La Coscollosa

La Coscollosa

Es passa primer per la Moleta, un altre cim del repte de la FEEC

La Coscollosa

Com es planteja fer aquests cims?
Es tracta d’una excursió per gaudir de tot un dia a la muntanya, és simplement un recorregut complementari d’una altra ascensió o es planteja com a un simple passeig?
Com es diu per aquestes terres…, tants caps, tants barrets.
El cas és que, com sempre a la muntanya, les opcions són múltiples. Els que ens trobem ficats en aquest món dels 100 cims, als quals va adreçat principalment aquesta web, tenim l’oportunitat de simultaniejar aquests cims amb molts d’altres de la llista, com poden ser el Caro, el tossal d’Engrilló, la muntanya de Santa Bàrbara, l’Espina o les roques de Benet, entre d’altres.
Si es vol fer aquests amb altres de la llista, el millor és fer un curt recorregut sortint de l’àrea de lleure de la font Nova. Com que jo ja tinc fets tots els cims dels voltants, vaig mirar de fer quelcom diferent. Ja sabeu de la meva dèria per fer coses diferents.
Sota aquesta perspectiva em vaig decantar per la banda nord de la serra, pel vessant de Paüls. Poca informació vaig trobar al respecte, però tots els mapes – Piolet i l’ICGC – dibuixen un camí engrescador: el que puja pel barranc de la Vall de l’Infern.
Val la pena l’esforç, assumible per tothom mínimament acostumat a moure’s per la muntanya. L’ambient és solitari, feréstec, humit, ombrívol, de vegades selvàtic i amazònic, però sempre encisador. Dur de superar, però del tot espectacular per l’encaixonat del terreny i les verticals parets, dretes com un pal, que ens voregen, que fan del tot inviable l’escapament. Segur que els escaladors de la contrada hi gaudeixen de debò, en aquestes parets.
En tot moment es camina per sender clar i evident, tot i no estar senyalitzat. No cal, si no es vol, complicar per a res el recorregut. Existeixen variants que pugen més dretes, però la senda és l’opció més còmoda. Repeteixo, sempre evident i clara.
Com sempre als Ports, és fàcil que també puguem gaudir de la companyia dels salvatges amb les seves grans banyes. Els mascles acostumen a ser una mica més curosos, però tot i la seva precaució, si anem sense fer gaire soroll i contemplant els serrats perfils de les muntanyes o els intricats vessats calcaris, és possible veure’ls vigilant la nostra progressió. Si el mascle escapa a la nostra visió, sempre ens podrem conformar a gaudir de la presència dels ramats de femelles i les seves cries.
Tot i que el track es pot fer servir ja que és real i gravat sobre el terreny, la primera part no és fiable pel que fa a desnivells i no reflecteix el pas real sobre el terreny, ja que l’estretor del barranc i l’alçada de les parets que el tanquen produeixen molts rebots del senyal que en netejar-los generen trams sense punts, i produeixen llargues línies rectes. Tot i això, no hi ha d’haver cap problema ja que el camí és clar i sense alternatives. O cap amunt o tornar.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETempsAlçària mDistància acum. m
Km 4 ctra. TV-354140.9230790.43446200:00:001410
Dipòsit i cabana40.9199010.43452600:11:06171545
Final barranc de l’Infern40.9155070.43344300:23:203471.155
Font de la Vall de l’Infern40.9102350.43047600:41:104531.983
La Moleta40.9049990.42242501:48:186514.343
La Coscollosa40.8990280.41820402:17:298095.276
Deixar PR40.9000020.41638602:28:367855.621
Lo Portell40.9038520.40974703:53:047646.826
Mas del Pavet40.9098470.41023104:13:395208.008
Camí dels Sorts40.9115170.40848104:31:384379.096
Carretera vella40.9225170.42174105:14:1020311.854
Km 4 ctra. TV-354140.9231410.43446605:34:2414113.294

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Anima+

  • Toponímia: la del mapa de Piolet
  • Punt d’inici: km 3,9 carretera TV-3541
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 879 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 15.20%
  • Cartografia: Editorial Piolet 
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 22 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 126 metres
  • Pendent mitjà de descens: 12.30%
  • Mapa: Els Ports nord
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 4 hores 12 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 1.020 metres
  • ibpindex:   80  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 15 de febrer de 2017, data de realització del recorregut.

A l’extrem O de l’aparcament, en direcció a Paüls, trobem una vella pista que ens permet baixar a la carretera vella, que ben bé podríem dir que és el veritable punt 0 del recorregut.
Una vegada ens trobem a baix, ja veiem a la nostra dreta la pista per la qual tornarem i una mica a la nostra esquerra el pas a gual del barranc de les Fonts. Cal mullar-se el calçat per creuar les seves aigües i ja ens trobem en plena feina.
Una clara pista de ciment us farà prendre orientació SE, en suau pujada. Aviat, molt aviat, cal prendre una altra desviació, ara més pendent, en sentit SO que us farà deixar el trencall que segueix recte, en sentit SE. La pista formigonada va transitant entre camps d’oliveres, fins a arribar a tocar de porta del mas de Rosildet. Al cantó sud-est de la finca trobem una tanca que ens barra el pas. Un tros de filferro fa de cadenat. Desfeu el nus, passeu a l’altre costat… i l’últim que ho deixi tot com estava. Sembla, segons el mapa de l’ICGC que hi ha un camí que passa per l’altra banda de la tanca. Jo, ni el vaig intentar trobar. Ja sou a camí clar, clar i evident, estret però fressat. No trobareu fites ni pintura, però tampoc cap altre camí. Endavant i amunt. Gaudiu del paisatge, la frondosa vegetació i la verticalitat de les parets. Més endavant el barranc es parteix en dues branques. Cap problema. El mateix camí s’atansa al SO guanyant fermament alçada. Us aneu acostant a una paret que es veu infranquejable, si no fos per una forta pedrera que es veu per la seva dreta, la vostra esquerra. Ja hi sou quasi als peus. Heu fet ja un munt de desnivell. En un moment donat teniu dues possibilitats: el camí més fressat, evident i fàcil, gira a la vostra esquerra; l’opció més dura i per a valents, tira recte cap a la tartera. Vosaltres mateixos. El track tira pel camí evident i fressat fent un gir en sentit NE. No evitareu seguir pujant, però ho fareu de forma més còmoda.
Així, esbufegant, arribeu a un pal indicador de PN dels Ports. Guanyeu en tranquil·litat. Seguireu en direcció a la font de la Vall de l’Infern, que diu que es troba a 800 metres. Pel camí, si voleu fer un petit descans i recuperar forces, trobareu un bon mirador en un punt fàcilment detectable pel camí. Ja us trobeu a dalt de la primera carena que es veia des de l’aparcament. Des d’aquest mirador s’obté una impagable visió de tot el que heu fet fins ara. Fins i tot es veu l’aparcament. Encara us tocarà pujar més metres fins a trobar un altre pal indicador, a terra quan hi passo jo.. Ara seguireu pel trencall de la dreta, en sentit SO. Ja sou a la font de la Vall de l’Infern, a peu del camí. No calen aventures per trobar-la. Quan jo vaig anar-hi, el febrer de 2017 – època de fortes pluges- era eixuta. El camí clar continua, ara quasi de planer. Pel trajecte podem visitar, uns 9 o 10 metres apartada del camí, però visible des d’aquest, una petita balma que serveix de resguard a bestiar.
Penseu que ja ho teniu quasi fet però encara toca transitar per espais calcaris espectaculars. Grans parets verticals per l’esquerra barren la visió de la Moleta. Superada aquest tossa, sortireu a terreny obert, ja amb clara visió de l’objectiu del dia: la Coscollosa i el seu vèrtex una mica a la dreta, i la Moleta, cridanera, una mica més a l’esquerra. Arribareu a un altre pal, però l’orientació ja us mana. Encara trobareu a un altre pal, punt des del qual ja albireu horitzó. Jo no el detallo aquí ja que el dia no em va permetre obtenir grans vistes, l’Ebre i prou. De nou cap a la Moleta, un altre pal us espera als seus peus. Ja fa temps que trepitgeu un PR.
Una divertida grimpada, curta i equipada amb grapes i cable, ajuda a superar el desnivell. Fàcil, molt fàcil i apta per a tothom, mainada inclosa, de veritat. Fet el cim de la Moleta…, a desgrimpar. Cap altra opció a no ser que porteu equipament i us agradi rapelar. La punta S està equipada amb un parabolt per tal de poder desenvolupar aquesta tècnica. La desgrimpada és igualment fàcil, tot i que el descens és una mica més impressionant. Des de dalt les coses es veuen diferents ja que veus la caiguda.
De nou a terreny ferm seguireu pel PR en clara direcció a la Coscollosa. No sé perquè però en cap moment vaig veure indicat el camí en cap pal indicador. Quan jo vaig anar-hi, el camí feia poc que s’havia desbrossat i ampliat. Pel camí trobareu un altre pal indicador. Heu de seguir en direcció al coll Alfara Paüls. Una obvietat. El camí us pujarà a una mena de coll ampli, entre el Montaspre a l’O i la Coscollosa a l’E. Si es vol, es poden fer tots dos cims. Un clar sender surt del coll en direcció al de la Coscollosa. S’hi arriba fàcil. Si el dia és l’adequat, les vistes han de ser molt extenses. A mi, núvols baixos em van privar de veure l’horitzó. Torneu pel mateix camí de nou al coll. Seguireu ara el descens en direcció a Paüls, baixant en sentit SO, pel PR. Es planeja primer per terreny herbat i es deixa un precari sender a la dreta, que faldeja per sota del cim en sentit E. Comenceu a baixar per terreny pedregós, passant per entre dues parets calcàries. El pis és semi-atarterat però es baixa bé seguint un corriol ben definit.
COMPTE!
Quan el pendent descendent es tempera i el sender vol girar a l’esquerra per ficar-se a zona arbrada cal parar atenció. En aquest punt cal deixar el PR i no entrar en la zona boscosa. Cal seguir en descens per un petit replà herbat per acostar-se a la paret de la dreta per tal de faldejar-la. No és una zona que estigui clara. Hauria d’haver posat una fita però vaig badar. L’alegria de trobar la senda bona després d’haver donat moltes voltes mirant per on seguir no em va deixar pensar de marcar el punt. El sender més clar i evident, el PR, no us serveix ja que s’allunya molt del nostre destí. El rastre del corriol que interessa està una mica difuminat per l’herbei del terreny però si parem al punt correcte, es localitza fàcilment ja que és l’únic rastre detectable. Feble, però rastre. També pot ajudar a deixar el PR el fet de saber que mai hem de faldejar ni planejar. Sempre hem d’anar en clara tendència descendent.
Tornem a allò que ens ocupa. Una vegada localitzat el camí bo, al cap de poc es comencen a trobar fites que l’assenyalen. El cert és que una vegada localitzat, ja no hi ha possibilitat de pèrdua ja que la traça és clara i evident, però bé, mai estan de més les fites per a donar tranquil·litat. Així doncs, sempre tirant cap avall, fent una gran i llarga corba, passeu per la capçalera del barranc del Grau, el qual anireu seguint aigües avall, en sentit NO fins a un punt en el qual aquest es desvia cap a sentit NE a lo Portell. El camí, aquí sí que hi vaig posar fites, gira en sentit contrari al barranc i pren orientació SO. Ja no calen fites ja que el sender és impossible de perdre. Al final, ensopegueu amb una pista apta per a vehicles. Heu de seguir-la en sentit NE, per la vostra dreta. Aquest és un trajecte planer i tranquil que us permetrà recuperar forces i discutir la jugada. A les Obagues cal deixar aquesta pista. Desconec si continua, als mapes sembla que no ja que la traça es talla més enllà.
Porteu un temps veient una tanca de filferro. En un punt concret un parell de pals de fusta fan de porta. La tanca està tallada i es pot passar. És el que s’ha de fer i seguir per la nova pista, més precària, en sentit O a la cerca del mas del Pavet. El mas està molt deixat però un gran arbre singular desvia l’atenció. El camí segueix entre el mas i aquest arbre. Un curt trajecte per la nova pista us baixa a un vell camp de conreu. Recte, en el mateix sentit de la marxa, trobareu un sender que us farà seguir l’itinerari correcte. Deixareu pel camí un desviament al mas del Coixo i iniciareu un llarg descens pel camí de les Obagues, fent diverses llaçades fins que connecteu amb el camí de les Sorts. Ja us trobeu en terreny civilitzat, molt a prop de Paüls, a la vista des de fa estona. La pista és vella i enquitranada, amb el ferm molt atrotinat i transita entre grans camps d’oliveres i de tant en tant garrofers. Aquesta pista porta a la carretera vella de Paüls, uns centenars de metres abans del punt en el qual hem començat a caminar.
I punt final.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.