La Tiñosa, Còrdoba

Val a dir que no tindrem cap problema per arribar al Puerto Mahina ja que sempre haurem de seguir la pista que ens portarà primer al cortijo de la Peñuela i després al de las Chozas de Toledo. Aquí ho deixo de moment i faig un comentari d’una alternativa que ens permetrà evitar tanta pista.
Ens situem exactament en la cruïlla de pistes i posem el comptador de metres a 0. Una vegada que hem iniciat el camí, pujant suaument per la pista, al cap d’uns 450 metres, aproximadament, trobem que la pista fa un revolt a l’esquerra. Per la dreta surt una altra pista que sembla portar a una mena de corral o caseta d’eines. Agafant aquest desviament anirem fent un lleuger descens fins a trobar que el camí gira fortament a la dreta, en sentit nord, fent un revolt de 180º. Quan som a punt d’acabar el gir, una pista més precària apareix per la nostra esquerra, ja a l’altra banda del rierol de Puerto Mahina. Si es segueix aquesta traça apareixereu també al cortijo de la Peñuela. S’haurà de creuar un camp d’oliveres, ja a l’acabament, però l’amo dels camps ens va dir que ho permet als muntanyencs.
Bé. Tornem´hi. Per una banda o per l’altra, som a la Peñuela. Hi ha una font. Seguim guanyant alçada per la pista dirigint les nostres passes cap a l’esperó rocós, imponent, de la serra de Alhucema, sempre amb la llera seca del rierol del Puerto Mahina a la nostra dreta. Arribem al punt al qual es podria arribar amb cotxe, tot i que des de la Peñuela fins aquí el millor seria fer-ho amb un vehicle tot camí. Una cadena i un cartell de camí particular barren el pas a vehicles, També hi ha un cartell informatiu. Seguim pujat per la pista i arribem al cortijo i la font de las Chozas de Toledo. Aquí la pista s’acaba i sembla que no hi ha camí per seguir. No és cert. Al començament trobem fites que ens menen als camps d’oliveres. Les seguim i arriba un moment que sembla que hem perdut el camí, quan som al mig de l’olivar. Un traça de rodades de bicicletes ens conviden a tirar pel dret a la cerca de contrades de més alçada. Segur que serveixen pel fi cercat, però el cert és que el camí existeix. Cal que anem seguint la llera del suposat rierol del Puerto Mahina. Si ho feu així tornareu a trobar camí clar, fressat i fitat, que us pujarà sense entrebancs ni problemes al port. Abans però, una mena de coll us permet fer drecera. Jo em vaig deixar enlluernar per una mena de fita que sembla indicar una traça, però al cap de poc aquesta es perd entre múltiples branques i s’acaba caminant fora camí. Fàcil, ja que la rastrera vegetació permet anar per tots costats. Si es segueix fins al port, trobareu ja senyals de pintura vermella que us acompanyaran la resta del camí fins al cim. Primer el camí porta a una esplanada als peus de la roca del Morrión. Fites i pintura ens guien per camí herbat, que de mica en mica esdevé pedregós fins que hem de superar un grau. Passat aquest, el camí comença a planejar i més endavant fins i tot perdem alçada. Anem voltant la roca del Morrión. Quan el camí s’aplana tenim a sobre nostre, a l’esquerra, la cova del Morrión. Un clar camí hi puja. No calen aventures per enfilar-s’hi. Visita a la cova, fotos i a seguir el camí. Sense problemes arribem al cim. Vèrtex geodèsic i vistes. No va ser el meu cas. Una forta calima enterbolia l’horitzó.
Des de d’alt sembla que diferents canals fan possible un descens ràpid i vertiginós cap als cortijos esmentats però jo tenia al cap una altra idea. Volia recórrer tota la corda per fer un descens, sense camí – ho sabia – a la cerca del cortijo de la Umbria. Dit i fet. Sense problemes, més allà de la prudència que un descens d’aquest tipus demana, i amb la facilitat de comptar amb bona visibilitat que permetia una perfecta orientació i ajudat per un bon mapa que reflectia fefaentment les característiques del terreny, després de superar un parell d’indrets més delicats, per la composició i configuració de les pedres i el pendent, vaig connectar amb la pista que m’interessava per tal de enllaçar amb el cortijo de la Umbria. Pel camí de baixada es localitzen altres possibilitats, però es dona la circumstància que les pistes que accedeixen al cortijo són privades i al propietari no li agrada que passem pel davant de casa seva. Existeixen alternatives per passar sense importunar als moradors. Del que es tracta és d’anar seguint el filat de la finca, seguint el rierol de Gámiz. Quan el filat gira en angle de 90º a l’esquerra, el seguim i sortim a la pista d’accés a la finca, però ja fora dels seus límits.