La Soca
El pic de la Soca vist des de les torres d'en Costa

El disseminat de Leca, a la comuna de Cortsavy, ha servit per plantejar l’ascens al cim de la Soca. Fins al lloc d’inici s’hi arriba bé amb turisme, perquè la carretera que hi mena és asfaltada. Només els últims 100 metres són de terra, però de molt bon fer. Hi ha dos possibles llocs per aparcar, tots dos amples i a on es poden deixar uns quants cotxes sense problemes.
Pot ser que la banda sud, des de Montferrer i pujar fins al pla de la Vena, faciliti més l’ascens a aquest cim, però com sempre, procuro cercar altres alternatives menys populars per a les meves corregudes. Aquest plantejament meu m’ha fet gaudir de debò de la caminada. Sí que és cert que he fet servir un llarg tram de pista de muntanya, que gairebé és carretera d’ampla, però també m’ha fet descobrir vells senders i corriols que encara aguanten vius, i que figuren com a tals a la cartografia de l’IGN francès. També he caminat per trams d’antigues pistes, ara com ara amb tanta herba que no es veu el terra, que fan possible retallar trams de pista més actual i transitable.
Gairebé el 90 % del recorregut és senyalitzat, amb pintura i amb alguna fita, escadussera, també amb pals indicadors de direcció. El primer corriol que faig servir, només començar, penso que es tracta d’un sender de caçadors, però que se segueix bé perquè és força evident i clar. Està marcat amb punts de pintura verda sota un altre de color vermell. El segon tram, que no està senyalitzat, permet fer drecera per connectar el pla de la Coma amb la creu de Leca i més amunt amb el PR que puja del cortal de la Canaleta, o de Montferrer.
Per acabar d’adobar-ho, al pla de Rodes vaig agafar un vell sender, d’aquells que el meu mestre iniciàtic diu que són per a «experts cercadors de vells camins», maco de debò. Difícil de localitzar al començament, a mesura que es va avançant es va clarificant, per acabar per sorprendre per la seva vistositat i soledat, tot flanquejant per una exuberant fageda. També vaig tenir temps de comprovar els meus dots d’explorador mirant de trobar la connexió d’aquest darrer sender amb el PR que baixa del coll de l’Estanyol. Amb una mica de calma s’aconsegueix. Més per la vegetació, que oculta el naixement del sender, que per altra cosa.
Ja trobat el PR, aquest continua sent espectacular, en baixada primer pel marge dret del barranc de la Devesa, creuant a gual, després, el barranc de la Pinosella i més tard per la mateixa llera, per finalment salvar el Riuferrer per la passera ja coneguda per haver-la fet servir només començar.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcial metresDistància acum. metres
Leca2.544287042.473625000:00:0000:00:0091200
Pista2.547123942.470870000:23:1100:23:111.046912912
Nus pistes2.546066042.467170900:25:3300:48:441.1751.1772.089
Pista precària2.549057042.467230900:05:3900:54:231.1772512.340
Drecera2.547173042.465381000:25:1101:19:341.2501.2823.622
Pista d’herba2.546014042.464350100:09:5401:29:281.2762083.830
Enllaç PR2.548263042.461598000:13:4001:43:081.3424404.270
La Soca2.539224042.457625900:37:0402:20:121.6081.4975.767
Pal2.533826042.460623000:38:1102:58:231.5787026.469
Deixar Pr2.526958142.460334000:09:2903:07:521.5056137.082
Enllaç PR2.520797042.462090000:23:0603:30:581.5441.1138.195
Pal2.522723042.466331000:11:3003:42:281.4627088.903
Leca2.544287042.473625001:04:0404:46:329123.82712.730

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: la del IGN France
  • Punt d’inici:  Leca (Cortsavy)
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima:  1.633 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 12,94%
  • Cartografia: TOP 25 et Série Bleue France
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 10 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 912 metres
  • Pendent mitjà de descens:  16,00%
  • Mapa: 2349ET – Massif-du-Canigou
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 30 minuts
  • Obstacles: pistes i camins d’herba
  • Ascens positiu: 781 metres
  • ibpindex:  78  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 30 de junio de 2023, data de realització del recorregut.

De l’aparcament s’ha d’anar en cerca de la passera metàl·lica per on se salven les aigües del Riuferrer. Als peus de la passera es bifurca el camí. En aquesta ocasió es fa el recorregut en sentit horari, per la qual cosa cal agafar el camí que agafa orientació sud-est. Comencen a aparèixer punts de pintura. El corriol s’acosta al barranc de la Cardavera i el remunta pel seu marge esquerre. A mesura que es puja, el sender es va estretint fins que creua el barranc, per continuar en ascens, ara en sentit est, fins que enllaça amb la pista que puja de Cortsavy.
Després de quatre forts revolts s’arriba al pla de la Coma, important nus de pistes. De cares es continua i es deixa a l’esquena la pista que es dirigeix al pla de Rodes, per sota del cim de la Soca. Després de pocs metres, es deixa la pista, que es dirigeix al serrat de les Carnisseres, i es gira a la dreta. La pista és barrada al pas de vehicles i hi ha un cartell del Forêt Domaniale du Haut Vallespir. Pocs metres més endavant, quan la pista fa un fort revolt a l’esquerra, es deixa i es continua de cares, per una altra pista més precària, amb el terra d’herba.
Es camina de pla un llarg tram fins que per l’esquerra es veu una altra pista, en pendent positiu. Cal deixar la pista planera i enfilar-se pendent amunt, per anar a sortir a una nova pista, a la creu de Leca. Aquí cal parar atenció per trobar el camí correcte. Bé, això de camí és molt dir. Del que es tracta és de localitzar el naixement d’una altra pista, molt aperduada entre alta herba, que més o menys continua perpendicular a la pista a on hem sortit.
Al començament no es detecta de cap de les maneres. El que es veu en la direcció correcta sembla més un petit prat que una pista, però l’espai entre els arbres dels marges en donen una idea. Una vegada sobre el track, a mesura que s’avança, la traça es fa més i més evident, encara que el terra és ple d’herba. Així s’arriba a trobar el sender PR, pintura groga, pel qual, en sentit nord-oest, atents als senyals de pintura, arribem a l’avantcim de la Soca, coronat amb una senyera.
Segons el repte de la FEEC, el cim de la Soca és més al nord-oest, a una cota uns metres més alta, així que després de fotografiar el lloc cal continuar el camí senyalitzat, ara amb pals clavats a terra, fins a arribar al cim objectiu d’aquesta proposta. En tractar-se d’un cim més baix que altres que el volten, les vistes resten una mica amagades, sobretot cap a la banda del nord-nord-oest. Allà on era la senyera, les vistes permetien veure tota la plana del Rosselló, amb el mar com a principal reclam. El Canigó també se suposa visible, però la boira, que puja de la vall, ho impedeix.
Per continuar amb la proposta, cal seguir el sender PR fins al pla de Rodes. Aquí es pot continuar per la pista fins al coll de l’Estanyol i continuar pel PR fins al final del recorregut, però en aquesta ocasió es fa drecera per un corriol, difícil de localitzar al començament. Del que es tracta és de baixar en direcció sud, en cerca del barranc de la Pinosella. Una vegada a l’altre vessant, en sentit nord-est, comença a imaginar-se un minso rastre de corriol. S’ha d’anar sempre en flanqueig descendent, en sentit nord-est fins que, en atènyer la carena de la Pinosella, el sender gira en sentit nord-oest, fins que travessa el barranc de la Gelada. Així el sender acaba per morir a la pista que ve de la creu de Leca.
Una vegada a la pista cal anar, per l’esquerra, fins al cul-de-sac on mor. Aquí s’ha de trobar el naixement del sender, difús a l’inici però clar i evident de seguida, que acaba per enllaçar amb el PR que baixa del coll de l’Estanyol. Seguint els seus senyals s’arriba a un pal indicador, a on es pren direcció a Leca per tal de donar per finalitzada aquesta proposta.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.