Començarem seguint la pista i creuant el sot del Duc. Al cap de 1.400 metres aproximadament arribarem a la Sala.
Continuarem caminant i al cap de 1.800 metres deixarem a la dreta una pista que serà per on vindrem de tornada.
Continuarem en sentit sud i sortirem a la pista que dona accés a Cal Gat. No arribarem a entrar-hi perquè girarem a l’esquerra i al cap de poc temps a la dreta. Continuarem per la pista i arribarem a la Mare de Déu de l’Erola.
Girarem a l’esquerra i agafem la pista que sembla que fa baixada i de seguida tornem a girar a la dreta i entrem a un sender que passa al costat de castanyers centenaris i que segueix el torrent de l’Erola. Així passarem pel coll d’Àligues.
A uns 4.400 metres de caminada deixarem a l’esquerra una pista. Anirem per la de la dreta i acabarem sortint al pla de Malataup. Haurem de continuar pujant pel sender que surt del pla pel sud, a la nostra dreta. Potser encara trobareu piles de pedres que marquen el començament del sender.
Seguint aquest sender voltarem tot el sot de les Cordes i sortirem al coll d’Ordials. Si anem per la dreta, arribarem al turó del Coll d’Ordials i després haurem de tornar al coll.
Anirem per l’esquerra, en sentit sud-est, passarem tota la serra dels Salaverds i arribarem al Matagalls.
Per baixar agafarem l’evident sender, que és el GR-5.2, que baixa cap a Collfornic. A uns 450 metres del cim deixarem el GR i girarem a la dreta per, en sentit nord-oest, arribar al pla de les Saleres Velles. Anirem girant a poc a poc a l’esquerra i acabarem trobant un sender que ve de la dreta. El seguirem per l’esquerra per sortir al collet de la Font.
Continuarem en direcció nord-oest i passarem pel pla dels Ginebres i el Collsaprunera. Salvarem el turó de Collsaprunera per l’esquerra i el turó de Sant Miquel per la dreta i baixarem a Sant Miquel de Barretons. Si volem, podem continuar baixant, per la dreta, fins a la cova de Sant Segimon però si ho fem, hem de tornar a pujar de nou. El lloc és interessant i el descens, encara que estigui marcat com a perillós, no ho és tant. S’ha de baixar mirant el que es fa, això sí, ja que és molt pendent.
Una vegada de nou a dalt podem baixar pel dret seguint els senyals o tornar uns metres enrere i anar pel nou sender obert per no passar per Sant Segimon. Per un costat o per l’altre sortirem a la pista que dona accés a Sant Segimon.
La deixarem i agafarem un sender que baixa a buscar Castellfitó i el torrent dels Rentadors. El sender es troba marcat amb pintura groga, així que no resultarà difícil de trobar (si hem baixat drets des de Sant Miquel, haurem passat de llarg un camí molt més fressat que baixa també per la dreta de la pista).
No ho recordo bé, però crec que aquest desviament és a una corba i algú hi va posar una creu o alguna cosa semblant. Ja per aquest camí creuarem el torrent i anirem agafant tots els desviaments cap a la dreta, sempre en baixada, seguint-lo. Passarem el pla de les Lloses i quan portem caminats 7.250 metres, aproximadament i depenent que hàgim baixat o no a la cova de Sant Segimon, des del cim trobarem un corriol mig amagat que surt cap a la dreta, una mica planer. Aquest corriol ens condueix al Gorg Negre.
És un lloc interessant i molt maco, sobretot si el torrent porta aigua, ja que es tracta d’un salt d’aigua una mica important.
De nou al camí principal anirem baixant fins que trobem un encreuament. Davant nostre continua el camí i tenim la possibilitat de continuar per la dreta. Girem en aquest sentit i al trencall següent anirem per l’esquerra i arribarem a la roureda de Can Gat i a la pista per la qual hem passat pujant.
Així doncs, ara la seguirem per l’esquerra i arribarem de nou al cotxe i al final d’aquest recorregut.