Matagalls

Collformic, o coll Formic, com sempre, dependrà del mapa consultat, però jo faig cas de l’oficial de l’ICGC, malgrat les discrepàncies, acostuma a ser un dels punts preferits per fer l’ascens al cim del Matagalls, sobretot per a aquells muntanyencs que venen a fer el cim des del sud ja que els és més fàcil arribar a aquest lloc d’aparcament, tot i que a tots els punts des dels quals se sol pujar al cim s’hi arriba amb vehicle normal. També juga a favor d’aquest punt de sortida el fet que a pocs metres de distància de l’aparcament de Collformic hi ha el restaurant del mateix nom, cosa que facilita el «final feliç» del recorregut.
El Matagalls, tot i que es troba minimitzat pels cims veïns del massís, el turó de l’Home i les Agudes, té el seu recorregut dins el món senderista i muntanyenc, penso que pel simple fet que és el sostre comarcal d’Osona o perquè una vegada fets els dos anteriors, també sostres comarcals del Vallès Oriental el primer i de la Selva el segon, toca el torn al Matagalls, o també perquè fent-los tots tres s’han fet els cims emblemàtics del Montseny. També, per als qui ens agrada seguir llistes per fer cims, cal dir que aquests tres es troben inclosos també en la llista dels 100 cims emblemàtics de Catalunya, de l’ICGC.
La pujada al cim per l’itinerari proposat no implica cap dificultat tècnica. Es camina sempre seguint els senyals de GR 5 que flanqueja, sense pujar a cap d’ells, el turó d’en Besa, el turó del Pla de la Barraca (ICGC), el turó Gros (ICGC) o turó Gros de Santandreu (Alpina) i el turó de Morera (ICGC) o turó dels Llops (Alpina), i arriba fins al mateix cim. La tornada ja és una altra història que s’explicarà en la secció corresponent.
L’aigua no hauria de ser problema, però pel GR de pujada no en trobarem. No així al trajecte de tornada ja que es passa per la font dels Cims i la de Matagalls. Sembla que segons el mapa de l’ICGC també per la font Seca, però aquesta no la vam veure o la vam passar de llarg. També creuem a gual el torrent dels Rentadors.
En aquest recorregut poca ombra trobarem, així que potser és millor evitar l’època de ple estiu. Desconec la situació climàtica d’aquest cim en aquesta estació, però sempre que hi he anat la resta de l’any, o bé m’ha acompanyat la boira, o ha fet mal temps o ha bufat un gèlid vent, o sigui que una mica de sol i calor potser és d’agrair.
Les vistes des de dalt, si el dia és l’adequat, són de recordar. 360º d’horitzó llunyà en el qual caben tots el cims que podem imaginar, esbrinar i d’altres que encara no coneixem. Una pena que a la creu i altar del cim no hi hagi una taula d’orientació, però bé, som a un parc natural i s’ha de preservar.