La Maroma, Màlaga

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades2 hores 46 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 975 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiuDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 7 km 651 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutNomés pujadaVisualitzar document68
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.069 metresEl punt més baix es troba a 1.101 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 1040-III

Hi ha múltiples ressenyes escrites que narren com pujar a la Maroma, cim de la província de Màlaga.
Pel sud es pot fer des de la població de Canillas del Aceituno i des de Salares es puja al cim passant per las Llanadas. Per l’oest s’acostuma a prendre la població de Alcaucín com a base per emprendre l’ascens. Per l’est segur que també hi ha alguna manera de fer cim, però no he trobat a internet cap ressenya que ho expliqui. Pel nord, ja per terres granadines, l’atac es realitza des del Robledal. Aquesta última opció és la triada per mi per realitzar l’ascens i descens, i completar així un recorregut lineal per escometre aquesta empresa.
Per descriure l’itinerari d’ascens des del punt d’inici no fan falta grans explicacions, atès que tot el recorregut es troba perfectament senyalitzat amb diferents mètodes. El camí a seguir, difícil de perdre, transita en la seva gran majoria per la carena que es forma entre els rierols de la Solana del Espartal, a l’esquerra segons el sentit de la marxa, i el dels Presillejos, a la dreta.
En la part baixa del recorregut i fins al final de la pista trobarem balises de fusta amb una placa de plàstic amb forma de fletxa. En l’únic encreuament evident, si no es fan dreceres, ja que d’aquesta manera no el veurem, trobarem un pal indicador en el qual se’ns informa de la direcció que cal seguir. Quan la pista es converteix en sender, les balises s’entremesclen amb fites de pedres i amb vells senyals de pintura vermella.
Una vegada sobrepassat el pas del Salto del Caballo, que no és res més que un pas entre roques sense cap complicació, les balises desapareixen i ja només ens serviran de guia les fletxes de pintura vermella, difícils de veure, i les fites de pedres.

Ressenya del recorregut

Comencem a caminar en sentit més o menys sud i deixem a la dreta el camí o pista, en estat precari el dia en què es va realitzar aquest ascens (octubre de 2017), que porta, en uns 300 metres segons un cartell informatiu, a la zona d’acampada controlada del Robledal. Es pot seguir amb el vehicle uns centenars de metres més però el track que jo portava en el GPS començava en aquest punt. Potser en el seu moment aquest tros de pista estava tallat al pas de vehicles, ja que a l’inici hi ha dos pilars de ferro que antany podrien haver tingut una cadena.
La pista per la qual caminem ens condueix a una zona de pins dels quals actualment s’extreu la resina, tal com es pot observar en els talls realitzats en els seus troncs, i a un punt en el qual trobem, ara si, un cable d’acer que talla el pas als vehicles, si més no, als de 4 rodes. Si seguim en tot moment el traçat de la pista, evitant les diverses dreceres que es poden realitzar, els passos ens portaran a un encreuament de pistes en el qual un cartell ens indicarà el camí a seguir.
En aquesta ocasió prenem la senda que continua per l’esquerra, en sentit sud, i deixem el branc que es dirigeix als Barracons, encara que aquesta opció també resulta vàlida. El camí, com ja s’ha dit, no té pèrdua i ens va portant còmodament per trams d’un bell bosc, majorment de pins, fins que la pista es converteix en sender, entapissat per les agulles dels pins. El camí ara planeja tranquil·lament i transita elevat entre els rierols dels Presillejos i el del Espartal i inicia un lleuger ascens fins a la zona del Contadero, lloc en el qual el camí guanya bellesa.
Superada aquesta zona el camí s’empina de debò i guanya en duresa obligant les cames a treballar, potser per primera vegada en tot el dia. El primer tram de pendent acaba en un fals pla on trobem un panell panoràmic (jo el vaig trobar de baixada ja que de pujada el vaig passar de llarg). Recuperat l’alè, de nou cal seguir en pendent positiu fins a un nou coll, aquest més ampli, que també ens ofereix una bona balconada amb vastes vistes cap al nord. Un últim repetjó ens porta a sortir de la zona boscosa, o almenys a entrar en una zona amb la vegetació més dispersa. El terreny es torna més pedregós i el camí es dispersa, però com tot el recorregut fins ara, la senda és fàcil de seguir.
Ja portem molt temps amb la vista fixa en allò que intuïm que és el cim, encara que en realitat aquest no es veu, des de la nostra posició. També s’imagina el coll al que hem de dirigir-nos per salvar la paret vertical que tenim a la nostra esquerra. El turó del Sol (toponímia de l’IGN) actua com un veritable far atraient-nos cap a ell. Amb la vista perdent-se en totes direccions arribem, gairebé sense adonar-nos, al pas del Salto del Caballo. La veritat és que en l’actualitat aquest pas manca de tota dificultat. Un cop superat podem abandonar temporalment el camí senyalitzat i seguir una senda que, per l’esquerra, en sentit sud-aquest, ens permet anar a visitar la Tacita de Plata. També crec que és possible realitzar l’ascens al cim de la Maroma ometent el camí «oficial» i seguint la carena en direcció al turó del Sol.
En el meu cas no opto per cap de les dues possibilitats i continuo atenent als senyals del camí. Seguint les balises i fites arribo a un punt que pot resultar conflictiu i donar lloc a falses interpretacions, si no s’està atent al terreny. En un moment determinat el camí més evident i clarament senyalitzat amb fites de pedra inicia un descens, en sentit sud i sembla que convida a prendre’l per lliurar-nos d’una zona que hi ha davant nostre que té un sector rocós de difícil trànsit.
No ens deixem portar per l’evidència. Si ens hi fixem amb més atenció veurem que en direcció al precipici de la nostra esquerra hi ha fites, i si ho fem encara amb més atenció, veiem vells senyals de pintura vermella. S’ha de seguir en direcció al precipici. No fa falta arriscar i jugar amb l’adrenalina, per la dreta el terreny és més amable. Quan hem superat el tram i ens sentim més segurs, podem girar-nos d’esquena i veurem un altre dels punt emblemàtics del lloc que en algun lloc crec haver llegit que anomenen el Volaero. Si el veieu, entendreu perfectament el nom.
Des d’aquest punt fins al cim el camí és una constant successió de fites de pedres, de grandària tal que no veure-les és impossible. Des d’aquest punt fins al cim només ens queda remuntar uns 160 metres de desnivell per un camí relativament evident que fa un flanqueig d’uns 1250 metres. Els últims 300 metres són relativament plans, fins i tot amb un lleuger descens, amb el vèrtex geodèsic sempre a la vista.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

36.929203N 3.99568W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.