Lo Tossal

Sortim del punt al qual vam aparcar i vam començar a caminar per pista en sentit sud-est. Tenim el turó de lo Tossal a la dreta, molt a prop del punt on ens trobem. Si es vol ja es pot pujar i baixar el cim i donar per acabada la caminada. Nosaltres anem per la pista. Al cap de 180 metres la deixem i continuem per una vella pista que gira per la dreta, voltant uns camps que tenim entre la nostra posició i lo Tossal.
Quan portem uns 410 metres caminats s’acaba el camí i anem recte pel costat del camp de cultiu que tenim davant nostre, el voltem pel marge que tenim a la nostra esquerra. Més o menys al cap de 650 metres el camp s’obre per la nostra esquerra. Girarem en aquesta direcció per, en sentit sud-est, baixar a trobar el camí que continua vorejant el canal del Segre. Un cop hi arribem anirem en sentit sud-oest, seguint les aigües del canal, que tindrem a la nostra esquerra.
Així, sense possibilitat de pèrdua, arribarem a un pont que ens permetria creuar a l’altra banda del canal. No és aquest el nostre cas. Continuarem per la mateixa pista i farem un gir a la dreta, sense creuar el pont, i agafarem orientació nord-est, mirant d’anar allunant-nos, de mica en mica, del canal. Per fer això agafarem la pista de més a la dreta, que fa una lleugera pujada, i deixarem la pista que es manté planera al costat del canal. Al cap de poc de caminar per aquesta pista trobem un sender molt precari a la dreta. De fet no és cap camí, ja que al cap de poc temps desapareix entre la baixa vegetació, però ens ha servit per començar la pujadeta fins al punt més alt d’aquest turó.
No hi ha un camí clar ni definit, però es tracta d’anar sempre en direcció al punt més alt que anirem veient. El cim no es més que un altre camp dedicat al cultiu. Tot i que les vistes no són menyspreables no són res de l’altre món. Tampoc el cim ens dirà res, així que es tracta de tornar al cotxe pel lloc que menys mal faci al camp, si és que està sembrat, ja que si no és aquest el cas es pot anar pel dret al lloc d’aparcament.