Gorbeia, Àlaba i Biscaia

Des de l’aparcament de Pagomakurre surt un camí que passa entre les taules i barbacoes de la zona de pícnic i s’endinsa al bosc. Una senda em permet esquivar els diferents aiguamolls que solquen el terreny xopat. Més endavant, després de creuar una pista, el camí supera un primer regruix i surto a terreny obert. Tinc just davant meu, la paret d’Itxina. Un camí em fa remuntar el pendent en sentit sud-oest per embocar l’entrada d’Atxulaur Atea. A l’altre costat de la paret neix una senda, de difícil localització, que recorre tota la cresta nord-est del perímetre d’Itxina en direcció al cim de Lekanda. Jo segueixo en sentit sud-oest i inicio un curt descens fins a un pal indicador. Faig cas de la indicació que em porta a la cova de Supelegor. Visito la zona, sense atrevir-me a aprofundir gaire en la cavitat, i torno sobre els meus passos de nou fins al pal indicador, desconec l’existència d’altres cavitats de la zona. De totes maneres l’excursió és llarga. De nou al pal indicador vaig ara en direcció est per dirigir-me, pel camí abalisat, d’aquella manera, a través de la denominada travessia d’Itxina, al pas de Kargaleku. Si la boira domina l’ambient és millor no endinsar-s’hi. És molt important no perdre de vista les marques que jalonen el camí, que creua de nord a sud el massís, passant per l’avenc de Lezabaltz i les pastures de Lexardi i la cabanya de Jose Mari Olabarria. La calma del lloc és passatgera, ja que ràpid es torna a caminar entre fajos i roques, s’han de salvar dolines i sots i ascendir entre penyes per arribar a Kargaleku. Salvat el tràngol, arribo a Arraba i passo pel refugi d’Elorri. Per camí flanquejat per arbres, puja el camí que ve de Pagomakurre. Començo a perdre altura i hi enllaço a Aldape. Continuo perdent altura mentre passo per Eguiriñao. A l’altura d’Elurretako Ama comença el fort ascens cap al coll d’Aldamiñospe i des d’allà, un altre fort repetjó en sentit sud-oest fins al cim. Fort esforç compensat, com sempre, per la satisfacció de la prova superada. I si el dia és clar, per la lliçó de geografia mental que podem impartir-nos. El descens el plantejo per Aldamiñape, així que desfaig el camí fins a Aldamiñospe. Pujo abans a Aldamin, segon cim del massís. Un cop coronat recorro el vessant sud-oest a la recerca d’algun pas que em permeti estalviar camí, però el cansament no em deixa ser atrevit i acabo enllaçant amb el camí abalisat que em porta a Aldamiñape. Després d’un desviament que no em portava enlloc decideixo seguir pel camí abalisat que em porta a passar per Aguinalde i l’aparcament de Londiagorta. Ja per pista camino en sentit més o menys nord i deixo diferents desviaments fins a trobar una bifurcació. Deixo a la dreta la pista que es desvia o es dirigeix a Susana i Zanburu i continuo en direcció a Makazti. Just uns metres abans de trobar-me de nou amb la pista que ve de Susana, abandono el bon camí i em desvio a l’esquerra, en sentit sud-oest per iniciar un ascens que em porta a enllaçar amb la pista que m’ha de retornar a Pagomakurre. Giro a la dreta, en sentit nord-oest i ja sense deixar la nova pista torno al lloc d’inici d’aquest recorregut.