El parc del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona (DIBA) juntament amb el parc d’Olèrdola, abraça una bona part del massís del Garraf, encara que els cims més alts d’aquesta serralada resten fora de la protecció del parc, protecció que va arribar tard perquè el territori ja era ple de pedreres que malmetien, malmeten i encara malmetran durant molts anys el territori, però no només les pedreres, també el clausurat abocador del pla d’en Joan.
Les muntanyes d’aquest massís són de mala petja. El terreny és molt calcari, ple d’avencs i coves, i els camins són, la majoria, de ferm pedregós, cosa que fa que per caminar per aquest territori calgui anar pendents d’on clavem el peu, però això no impedeix que aquest massís sigui molt freqüentat pels residents de poblacions veïnes i també per espeleòlegs, professionals i aficionats, que estudien les innumerables cavitats existents.
Encara que al parc del Garraf s’imaginen, per la seva ubicació, molts cims amb excel·lents vistes al mar, la FEEC ha triat les Solius per ampliar el seu repte dels 100 cims. Aquest cim no és de gaire alçària, però amb els seus 533 metres, gaudeix de bones vistes, sobretot cap al sud-oest, cap a Sitges, Vilanova i la Geltrú i el mar, i cap al nord-est, on sobresurt Montserrat.
Fins al lloc de partença, on hi ha un ample aparcament, s’hi arriba bé amb cotxe normal, primer per asfalt i després per carretera de muntanya de terra, molt ampla i, de moment, ben arranjada. No recordo haver vist cap font en tot el recorregut, i si n’hi ha segur que, amb la sequera actual, seria eixuta, així que és millor portar aigua.
Aquest recorregut és el mateix que fan uns quants caminants que han publicat la ressenya a Wikiloc. S’ha fet en sentit antihorari i es camina per carretera de terra, senders de terra i d’altres de pedra calcària. No es pot dir que sigui senyalitzat, encara que trobarem alguna fita i vells senyals de pintura d’un color que no sé definir, senyals que jo vaig començar a veure de camí cap a Jaques. És un camí llarg i majoritàriament a cel obert, amb pocs arbres que protegeixin del sol, així que l’estiu, encara que no té per què descartar-se , no és la millor època per anar-hi, i si s’hi va, que s’hi vagi ben preparat o preparada.