L’ermita de Santa Magdalena em va semblar un bon lloc per iniciar la caminada d’ascens al cim de lo Tormo per dos motius. El primer i més important és que ens permet fer una molt bona aproximació al cim, cosa que possibilita fer un recorregut una mica més curt que altres propostes. El segon té a veure amb el fet de buscar coses diferents a les normals i és que gairebé el 90% de les ressenyes que vaig trobar a internet trien la població de la Torre de l’Espanyol per fer el cim.
Cert és que la proposta que presento és molt curta i sembla que fer tants quilòmetres per caminar tan poc no compensa però tot té la seva explicació.
Molt a prop d’aquest cim n’hi ha molts altres que també figuren a la llista de cims de la FEEC. La mola de Colldejou i el cavall Bernat de Llaberia, la Picossa i molts altres que segur ens agafen de camí. També en fer-la curta es pot fer fins i tot a l’estiu, tot i que amb unes bones provisions d’aigua.
L’ermita de Santa Magdalena, o santuari segons qui, es va construir a l’abric d’una enorme paret de roca que el cobreix, aprofitant l’existència, sembla, d’una gran balma. Al fons del cobert que protegeix l’entrada al recinte de culte hi ha una font, l’aigua de la qual brolla de la mateixa roca, però sense garanties sanitàries, tal com diu un cartell, que ara estan tan de moda. Un dia en què penso que no deu ser gaire recomanable pujar-hi, o sí, és el dissabte després de Pasqua ja que aquest dia se celebra la romeria, en el transcurs de la qual l’acte principal és la subhasta de coques que es fa durant el ball de jotes.
L’ermita està situada en una ubicació excepcional pel que fa a les vistes que s’albiren des del davant. L’esplanada que serveix d’aparcament és un magnífic mirador cap al Baix Camp i el Priorat, la serra de Llaberia i les muntanyes de Vandellòs i alguna bella estampa de l’Ebre i de diverses poblacions de les dues comarques.
La proposta aquí facilitada la pot fer qualsevol persona acostumada a moure’s per terrenys de cresta, però potser persones amb certes mancances ho passaran malament si fan el recorregut a plena cresta. També la cosa variarà molt si bufa fort vent, si la pedra és molla o si hi ha gel. Si es fa el recorregut tal com el presento, tant si s’ataca el cim de SO a NE com a l’inrevés, caldrà superar dos trams de cresta. Senzilla, molt fàcil i prou ampla, tret d’un parell de trams, molt curts. Si no es vol anar a tota cresta es pot evitar caminant per cotes inferiors properes a la carena. Jo sóc una mica així així i vaig passar sense sentir perill en cap moment, i això que bufava vent. A més a més, si traiem la cresta, traiem tot l’encant a l’excursió. Que la gaudiu.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
| Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
|---|---|---|---|---|---|
| Santa Magdalena | 0.6554028 | 41.1727605 | 08:51:12 | 340 | 0 |
| Separació camins | 0.6508927 | 41.1729212 | 09:03:27 | 342 | 704 |
| Deixar pista | 0.6438316 | 41.1751875 | 09:15:08 | 382 | 1.475 |
| Lo Corralets de Puig | 0.6390241 | 41.1746947 | 09:28:39 | 443 | 2.076 |
| Lo Tormo | 0.6434811 | 41.1789998 | 09:40:59 | 525 | 2.744 |
| Coll mirador de la Mola | 0.6525027 | 41.1807256 | 10:00:33 | 474 | 3.737 |
| Unió camins | 0.6509198 | 41.1728632 | 10:17:37 | 342 | 4.995 |
| Santa Magdalena | 0.6555294 | 41.1727816 | 10:27:29 | 316 | 5.643 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: ermita de Santa Magdalena
- Itinerari senyalitzat: fites
- Tipus d’activitat: muntanyisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: baixa
- Altura màxima: 526 metres
- Pendent mitjà de pujada: 9,36%
- Cartografia: ICGC
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: traça difuminada
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 11 minuts
- Dificultat d’orientació: moderada
- Altura mínima: 304 metres
- Pendent mitjà de descens: 8,30%
- Mapa: fulls 252-136 i 253-136 e/1:5000
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera de formigó
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 1 hora 25 minuts
- Dificultat de progressió: Moderada
- Ascens positiu: 351 metres
- ibpindex: 32 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 28 d’abril de 2015, data de realització del recorregut.
Si hem aparcat a l’ermita haurem de desfer un bocí de pista per anar a trobar l’inici del sender, senyalitzat amb una fita, que se’n desvia en sentit NO. És un camí clar i evident que no ens ha de presentar cap problema.
Caminarem fent un flanqueig alternant petites pujades amb terreny planer, acompanyats de bones ombres, tot i anar caminant a solell. Gairebé sense adonar-nos arribem al punt en el qual el camí es bifurca. Per la dreta tornarem, així que seguim de pla i deixem el sender que puja. Tots dos prenen orientació NO, però el nostre amb més inclinació a ponent.
Continuem amb la mateixa dinàmica de puja i baixa fent flanqueig en clara orientació a l’O i superem el barranc eixut dels Morers. Una mica més endavant deixem a l’esquerra una pista que es dirigeix en baixada a resseguir el barranc de les comes Llargues. Ja som fora de la vegetació arbòria i el camí comença a fer-se difús. Alguna escadussera fita ens ajuda a seguir pel bon camí. Més endavant la traça es fa més evident i sortim a una mena de coll.
Tenim ja la primera visió de la plana de Vinebre i la central nuclear d’Ascó. Tenim a la vista el nostre objectiu així que girem a la dreta i seguim la traça de sender, mig perdut entre la vegetació però fàcil de seguir i intuir. Aquesta part de la cresta no és complicada, tot i que en determinats trams és aèria si la fem arrambats al caire. Per la dreta el terreny és més tranquil·litzador. A tota cresta o buscant el millor pas arribem al cim.
Hem pogut anar directes al vèrtex geodèsic, com va ser el meu cas, o es pot anar primer al cim secundari que es troba una mica més a l’O del cim principal. Aquí pot haver-hi discrepàncies. Depenent de l’escala de mapa que portem, el cim de lo Tormo és aquell que suporta el vèrtex o és la punta, més baixa, de més a l’O. A escala 1/10.000 serà el segon però a escala 1/25.000 és el del vèrtex. Per la FEEC, i per tant per al repte, és el del vèrtex.
Aclarit l’assumpte petgem el cim, fem tot allò que vulguem i hi passem l’estona que ens plagui i comencem el descens. Per això buscarem un sender que baixa en sentit SE uns metres per sota del sender pel qual hem arribat al cim. Aquest sender es dirigeix clarament a vorejar la mola cimera i empalmar amb una nova cresta, que si no es vol passar es pot evitar anant per sota, pel costat dret segons el sentit de la marxa que ens porta, superant un petit tram de camí tapat per la vegetació, a lo Piló, uns metres més alt que el cim objectiu del dia. A partir d’aquest cim el camí es fa més evident i net i acabem al coll del pla de la Mola.
Per l’esquerra tenim el camí que puja de la Torre de l’Espanyol. Es diu camí de Garcia i curiosament acaba en aquest punt, no continua a aquesta població. Nosaltres seguirem per la dreta i així iniciem el descens, ja per camí molt evident, en direcció al punt d’origen.
Còmodament arribem al punt en el qual retrobem el camí de pujada així que desfent-lo retornem al punt d’aparcament.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
En aquest enllaç hi ha la traça d’aproximació al punt d’inici del recorregut.
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.
