Les Solius
el cim de les Solius, al centre de la imatge, vist des de Jaques

El parc del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona (DIBA) juntament amb el parc d’Olèrdola, abraça una bona part del massís del Garraf, encara que els cims més alts d’aquesta serralada resten fora de la protecció del parc, protecció que va arribar tard perquè el territori ja era ple de pedreres que malmetien, malmeten i encara malmetran durant molts anys el territori, però no només les pedreres, també el clausurat abocador del pla d’en Joan.
Les muntanyes d’aquest massís són de mala petja. El terreny és molt calcari, ple d’avencs i coves, i els camins són, la majoria, de ferm pedregós, cosa que fa que per caminar per aquest territori calgui anar pendents d’on clavem el peu, però això no impedeix que aquest massís sigui molt freqüentat pels residents de poblacions veïnes i també per espeleòlegs, professionals i aficionats, que estudien les innumerables cavitats existents.
Encara que al parc del Garraf s’imaginen, per la seva ubicació, molts cims amb excel·lents vistes al mar, la FEEC ha triat les Solius per ampliar el seu repte dels 100 cims. Aquest cim no és de gaire alçària, però amb els seus 533 metres, gaudeix de bones vistes, sobretot cap al sud-oest, cap a Sitges, Vilanova i la Geltrú i el mar, i cap al nord-est, on sobresurt Montserrat.
Fins al lloc de partença, on hi ha un ample aparcament, s’hi arriba bé amb cotxe normal, primer per asfalt i després per carretera de muntanya de terra, molt ampla i, de moment, ben arranjada. No recordo haver vist cap font en tot el recorregut, i si n’hi ha segur que, amb la sequera actual, seria eixuta, així que és millor portar aigua.
Aquest recorregut és el mateix que fan uns quants caminants que han publicat la ressenya a Wikiloc. S’ha fet en sentit antihorari i es camina per carretera de terra, senders de terra i d’altres de pedra calcària. No es pot dir que sigui senyalitzat, encara que trobarem alguna fita i vells senyals de pintura d’un color que no sé definir, senyals que jo vaig començar a veure de camí cap a Jaques. És un camí llarg i majoritàriament a cel obert, amb pocs arbres que protegeixin del sol, així que l’estiu, encara que no té per què descartar-se , no és la millor època per anar-hi, i si s’hi va, que s’hi vagi ben preparat o preparada.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Inici1.871901941.297005900:00:0000:00:0024900
Deixar pista1.884349141.304792100:28:1500:28:153051.5761.576
Gir esquerra1.889681041.302002100:08:0600:36:213126392.215
Travessar carretera1.894915041.309722000:20:4100:57:023561.2673.482
Les Birugues1.893441941.311151100:03:3301:00:353652183.700
Fita1.893733941.310238900:02:2201:02:573721123.812
Coll1.886680141.310609900:16:4801:19:454757434.555
Les Solius1.886780041.308452900:32:2201:52:075313534.908
Esquerra1.886582041.310453000:06:4601:58:534762755.183
Jaques1.861861941.309222100:52:2602:51:194012.8958.078
Corral Nou1.853269041.299706100:23:3303:14:522181.7119.789
Deixar carretera1.854915041.298067900:04:4003:19:3221030110.090
Final1.871901941.297005900:23:3003:43:022491.84011.930

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of Catalunya
  • Punt d’inici:  aparcament Vall Ximosa
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima: 531 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 7,51%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 43 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 207 metres
  • Pendent mitjà de descens:  9.83%
  • Mapa: full 71-33 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores
  • Obstacles: terreny molt pedregós
  • Ascens positiu: 377 metres
  • ibpindex:  51  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 29 d’agost de 2023, data de realització del recorregut.

Tal com arribem nosaltres, tot just creuar per un pont la riera de Garxol, a prop d’on rep el torrent de Vall Ximosa, trobem a l’esquerra un ample aparcament des d’on comencem a caminar. Ho fem per la carretera, en el mateix sentit en què hem arribat, en sentit nord-est. Anem per aquesta infraestructura uns 1.600 metres, fins que girem a la dreta per anar a seguir, aigües amunt, la llera eixuta de la riera de Garxol. Unes vegades per dintre del llit i unes altres pel costat, arribem de nou a la carretera abans deixada.
Just al davant, a l’altre costat, neix una pista barrada amb un cable (2023). Aquesta pista ens porta a tocar de les Birugues, que no arribem a veure perquè girem a l’esquerra per continuar amb el nostre camí. Al cap de poc una fita, cridanera, amb una marca de pintura vermella, ens fa deixar la pista per agafar, en sentit sud-sud-oest, un corriol, de terra primer i pedregós després quan es comença a enfilar, a la recerca del coll de les Solius.
En arribar-hi fem un anar i, quasi, tornar per visitar el cim de les Solius.
De baixada, uns metres abans d’arribar de nou al coll, agafem un corriol que, en sentit oest, terrós al començament i força pedregós a mesura que anem en suau flanqueig, ens porta per sota de penyes Roges i el turó de la Gràngela, fins a Jaques, lloc on comencem, el que podem dir, la baixada definitiva a la recerca del lloc de sortida.
A partir d’aquí començo a veure al terra vells senyals de pintura, una ratlla, d’un color que no sé definir, no sé si verd o blau, o d’alguna gamma semblant. Seguint en descens la imaginària línia de carena, el camí acaba en connectar amb l’asfalt de la carretera que serveix per visitar l’Observatori Astronòmic del Garraf.
Continuem ara en sentit sud, en baixada, a la recerca del Corral Nou. Més avall encara creuem la riera de Jafre i uns metres més enllà deixem l’asfalt per girar a l’esquerra i continuar per una vella pista, acompanyats per la riera, eixuta. Més endavant deixem per l’esquerra un camp on hi ha uns (abandonats?) ruscs i ja no deixem aquesta pista fins que sortim de nou a la carretera on tenim el cotxe aparcat.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.