Lo Tésol (Tesó de Son)

Lo Tésol

Una vegada triat el destí i el cim a aconseguir toca decidir des de quin punt s’inicia el camí d’ascens, i dependrà de la mena de vehicle de què es disposa i de les seves característiques o de l’estima que se li tingui.
Mirant els diferents mapes i pel que es pot llegir a Internet, hi ha quatre possibles punts d’inici. Per ordre d’informació disponible són: aparcament del pla de la Font, pla d’Estaró, Planes de Son i refugi del Gerdar. Llevat per als dos últims, crec que per als altres serà necessari comptar amb vehicle alt, si més no del tipus C-15 o similar, encara que l’ideal seria un tipus SUV ja que en condicions de pista seca un 4×4 no és del tot necessari.
A les Planes de Son i al refugi del Gerdar s’hi accedeix amb un turisme normal, però tenen l’inconvenient que cal una llarga caminada per a arribar al cim. Per a aquells que s’ho plantegin, he llegit que la proposta del refugi del Gerdar és espectacular i puc assegurar que, segons sembla des del cim, ho és. Com sempre a Internet, a més d’aquesta ressenya que esteu llegint, podeu trobar multitud d’informació sobre els diferents itineraris, encara que resulta d’una aclaparadora majoria la proposta que aquí s’explicarà i que és la que s’inicia a l’aparcament del pla de la Font.
Per a arribar-hi hi ha diverses possibilitats o «carreteres» d’accés. A les poblacions de Jou i Son s’hi accedeix per carretera d’asfalt i una pista també asfaltada uneix totes dues poblacions. Per a arribar a l’aparcament la pista és de terra. Per Estaís i Jou fins a la pista hi ha 12,4 km des del pantà de la Torrassa. Per Son hi ha uns 7 km des de l’inici en la carretera C-26. Aquesta opció és més curta, però a partir de Son la pista s’estreny tant que hi haurà problemes si es creuen dos vehicles. En canvi, per Estaís i Jou el ferm és molt ample i no hi haurà problemes de conducció.
Per on accedir-hi queda al gust del lector o lectora.
També des de Son surt una carretera asfaltada en el seu inici que puja a les Planes de Son i la instal·lació de MónNatura Pirineus. Aquí s’ha de deixar el cotxe (turisme) però si es disposa d’un vehicle de millors característiques es pot continuar per pista de terra fins al pla d’Estaró o fins i tot fins a l’aparcament del refugi del pla de la Font. Aquesta possibilitat jo no l’he confirmat, però altres ressenyes l’han referit, així que la dono per bona.
Just sota el mapa amb el track del recorregut deixo els diferents tracks que he gravat durant el desplaçament en vehicle al punt d’inici de la caminada. També el del tram a peu des de l’aparcament fins al refugi.
Després de tota aquesta literatura toca dir que el recorregut que aquí s’explicarà es troba en gran part senyalitzat, bé amb cartells bé amb estaques clavades a terra i amb el capçal pintat de groc. En condicions normals no hauria d’haver-hi problemes d’orientació ja que els objectius són visibles en gairebé tot el recorregut. Dura es fa (a mi m’ho va semblar) la pujada al Planell (Alpina actual) o Mil Potros (quadern antic ataronjat Alpina) però una vegada allí la cosa se suavitza, encara que el que ens queda al davant és un veritable puja-i-baixa. Distreu en gran manera del cansament la visió de la cresta que s’ha de superar per a aconseguir el cim de la Roca Blanca. El cim del pic del Pinetó és un bon lloc per a mentalitzar-se del que ve. A veure, espero que no se’m malentengui. La cresta es passa fàcilment, però no és un camí de roses. Com sempre, màxima atenció i assegurar els passos i les mans.
I l’última dificultat, l’inacabable descens als plans de les Cabanyeres. Infernal! Es baixa més o menys bé, sense cap mena de senyalització, fins que apareixen els nerets i els pins. Uf, quin pal! Desconec si en realitzar el descens més escorats al nord, entre el riu de les Cabanyeres i el cap de la Pala del Teso (Alpina) o pala del Tésol (ICGC), les característiques del terreny seran similars, però el descens que nosaltres, i molts altres han realitzat, ha de lliurar una extensa zona de prada de nerets i pins, vertical, que deixa els turmells, i possiblement les anques, molt malparats. Ja en el pla, un agradable passeig en gradual descens ens porta primer a la trobada dels senyals grocs i finalment al desviament que puja (quin pal!) de nou al refugi. En ser guardat, segur que ens dispensaran un bon refrigeri.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps parcial h:m:sTemps acumulat h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Aparcament42.60187101.076405000:00:0000:00:001.9890
Refugi del pla de la Font42.59752901.072764900:11:4900:11:492.015623
Pal indicador42.59533311.073358000:09:2700:21:162.065878
Plana d’Aires42.59501711.063840000:21:5300:43:092.2211.771
Planell de Mil Potros42.59798391.052287900:33:2401:16:332.4503.157
Mil Potros42.59873191.044475000:20:3001:37:032.5974.047
Pic del Pinetó42.59909911.039473000:12:5101:49:542.6454.487
Roca Blanca42.60331101.039153000:29:4802:19:422.6865.067
Lo Tésol42.60833111.039347900:29:4902:49:312.6985.794
Plans de les Cabanyeres42.61491501.049116001:14:2204:03:532.0857.472
Enllaç camí senyalitzat42.60723201.059665000:25:3304:29:261.9388.835
Pal indicador a refugi42.60088711.067419900:18:4204:48:081.8769.921
Aparcament42.60186791.076422900:52:0605:40:141.98911.310

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Pla de la Font
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: alpinisme
  • Fonts d’aigua: al refugi
  • Dificultat física:  alta   
  • Altura màxima:  2.698 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 18,36%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: consulta els tracks
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 22 min
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 1.875 metres
  • Pendent mitjà de descens:  20,42%
  • Mapa: Alt Pirineu
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle 4×4 o SUV per pista de terra mal estat
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 20 min
  • Obstacles: cresta Roca Blanca
  • Ascens positiu: 1.001 metres
  • ibpindex: 127  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 29 de juliol de 2021, data de realització del recorregut.

Poc més de 600 m de distància i uns 12 m de desnivell ens separen del refugi. En ser les hores que són trobem la instal·lació tancada així que ens dirigim a un pal de fusta amb diferents indicacions. Prenem la que va al coll del Pinetó i lo Tésol. Seguint amb la mirada la direcció indicada veiem també una estaca de fusta, a la qual ens encaminem. Anem direcció coll de Fogueruix però pel camí veiem un cartell que ens ofereix la possibilitat de fer menys desnivell. Per la dreta surt una sendera que va al coll del Pinetó, així que allí ens adrecem.
Per aquest camí arribem amb una certa comoditat a la plana d’Aires, on ja obtenim les primeres vistes de les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, vistes que ens distreuen del fort pendent que tenim per davant.
Una successió de llaçades ens ajuda a superar-la. Com sempre passa, allò que creiem cim no ho és i en situar-nos en el punt més alt, sempre apareix davant nostre una altra cota superior. Estem en els plans de Mil Potros (topònim no oficial) o el Planell (ICGC), un llarg fals pla que ens deixa recuperar forces per a escometre l’ascens (per una llarga llaçada o directament) al cim del Mil Potros (cartografia antiga d’Alpina, quaderns ataronjats) o el Planell (Ed. Alpina actual), a la cartografia de l’ICGC no hi figura cap topònim per a aquesta cota.
No és aquest el nostre principal destí, així que seguim endavant. Tenim el següent punt de pas molt a prop, també portem una bona estona analitzant la cresta de la Roca Blanca. Sembla més fera del que hem llegit. Mirant i remirant la cresta no ens adonem que ja estem en el cim del pic del Pinetó. Una miserable branca l’assenyala. Ja veiem un ampli horitzó de cims. 360º indescriptibles però continua captant gairebé tota la nostra atenció la cresta i cim de la Roca Blanca. Des d’aquesta posició, la vista o la ment semblen imaginar una espècie de senderola que evita la cresta tot flanquejant el vessant i va a buscar una canal que surt a un petit coll, la qual cosa ens dona esperances que si no som capaços de superar la cresta, tindrem una via de fuita per a continuar amb el nostre objectiu.
Des del cim del pic del Pinetó s’obté també una primera vista de la capçalera del vall de Cabanes, que diuen que és espectacular. A vista d’ocell sí que ho sembla. Embolicats en un munt de sensacions iniciem el descens al coll previ al cim de la Roca Blanca. La primera vertical que porta al caient de la cresta sembla més assequible que el descens a la hipotètica senderola. Certament a la cresta s’hi ascendeix fàcilment i sense cap problema, usant les mans únicament per a facilitar el progrés. Diferents fites indiquen per on progressar, sempre sense cap perill. I amb aquesta tranquil·litat s’arriba al punt en el qual cal extremar les precaucions.
Ja a la cresta en si, gira a la dreta, però no s’ha de seguir en aquesta direcció, o no és necessari fer-ho, encara que si les condicions són bones i la tècnica depurada… Allò que és correcte és continuar uns quants passos en el mateix sentit de marxa i perdre un parell de metres d’altura. Unes fites mostren un rastre que s’ha de seguir, deixant el vessant a la nostra dreta i la cresta uns metres per damunt nostre. Aquest pas és el que més atenció ens demandarà i al meu entendre són els 20 o 30 metres més compromesos, però amb cautela se superen perfectament. No serà res per a companys acostumats a aquesta mena de terrenys però per a persones que s’iniciïn en aquestes tasques pot ser un petit trauma. Així acabem per passar de nou a l’altre vessant i ja veiem la canal (molt curta, uns dos metres) que ens separa del cim. Prova superada. Repeteixo: no és una cresta complicada, diria que fins i tot és divertida, però s’ha parar molta atenció i no confiar-se fins a arribar al cim.
Gaudim del moment i de les vistes i ja tenim el descens al coll previ al cim. Res després del ja superat. Dispersos i difuminats senders o traces de bestiar ens permeten baixar al coll. Una marcada sendera es dirigeix a un evident coll i d’allí al cim, o s’hi pot arribar per la directa, per traça que puja molt pendent acostada al tall de la muntanya. Per una banda o per una altra s’arriba al cim i vèrtex geodèsic. L’esforç ha valgut la pena. Si el dia és l’adequat meteorològicament, les vistes des del cim, tant en horitzontal com cap avall, ens omplen de calma i assossec. Satisfacció plena.
Però toca descendir. Les opcions són múltiples. No hi ha camí definit així que tot hi cap. Vertiginós descens buscant el que cadascú entengui com a millors passos. El terreny és escalonat així que permet anar perdent metres d’altura amb una mínima comoditat. Tot regularment normal fins a arribar a la cota en la qual comença a aparèixer la vegetació arbòria, de moment uns quants pins. L’altura va disminuint i la vegetació augmentant, la pineda es va compactant i comencen a aparèixer els nerets, que de moment permeten ser esquivats. Per on continuo? Els arbustos comencen a complicar-nos la vida. Finta per aquí, finta per allí, però al final ens trobem engolits pels arbustos i ja és el caos. Com bonament podem sortim del mal pas i acabem en terreny net quan sortim al pla. Beneïda prada.
Un llarg descans per a recuperar el componiment i continuem el descens, ara molt més relaxat i calmat. Un altre tram en pendent ens baixa a les Estanyeres, una preciosa zona d’aiguamolls que també convida al repòs i la relaxació, però encara queda camí. Al final d’aquesta zona enllacem de nou amb una senda senyalitzada per les estaques ja conegudes. Les seguim en continu descens i així, després de creuar diversos cursos d’aigua, arribem al punt més baix del recorregut d’avui, Palomera (ICGC), una altra bella planícia que també convida a fer una última parada abans d’iniciar el definitiu ascens al refugi. Hi ha la possibilitat de dirigir-se directament per la pista a buscar l’enllaç amb la pista per la qual hem arribat amb el vehicle a l’aparcament, però no és aquesta la nostra intenció ja que volem visitar el refugi. Una senda senyalitzada, primer amb un pal i després amb les conegudes estaques, puja amb un pendent constant fins al refugi.
I final de la història. Un bon refrigeri líquid, una relaxada xerrada amb els guardes explicant les vicissituds del dia, i tornada a l’aparcament, on donem per acabada l’activitat d’avui, no sense recordar abans als presents que no acaba fins que som de nou a casa.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça del recorregut, per si te la vols descarregar.
En aquest enllaç hi ha la traça del tram de carretera de Son fins a l’enllaç de la pista d’accés a l’aparcament, per si te la vols descarregar.
En aquest enllaç hi ha la traça, del tram de carretera de Jou fins a l’enllaç de la pista d’accés a l’aparcament, per si te la vols descarregar.
En aquest enllaç hi ha la traça del tram de pista de terra d’accés a l’aparcament, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

  • Vista del quatre cims des de l'aparcament
  • Refugi del pla de la Font
  • Carena a superar vista des del refugi
  • Els Encantats i altres cims vists des del pla d'Aires
  • El pla d'Aires des de la pujada al Mil Potros
  • Vista al darrere des de lo Planell
  • Detall de lo Planell
  • Cim dels Mil Potros, o lo Planell
  • Cim del pic del Pinetó
  • Cresta i cim de la Roca Blanca i lo Tésol al fons
  • Detall de l'inici de la canal de pujada a la cresta de la Roca Blanca
  • Detall de la paet alta de la Vall de Cabanes
  • Tram compromés de la cresta
  • Part final de la cresta i cim de la Roca Blanca
  • Mil Potros i pic del Pinetó des de la Roca Blanca
  • El refugi i l'aparcament vists des del cim de la Roca Blanca (allò que brilla per sobre de la boira)
  • Lo Tésol des del cimde la Roca Blanca
  • Detall de la cresta vist des del cim de la Roca Blanca
  • Vistes des del cim de la Roca Blanca
  • L'estany Long i estany Negre de Cabanes
  • La Roca Blanca des de la carena de pujada a lo Tésol
  • Els estanys de la vall de Cabanes
  • Vistes des del cim de lo Tésol
  • Vèrtex geodèsic del cim de lo Tésol
  • Detall del vessant de baixada als plans de les Cabanyeres
  • Les Estanyeres
  • Tota la carena feta amb la Roca Blanca i lo Tésol al mig de la imatge

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.