La Morella

Comencem a caminar en sentit sud-est pel GR 92-3. Seguint els senyals de pintura arribem, al cap d’uns 1.900 metres aproximadament, a la collada de la Clota. No calen gaires explicacions per arribar fins a aquest punt, ja que el camí no té pèrdua i està molt ben senyalitzat.
En aquesta collada enllacem amb el GR-92, el qual seguirem en sentit nord-oest, en primera instància, i sud-oest, més endavant, per començar a remuntar el vessant del puig de les Agulles, al qual no pugem, tot i tenir-lo a tocar. Deixem el sender que ens permetria pujar a aquest cim i seguim pel GR en direcció a la Morella, iniciant un descens que recorre en tota la seva extensió la serra del Clos per així atènyer el coll Sostrell.
Aquí toca remuntar els metres perduts per tal de passar a tocar del turó dels Costerets. Un curt recorregut en suau pendent ens separa del cim de la Morella.
Si el dia ens és favorable, les vistes des del cim són molt extenses i podrem gaudir una llarga estona. A la llunyania, un radar meteorològic i unes antenes de telecomunicació destorben l’horitzó, però no arriben a distraure. El mar guanya la partida.
Per iniciar el descens desfarem uns metres del camí per tornar a enllaçar amb el GR-92, que seguirem en sentit sud-oest fins que a l’altura de l’avenc de l’Infern el deixarem per agafar una pista que pren l’orientació sud-oest al començament però que va girant cap al nord-oest i que ens baixa a un coll als peus llevantins de la pleta Xica.
Aquí girarem a la dreta en sentit nord-est per baixar al fons de la riera de la Morella, segons l’ICGC Quan creuem la llera toca remuntar metres per passar sota els fils d’una línia elèctrica i seguir pujant fins a arribar a tocar d’una torre elèctrica. Uns pocs metres més de pujada i iniciem el descens a la cerca del fondo del Teix. Quan creuem la seva llera enllacem amb la pista que en sentit nord-est ens fa seguir la llera del fondo de la Tronera, que tindrem a la nostra esquerra.
Fent via per aquesta pista passarem per un pou i més endavant per una cabana de pedra seca. Tot just passar la cabana el camí fa un gir a l’esquerra i, molt més endavant, un altre a la dreta, i finalment ens trobem amb una altra pista, transversal. La creuem i al cap de poc ens toca girar a l’esquerra per prendre l’orientació oest i agafar una nova pista per anar a la cerca de cal Vallès, a tocar del puig Moltó. No hi arribem ja que, quan hem fet uns 650 metres aproximadament, deixem la pista i girem a la dreta, en sentit nord-est, per fer drecera i anar a buscar les ruïnes de mas Trabal.
Aquesta opció no és obligatòria, ja que si se segueix per cal Vallès també arribaríem.
En aquest cas, nosaltres som a mas Trabal i enllacem amb una nova pista que seguim per l’esquerra, en sentit nord-oest, però que al cap de poc gira en sentit nord-est. Sempre per la pista principal passem per can Roure, mas abandonat o tancat. Pocs metres més endavant deixem a l’esquerra un sender i seguim per la pista més evident, en sentit nord-oest, per anar en direcció al torrent de la Clota i enllaçar amb una pista apta per al trànsit de vehicles. Ens incorporem a aquesta infraestructura i la seguim en sentit nord-est, i arribem així al punt d’inici d’aquesta proposta.