en determinats indrets, que ens pujarà fins al cim. Primer seguirem senyals de color vermell. Després passaran a ser marques de pintura groga, deixarem a la dreta el circuit blau que ens pujaria a les Pedres Blanques, ja que seguirem recte decantant-nos en sentit SO per camí evident, sobretot amb neu.
Així arribarem a un lloc en el qual la pista fa un fort revolt a la dreta en orientació NO, en aquest punt cal que abandonem la traça i iniciem una drecera, en sentit SO, que ens farà remuntar pel bosc, fins a enllaçar de nou amb la pista. Ara ja haurem recuperat els senyals de pintura vermella. Seguint-les, arribem al coll de Queralt. Un prat impressionant al qual se’ns obren unes magnífiques vistes, a la nostra esquena, de tot el perfil fronterer andorrà i francès.
Al davant se’ns presenten tres pistes. Anirem per la central ja que és la senyalitzada amb els ja familiars punts vermells. Superat el repetjó, som de nou a punt d’enllaçar amb la pista, però no. Els punts vermells ens hi fan caminar a la vora, pel mig del bosc. Així arribem definitivament al cim del Mirador del Pla de Llet, cim objectiu del dia.
Magnífiques vistes a tot arreu. Una meravella per als ulls. Aquests se’ns en van a les muntanyes però un bon grapat de pobles i caserius llueixen ufanosos als vessants. Ens podem estar molta estona jugant a anomenar-los.
Després de fer moltes fotos i gaudir de la contrada toca retornar. Per fer-ho, allò ja comentat. El més assenyat seria recular fins al coll de Queralt i d’allí enllaçar amb el coll de Dalt i per pista, al refugi Prat de Miró i l’aparcament d’Aransa. En aquest cas s’ofereix, no s’obliga, la possibilitat de fer més curt i «aventurer» el descens de tornada.
Per fer això cal desfer uns quants metres el camí fet i baixar pel dret muntanya avall a buscar la pista que de la població d’Aranser puja a les pistes d’esquí d’Aransa i al seu aparcament.
La primera meitat del descens es fa sense camí ni traça. Primer en perpendicular a les dues pistes que hi ha dibuixades al mapa d’Alpina. Quan som a la segona cal que la seguim per l’esquerra unes desenes de metres, en sentit NO, ja que vaig trobar que el pendent era una mica fort.
Al cap de poc temps cal deixar la pista per iniciar de nou un descens en diagonal per l’esquerra, com si anéssim, perdent alçada de mica en mica, a buscar el torrent de Queralt. Quan hem perdut uns 20 o 25 metres d’altura (¿?) trobem una antiga pista de desembosc. La seguim per l’esquerra, tot i que ràpid torna a baixar fort, més vertical. Aquesta antiga pista va girant de mica en mica, acostant-se a poc a poc al torrent de Queralt.
Arribem a un punt en el qual deixem aquesta pista per anar a creuar el torrent. Penso que sense deixar la pista també s’arribaria a creuar el torrent, tot i que uns metres més lluny del punt que ens interessa. El cas és que a l’altra banda del torrent enllacem amb una altra pista.
Ens hi incorporem i la seguim en pujada, per l’esquerra. Si no es volen més aventures, aquesta pista ens torna de nou a l’aparcament. Jo ja he explicat que encara vaig complicar el recorregut. En un moment donat vaig decidir deixar la pista per fer un flanqueig que, tot i que vaig aconseguir arribar a l’aparcament, no em va sortir a compte ja que, com abans he comentat, el pas a gual del riu de la Verneda va ser una mica complicat. És millor seguir la pista sense fer invents.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.