La Coscollosa

A l’extrem O de l’aparcament, en direcció a Paüls, trobem una vella pista que ens permet baixar a la carretera vella, que ben bé podríem dir que és el veritable punt 0 del recorregut.
Una vegada ens trobem a baix, ja veiem a la nostra dreta la pista per la qual tornarem i una mica a la nostra esquerra el pas a gual del barranc de les Fonts. Cal mullar-se el calçat per creuar les seves aigües i ja ens trobem en plena feina.
Una clara pista de ciment us farà prendre orientació SE, en suau pujada. Aviat, molt aviat, cal prendre una altra desviació, ara més pendent, en sentit SO que us farà deixar el trencall que segueix recte, en sentit SE. La pista formigonada va transitant entre camps d’oliveres, fins a arribar a tocar de porta del mas de Rosildet. Al cantó sud-est de la finca trobem una tanca que ens barra el pas. Un tros de filferro fa de cadenat. Desfeu el nus, passeu a l’altre costat… i l’últim que ho deixi tot com estava. Sembla, segons el mapa de l’ICGC que hi ha un camí que passa per l’altra banda de la tanca. Jo, ni el vaig intentar trobar. Ja sou a camí clar, clar i evident, estret però fressat. No trobareu fites ni pintura, però tampoc cap altre camí. Endavant i amunt. Gaudiu del paisatge, la frondosa vegetació i la verticalitat de les parets. Més endavant el barranc es parteix en dues branques. Cap problema. El mateix camí s’atansa al SO guanyant fermament alçada. Us aneu acostant a una paret que es veu infranquejable, si no fos per una forta pedrera que es veu per la seva dreta, la vostra esquerra. Ja hi sou quasi als peus. Heu fet ja un munt de desnivell. En un moment donat teniu dues possibilitats: el camí més fressat, evident i fàcil, gira a la vostra esquerra; l’opció més dura i per a valents, tira recte cap a la tartera. Vosaltres mateixos. El track tira pel camí evident i fressat fent un gir en sentit NE. No evitareu seguir pujant, però ho fareu de forma més còmoda.
Així, esbufegant, arribeu a un pal indicador de PN dels Ports. Guanyeu en tranquil·litat. Seguireu en direcció a la font de la Vall de l’Infern, que diu que es troba a 800 metres. Pel camí, si voleu fer un petit descans i recuperar forces, trobareu un bon mirador en un punt fàcilment detectable pel camí. Ja us trobeu a dalt de la primera carena que es veia des de l’aparcament. Des d’aquest mirador s’obté una impagable visió de tot el que heu fet fins ara. Fins i tot es veu l’aparcament. Encara us tocarà pujar més metres fins a trobar un altre pal indicador, a terra quan hi passo jo.. Ara seguireu pel trencall de la dreta, en sentit SO. Ja sou a la font de la Vall de l’Infern, a peu del camí. No calen aventures per trobar-la. Quan jo vaig anar-hi, el febrer de 2017 – època de fortes pluges- era eixuta. El camí clar continua, ara quasi de planer. Pel trajecte podem visitar, uns 9 o 10 metres apartada del camí, però visible des d’aquest, una petita balma que serveix de resguard a bestiar.
Penseu que ja ho teniu quasi fet però encara toca transitar per espais calcaris espectaculars. Grans parets verticals per l’esquerra barren la visió de la Moleta. Superada aquest tossa, sortireu a terreny obert, ja amb clara visió de l’objectiu del dia: la Coscollosa i el seu vèrtex una mica a la dreta, i la Moleta, cridanera, una mica més a l’esquerra. Arribareu a un altre pal, però l’orientació ja us mana. Encara trobareu a un altre pal, punt des del qual ja albireu horitzó. Jo no el detallo aquí ja que el dia no em va permetre obtenir grans vistes, l’Ebre i prou. De nou cap a la Moleta, un altre pal us espera als seus peus. Ja fa temps que trepitgeu un PR.
Una divertida grimpada, curta i equipada amb grapes i cable, ajuda a superar el desnivell. Fàcil, molt fàcil i apta per a tothom, mainada inclosa, de veritat. Fet el cim de la Moleta…, a desgrimpar. Cap altra opció a no ser que porteu equipament i us agradi rapelar. La punta S està equipada amb un parabolt per tal de poder desenvolupar aquesta tècnica. La desgrimpada és igualment fàcil, tot i que el descens és una mica més impressionant. Des de dalt les coses es veuen diferents ja que veus la caiguda.
De nou a terreny ferm seguireu pel PR en clara direcció a la Coscollosa. No sé perquè però en cap moment vaig veure indicat el camí en cap pal indicador. Quan jo vaig anar-hi, el camí feia poc que s’havia desbrossat i ampliat. Pel camí trobareu un altre pal indicador. Heu de seguir en direcció al coll Alfara Paüls. Una obvietat. El camí us pujarà a una mena de coll ampli, entre el Montaspre a l’O i la Coscollosa a l’E. Si es vol, es poden fer tots dos cims. Un clar sender surt del coll en direcció al de la Coscollosa. S’hi arriba fàcil. Si el dia és l’adequat, les vistes han de ser molt extenses. A mi, núvols baixos em van privar de veure l’horitzó. Torneu pel mateix camí de nou al coll. Seguireu ara el descens en direcció a Paüls, baixant en sentit SO, pel PR. Es planeja primer per terreny herbat i es deixa un precari sender a la dreta, que faldeja per sota del cim en sentit E. Comenceu a baixar per terreny pedregós, passant per entre dues parets calcàries. El pis és semi-atarterat però es baixa bé seguint un corriol ben definit.
COMPTE!
Quan el pendent descendent es tempera i el sender vol girar a l’esquerra per ficar-se a zona arbrada cal parar atenció. En aquest punt cal deixar el PR i no entrar en la zona boscosa. Cal seguir en descens per un petit replà herbat per acostar-se a la paret de la dreta per tal de faldejar-la. No és una zona que estigui clara. Hauria d’haver posat una fita però vaig badar. L’alegria de trobar la senda bona després d’haver donat moltes voltes mirant per on seguir no em va deixar pensar de marcar el punt. El sender més clar i evident, el PR, no us serveix ja que s’allunya molt del nostre destí. El rastre del corriol que interessa està una mica difuminat per l’herbei del terreny però si parem al punt correcte, es localitza fàcilment ja que és l’únic rastre detectable. Feble, però rastre. També pot ajudar a deixar el PR el fet de saber que mai hem de faldejar ni planejar. Sempre hem d’anar en clara tendència descendent.
Tornem a allò que ens ocupa. Una vegada localitzat el camí bo, al cap de poc es comencen a trobar fites que l’assenyalen. El cert és que una vegada localitzat, ja no hi ha possibilitat de pèrdua ja que la traça és clara i evident, però bé, mai estan de més les fites per a donar tranquil·litat. Així doncs, sempre tirant cap avall, fent una gran i llarga corba, passeu per la capçalera del barranc del Grau, el qual anireu seguint aigües avall, en sentit NO fins a un punt en el qual aquest es desvia cap a sentit NE a lo Portell. El camí, aquí sí que hi vaig posar fites, gira en sentit contrari al barranc i pren orientació SO. Ja no calen fites ja que el sender és impossible de perdre. Al final, ensopegueu amb una pista apta per a vehicles. Heu de seguir-la en sentit NE, per la vostra dreta. Aquest és un trajecte planer i tranquil que us permetrà recuperar forces i discutir la jugada. A les Obagues cal deixar aquesta pista. Desconec si continua, als mapes sembla que no ja que la traça es talla més enllà.
Porteu un temps veient una tanca de filferro. En un punt concret un parell de pals de fusta fan de porta. La tanca està tallada i es pot passar. És el que s’ha de fer i seguir per la nova pista, més precària, en sentit O a la cerca del mas del Pavet. El mas està molt deixat però un gran arbre singular desvia l’atenció. El camí segueix entre el mas i aquest arbre. Un curt trajecte per la nova pista us baixa a un vell camp de conreu. Recte, en el mateix sentit de la marxa, trobareu un sender que us farà seguir l’itinerari correcte. Deixareu pel camí un desviament al mas del Coixo i iniciareu un llarg descens pel camí de les Obagues, fent diverses llaçades fins que connecteu amb el camí de les Sorts. Ja us trobeu en terreny civilitzat, molt a prop de Paüls, a la vista des de fa estona. La pista és vella i enquitranada, amb el ferm molt atrotinat i transita entre grans camps d’oliveres i de tant en tant garrofers. Aquesta pista porta a la carretera vella de Paüls, uns centenars de metres abans del punt en el qual hem començat a caminar.
I punt final.