La Tiñosa, Còrdoba

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades3 hores 38 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 1.019 metresDificultat orientació3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu1.019 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 10 km 750 metresEsforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document95
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.568 metresEl punt més baix es troba a 770 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 989-IV

Molts dels cims que conformen l’orografia nacional tenen històries al darrere que l’imaginari popular ha convertit en llegendes, algunes de les quals han donat peu a què quan érem petits no ens fiquéssim allà on els nostres pares no volien que anéssim.
D’altres han servit per emplenar fulls de llibres que fins i tot han arribat a esdevenir guions cinematogràfics que han sigut portats a la pantalla gran.
L’exemple més clar d’això el tenim a la mitologia euskaldun. Allà, tots els éssers fantàstics habiten en coves, vessants, boscos o cims, i expliquen les seves històries a aquells que gosen visitar-los.
En tenen de tots els colors: des de benèvols, com l’Olentxero, fins a obscurs, com Akerbeltz, i entre mig de tots ells, Mari, deessa suprema, mare de la terra.
A d’altres contrades peninsulars també en tenen, d’aquestes històries, i aquesta vegada l’he trobat a Còrdoba, a la serra de la Horconera, ubicada al Parc Natural de les serres Subbètiques. El seu cim culminat és la Tiñosa, cim més alt també de tota la província cordobesa. La muntanya es coneix toponímicament amb el mateix nom de la Tiñosa, però els habitants que viuen als seus voltants la coneixen també com la «muntanya negra», i sobre això hi ha literatura, en format conte, escrit. El llibret es titula «El misterio de la Tiñosa» de Temus edicions i en ell Mary Nelux ens fa coneixedors d’aquesta llegenda i del perquè popularment s’anomena aquesta serra d’aquesta manera. Els amants d’aquesta nova tendència segons la qual s’han de recórrer els indrets descrits en llibres hi tenen una bona excusa per a practicar-la.
Sembla que el topònim Tiñosa també té a veure amb aquestes creences populars. Al llibre descrit, així com en un panell informatiu que hi ha en un punt del recorregut, atribueixen aquest nom a la semblança que l’aspecte visual dels vessants de la muntanya tenen amb un animal afectat pel fong de la tinya. Aquests tenen la pell farcida de pegats i els vessants de la muntanya tenen pedreres creades per les gelades i mancats de vegetació que donen a la muntanya el mateix aspecte que un animal afectat per aquest fong.
La opció més comuna per pujar al cim surt de la banda sud de la serra, concretament des de la pedania de Las Lagunillas i més concretament des del cortijo d’Alto de Torres però en el meu cas vaig trobar molt més interessant fer-ho des del nord. Una pista asfaltada un parell de quilòmetres i de terra més endavant però en perfecte estat i apta per a turismes, ens permet pujar fins al cortijo de la Peñuela i completar una excel·lent proposta circular. Jo, però, ho vaig fer una mica més llarg i vaig aparcar al paratge anomenat Navasequilla, a l’encreuament de l’accés al cortijo de la Umbria.

Ressenya del recorregut

Val a dir que no tindrem cap problema per arribar al Puerto Mahina ja que sempre haurem de seguir la pista que ens portarà primer al cortijo de la Peñuela i després al de las Chozas de Toledo. Aquí ho deixo de moment i faig un comentari d’una alternativa que ens permetrà evitar tanta pista.
Ens situem exactament en la cruïlla de pistes i posem el comptador de metres a 0. Una vegada que hem iniciat el camí, pujant suaument per la pista, al cap d’uns 450 metres, aproximadament, trobem que la pista fa un revolt a l’esquerra. Per la dreta surt una altra pista que sembla portar a una mena de corral o caseta d’eines. Agafant aquest desviament anirem fent un lleuger descens fins a trobar que el camí gira fortament a la dreta, en sentit nord, fent un revolt de 180º. Quan som a punt d’acabar el gir, una pista més precària apareix per la nostra esquerra, ja a l’altra banda del rierol de Puerto Mahina. Si es segueix aquesta traça apareixereu també al cortijo de la Peñuela. S’haurà de creuar un camp d’oliveres, ja a l’acabament, però l’amo dels camps ens va dir que ho permet als muntanyencs.
Bé. Tornem´hi. Per una banda o per l’altra, som a la Peñuela. Hi ha una font. Seguim guanyant alçada per la pista dirigint les nostres passes cap a l’esperó rocós, imponent, de la serra de Alhucema, sempre amb la llera seca del rierol del Puerto Mahina a la nostra dreta. Arribem al punt al qual es podria arribar amb cotxe, tot i que des de la Peñuela fins aquí el millor seria fer-ho amb un vehicle tot camí. Una cadena i un cartell de camí particular barren el pas a vehicles, També hi ha un cartell informatiu. Seguim pujat per la pista i arribem al cortijo i la font de las Chozas de Toledo. Aquí la pista s’acaba i sembla que no hi ha camí per seguir. No és cert. Al començament trobem fites que ens menen als camps d’oliveres. Les seguim i arriba un moment que sembla que hem perdut el camí, quan som al mig de l’olivar. Un traça de rodades de bicicletes ens conviden a tirar pel dret a la cerca de contrades de més alçada. Segur que serveixen pel fi cercat, però el cert és que el camí existeix. Cal que anem seguint la llera del suposat rierol del Puerto Mahina. Si ho feu així tornareu a trobar camí clar, fressat i fitat, que us pujarà sense entrebancs ni problemes al port. Abans però, una mena de coll us permet fer drecera. Jo em vaig deixar enlluernar per una mena de fita que sembla indicar una traça, però al cap de poc aquesta es perd entre múltiples branques i s’acaba caminant fora camí. Fàcil, ja que la rastrera vegetació permet anar per tots costats. Si es segueix fins al port, trobareu ja senyals de pintura vermella que us acompanyaran la resta del camí fins al cim. Primer el camí porta a una esplanada als peus de la roca del Morrión. Fites i pintura ens guien per camí herbat, que de mica en mica esdevé pedregós fins que hem de superar un grau. Passat aquest, el camí comença a planejar i més endavant fins i tot perdem alçada. Anem voltant la roca del Morrión. Quan el camí s’aplana tenim a sobre nostre, a l’esquerra, la cova del Morrión. Un clar camí hi puja. No calen aventures per enfilar-s’hi. Visita a la cova, fotos i a seguir el camí. Sense problemes arribem al cim. Vèrtex geodèsic i vistes. No va ser el meu cas. Una forta calima enterbolia l’horitzó.
Des de d’alt sembla que diferents canals fan possible un descens ràpid i vertiginós cap als cortijos esmentats però jo tenia al cap una altra idea. Volia recórrer tota la corda per fer un descens, sense camí – ho sabia – a la cerca del cortijo de la Umbria. Dit i fet. Sense problemes, més allà de la prudència que un descens d’aquest tipus demana, i amb la facilitat de comptar amb bona visibilitat que permetia una perfecta orientació i ajudat per un bon mapa que reflectia fefaentment les característiques del terreny, després de superar un parell d’indrets més delicats, per la composició i configuració de les pedres i el pendent, vaig connectar amb la pista que m’interessava per tal de enllaçar amb el cortijo de la Umbria. Pel camí de baixada es localitzen altres possibilitats, però es dona la circumstància que les pistes que accedeixen al cortijo són privades i al propietari no li agrada que passem pel davant de casa seva. Existeixen alternatives per passar sense importunar als moradors. Del que es tracta és d’anar seguint el filat de la finca, seguint el rierol de Gámiz. Quan el filat gira en angle de 90º a l’esquerra, el seguim i sortim a la pista d’accés a la finca, però ja fora dels seus límits.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

37.410761N, 4.237361W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.
En aquest enllaç hi ha la traça de l’aproximació amb cotxe a l’aparcament, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.