La Atalaya, Albacete

Començo a caminar en sentit nord i inicio un suau ascens per terreny àrid a la recerca d’una construcció que s’albira uns metres per sobre de la posició en la qual em trobo. El camí és evident i es dirigeix a un pas que s’imagina en clara orientació nord cap a una cova o balma protegida amb paret de pedra seca, en la qual antigament es guardaria bestiar, o tal vegada es continuï fent. Superat aquest pas, clar i fàcil, a més d’evident, l’itinerari a seguir gira lleugerament cap al nord-oest per encarar-se ràpidament de nou cap al nord.
Sempre en constant ascens i seguint un fàcil però empinat camí, seguint el que l’orientació i el sentit comú m’indiquen, a més d’alguna que altra fita de pedra, acabo per remuntar el vessant i surto a una esplanada en la qual hi ha el que en algunes ressenyes anomenen Pico Calderón. Ja tinc a la vista l’objectiu del dia, però em confon el fet que el cim secundari de la serra, el de las Cabras, estigui coronat per un esplèndid vèrtex geodèsic. No em deixo portar per aquest fet i encamino els meus passos en clara orientació sud-est per atacar els últims metres de desnivell abans d’aconseguir el cim de la Atalaya. Des del cim, si el dia és l’adequat, s’observen unes excel·lents vistes dels voltants, destacant al sud-oest el perfil piramidal de la Sagra i a l’est el massís de Remolcadores, en el qual es troba el cim de los Obispos, cim més alt de la província de Múrcia i propera destinació del dia, per la qual cosa és millor no entretenir-se.
Donada la proximitat del cim de las Cabras, m’hi dirigeixo en sentit nord, per terreny descompost i sense camí clar però sense problema en tenir sempre a la vista la destinació. Aconsegueixo el vèrtex geodèsic i segueixo amb les mateixes vistes. Aquest cim és tan sol tres metres inferior al cim principal i tampoc té un altre accident geogràfic que pertorbi el seu horitzó.
Em plantejo diferents opcions per realitzar el descens i tornada al punt d’inici i decideixo seguir en sentit oest, a la cerca d’un lloc en el qual s’ha de fer una petita desgrimpada. Una lleugera boira i el fet d’anar en solitari em fa veure les coses amb diferent dificultat a la qual realment m’enfrontava i decideixo realitzar una marrada, seguint la vora del que en aquell moment em semblava un precipici fins a trobar un punt feble que em permet descendir de forma més o menys còmoda i sense perill, per un vessant format per roques de diferents grandàries que fan una mica penós el caminar. Finalment acabo en una plana herbàcia en la qual la boira comença a dissipar-se i em permet observar que el precipici no era tal.
Camino sense traça definida però sense dificultat en direcció al naixement del barranc Prado Guerrero. Com que desconec si la naturalesa del terreny em permetrà descendir pel mateix, decideixo anar a buscar la carena que m’ha de portar a la Piedra de la Lobera. No arribo a pujar a la mateixa ja que trobo un rastre que em porta en bona direcció, uns metres per sota de la carena, estalviant-me el pas pels diferents colls que conformen la mateixa. Durant el trajecte cap al Cagasero vaig observant possibles fuites per l’esquerra, però no ho veig clar del tot i acabo per ascendir a aquest últim turó del dia. Des del cim veig clar el descens. La carena és àmplia i neta així que per ella em dirigeixo a la recerca de Cortijos del Puerto.
Pel camí vaig alternant vells rastres de senda i trams sense evidència d’aquest element fins que finalment enllaço amb el que a la zona diuen canyada per la qual transita el bestiar oví de la zona, ja havent descendit a terreny pla, a l’altura del pas a gual del barranc sec de Prado Guerrero. Seguint aquesta senda acabo en una tanca que em talla el pas. El camí contínua a l’altre costat així que salto aquesta barrera i segueixo per clar camí fins que aquest es dissemina en múltiples traces. Per qualsevol d’elles es va flanquejant el vessant de la muntanya, ja amb la carretera a la nostra dreta. En el punt que decidim, en el meu cas a l’altura del barranc de Yeseras, surto a la carretera i per còmode asfalt acabo en el punt final del recorregut.