La Tosa

La Tosa

La situació geogràfica d’aquesta muntanya, molt al nord del país i propera a la línia fronterera, fa que la immensa majoria de caminants, muntanyencs, senderistes, o com vulguem dir-nos, ens plantegem l’ascens al cim pel vessant S, bé des del coll de Pal, bé des de l’Hospitalet de Roca-sança.
També té molt a veure el fet que els vessants N i E de la Tosa, o Tosa d’Alp com també se la coneix, estan totalment humanitzats per l’existència de les pistes d’esquí de la Masella i la Molina, cosa que fa que els puristes defugin d’aquesta banda.
Podem dir que aquesta muntanya té dues fisonomies ben diferents: l’encara intacte, abrupte i feréstec vessant SO i l’explotat, edificat i domesticat vessant NE.
Un altre detall en contra de l’opció nord és el fet que molta gent accedeix a aquest cim quan es troba fent la travessia de Cavalls del Vent. El refugi de Niu d’Àliga és un dels refugis pel qual passa la ruta i és molt a prop, no arriba a 100 metres, del cim de la Tosa.
Si a tot plegat hi afegim el fet que la immensa majoria de la població catalana resideix al sud d’aquest cim, queda clar per què pel nord som pocs els que ens hi posem.
Pel nord es pot plantejar una opció que puja al cim evitant les pistes. D’Urús surt un camí que puja molt allunyat del domini esquiable, remuntant el torrent de Fontllebrera. El descens es pot plantejar, sense camí clar al començament, pel serrat de les Pedrusques.
Com que aquesta opció era una mica llarga pel temps de què disposava, vaig plantejar una opció molt més fàcil, pensant que fent servir les pistes la cosa aniria més ràpid.
Malament. Vull pensar que vaig ser jo, que no vaig saber trobar els camins que l’editorial Alpina dibuixa al mapa de la Cerdanya (mapa digital versió 2013). El cas és que finalment vaig fer més temps fora camí i camp a través que per pistes. Però això també té el seu vessant bo.
També és cert que aquells a qui no els agradi caminar sense traça més val que busquin altres opcions diferents a aquesta. Com acabo d’escriure, tant de pujada, des del moment que abandono el GR, com de baixada, pel serrat de les Pedrusques fins a l’aparcament de Comaoriola el recorregut el faig a la babalà. Això sí, el trànsit es fa bé.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Pla de Masella42.3493641.90486300:00:001.6530
Pleta de Castany42.3360161.90875900:58:332.0052.439
Enllaç pista42.3326721.90834801:36:112.2443.127
Telecabina de Set Fonts42.3254491.90299601:59:532.3374.156
Refugi Niu d’Àliga42.3194461.89340102:23:312.5305.289
Cim de la Tosa d’Alp42.3205191.89266502:57:542.5395.454
Les Pedrusques42.3235131.88726603:20:392.4396.142
Aparcament de Comaoriola42.3348761.88847203:59:311.9538.113
1er embassament42.3434811.90079104:39:401.77910.221
2on embassament42.3466431.90487304:46:281.66810.783
Pla de Masella42.3493721.90484704:51:011.65311.136

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Anima+

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: font de Reller
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  refugi obert al cim
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 2.543 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 17,39 %
  • Cartografia: ICGC 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 6 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.652 metres
  • Pendent mitjà de descens:  22,29 %
  • Mapa: fulls 71-20 i 71-21 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 3 hores 45 minuts
  • Dificultat de progressió: trams sense camí
  • Ascens positiu: 1.029 metres
  • IBPIndex:   126  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 26 d’octubre de 2016, data de realització del recorregut.

Surto de l’aparcament i agafo la pista que puja en sentit SE i que és el GR-150/4. Segueixo aquests senyals de GR fins que arribo aproximadament a la cota 2.000, a prop de la capçalera del telecadira TGV Masella.
En aquest punt, si el lector no vol complicar-se la vida, el millor que pot fer és seguir per la pista que puja en sentit SE fins a Set Fonts i final del telecabina que ve de la Molina.
Jo veig al mapa d’Alpina un camí que evita aquesta pista i decideixo fer-lo servir.
Ja de bon començament m’adono que no aniré bé. Al cap de poc de començar perdo la traça en arribar a un talús que em talla el pas. M’entesto a seguir per aquest terreny i començo a caminar sense traça pujant dret fent llaçades per evitar els pocs pins, petits, que trobo al meu pas. La vegetació és dispersa i no presenta problemes. El terreny, tret del pendent, tampoc dificulta el pas.
Així, pujant dret, arribo als paranys que eviten les allaus a l’època adequada. Existeixen passos que permeten anar progressant. Bufant i suant arribo a una zona molt pedregosa, avantsala del final del pendent.
Sense saber com, arribo al naixement d’una vella pista. De nou és millor seguir-la en sentit S, però un gran ramat d’isards, als quals no faig gens de por, em torna a desviar del camí. Segueixo el ramat, que em porta a la cerca de la gran antena que fa temps que tenia localitzada com a objectiu.
Seguint el ramat a una distància sorprenent, no més lluny d’un centenar de metres, m’acaben per deixar abans de connectar amb la pista que porta al telecadira de Set Fonts. Ja que hi estic posat segueixo tirant pel dret, ara, però, per pista, fins a arribar al refugi de Niu d’Àliga.
Una cervesa xerrant amb el guarda, molt avorrit ara que som fora de temporada, ni estiu ni neu, i segueixo el camí. Un curt passeig em porta, en suau pujada en sentit NO, al vèrtex geodèsic que assenyala el cim. Com que al vent no li agrada la meva presència, continuo a la cerca de la propera instal·lació de comunicacions que tinc al davant, en cerca de recer.
No m’hi estic gaire estona ja que el temps no és gens agradable, i l’horitzó es troba enterbolit per núvols baixos. La baixada està clara. Un aperduat sender baixa fort per anar a trobar les restes d’una cabana que se suposa que era per als treballadors d’una antiga mina de manganès.
Segueixo pel llom del terreny en cerca d’allò que el mapa diu que és la tossa de Das. Quan hi sóc miro de seguir un sender que el mapa d’Alpina torna a dibuixar, però que no sóc capaç de trobar.
De nou un bon nombre d’isards em fan de guia i en segueixo el rastre, perdent alçada, més o menys com diu Alpina que he d’anar. De nou la fisonomia del terreny ajuda a fer el descens, no amb comoditat, però sí sense problemes destacables. Un llarg flanqueig en descens en sentit més o menys NE em deixa a l’aparcament de Comaoriola.
De nou trobo pistes d’esquí. Ara cal seguir per la que faldeja en sentit NE. Més endavant deixo a la dreta una altra pista i segueixo planejant en el mateix sentit de la marxa. Unes desenes de metres més endavant creuo una altra pista i entro en una altra sense equipament de generació de neu artificial. Al cap de poc faig un lleuger gir a l’esquerra i la pista inicia un descens en pendent progressiu. Deixo una pista a l’esquerra, que fa un revolt per minvar el pendent, i continuo en forta baixada per la pista per la qual vinc. Més endavant el pendent es fa més fort. Quasi al final del descens trobo un filferro. El passo i una mica més avall trobo un sender transversal, el segon que trobo.
M’incorporo a aquest camí i començo a veure als arbres els rectangles grocs amb el número 438. El camí es fica al bosc i va seguint un filferro d’atermenament. Unes desenes de metres més endavant creuo el filferro i segueixo guanyant alçada. En un punt donat, sense cap tipus de marca ni senyal, deixo el camí, quan aquest es redreça amb més força, i inicio un flanqueig a la cerca del llac artificial que guarda les aigües per als canons de neu artificial.
Sense voler segueixo els senyals grocs amb el número 438. Així arribo a un pal indicador al peu d’una altra pista. La creuo i pujo una mica cap a la dreta i arribo al llac artificial, que volto per la dreta, com podia haver-ho fet per l’altra riba. Més endavant faig drecera per fer més curt i trobar de nou una pista. Torno a creuar-la i em fico a la vegetació. Quan surto trobo una altra pista.
Veig avall, a l’esquerra, un nou llac artificial. M’hi adreço i el volto ja que a l’altra banda surt la pista que m’ha de portar al punt des del qual he començat a caminar.
D’aquest segon llac al cotxe, una curta passejada.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar. 

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.