Gorbeia, Àlaba i Biscaia

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades6 hores 14 minutsDificultat medi natural3
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 1.172 metresDificultat orientació4
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu1.172 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 22 km 280 metresEsforç necessari4
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document115
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.482 metresEl punt més baix es troba a 741 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 87-III

De Pagomakurre es pot aconseguir el cim del Gorbea anant per diferents camins i pistes senyalitzades que recorren sectors d’inigualable bellesa. Dependrà del grau de preparació del caminant passar pels uns o pels altres però es triï el que es triï segur que l’esforç requerit per aconseguir el cim quedarà compensat.
El més ressenyat a internet i normalment el més estès entre els muntanyencs és ascendir per la meravellosa campa d’Arraba i fer un alto en el camí a Arraba-Elorria, per recuperar forces però també hi ha els que s’aventuren per altres rumbs més solitaris. El mapa de l’editorial SUA de la zona és una eina excepcional per endinsar-se en aquest massís que té el cim més alt de les províncies d’Àlaba i Biscaia, el Gorbeia.
En el meu cas plantejo l’ascens per Itxinako-Atxak, passant per Atxalaur Atea, un orifici natural a la roca que permet l’accés a una de les zones més emblemàtiques del massís, la qual és famosa per l’intricat interior laberíntic, format per dolines, roca càrstica i calcària i fagedes, que fan que caminar-hi per l’interior no estigui exempt de riscos, ja que no existeixen referències visuals a les quals atenir-se per fer-se una idea de la ubicació. Hi ha multitud de sendes i camins que acosten el caminant a infinitat de destinacions molt buscades per l’excursionista. Supelegor i Itxulegor mostren rastres de ser dos dels llocs més visitats, tant per animals de quatre potes com de dues. La foscor que emana de l’interior fa que endinsar-s’hi requereixi certes dosis de testosterona, donat el temor innat al desconegut i al món tenebrós i antic, aliment d’innombrables històries de caire mitològic.

Ressenya del recorregut

Des de l’aparcament de Pagomakurre surt un camí que passa entre les taules i barbacoes de la zona de pícnic i s’endinsa al bosc. Una senda em permet esquivar els diferents aiguamolls que solquen el terreny xopat. Més endavant, després de creuar una pista, el camí supera un primer regruix i surto a terreny obert. Tinc just davant meu, la paret d’Itxina. Un camí em fa remuntar el pendent en sentit sud-oest per embocar l’entrada d’Atxulaur Atea. A l’altre costat de la paret neix una senda, de difícil localització, que recorre tota la cresta nord-est del perímetre d’Itxina en direcció al cim de Lekanda. Jo segueixo en sentit sud-oest i inicio un curt descens fins a un pal indicador. Faig cas de la indicació que em porta a la cova de Supelegor. Visito la zona, sense atrevir-me a aprofundir gaire en la cavitat, i torno sobre els meus passos de nou fins al pal indicador, desconec l’existència d’altres cavitats de la zona. De totes maneres l’excursió és llarga. De nou al pal indicador vaig ara en direcció est per dirigir-me, pel camí abalisat, d’aquella manera, a través de la denominada travessia d’Itxina, al pas de Kargaleku. Si la boira domina l’ambient és millor no endinsar-s’hi. És molt important no perdre de vista les marques que jalonen el camí, que creua de nord a sud el massís, passant per l’avenc de Lezabaltz i les pastures de Lexardi i la cabanya de Jose Mari Olabarria. La calma del lloc és passatgera, ja que ràpid es torna a caminar entre fajos i roques, s’han de salvar dolines i sots i ascendir entre penyes per arribar a Kargaleku. Salvat el tràngol, arribo a Arraba i passo pel refugi d’Elorri. Per camí flanquejat per arbres, puja el camí que ve de Pagomakurre. Començo a perdre altura i hi enllaço a Aldape. Continuo perdent altura mentre passo per Eguiriñao. A l’altura d’Elurretako Ama comença el fort ascens cap al coll d’Aldamiñospe i des d’allà, un altre fort repetjó en sentit sud-oest fins al cim. Fort esforç compensat, com sempre, per la satisfacció de la prova superada. I si el dia és clar, per la lliçó de geografia mental que podem impartir-nos. El descens el plantejo per Aldamiñape, així que desfaig el camí fins a Aldamiñospe. Pujo abans a Aldamin, segon cim del massís. Un cop coronat recorro el vessant sud-oest a la recerca d’algun pas que em permeti estalviar camí, però el cansament no em deixa ser atrevit i acabo enllaçant amb el camí abalisat que em porta a Aldamiñape. Després d’un desviament que no em portava enlloc decideixo seguir pel camí abalisat que em porta a passar per Aguinalde i l’aparcament de Londiagorta. Ja per pista camino en sentit més o menys nord i deixo diferents desviaments fins a trobar una bifurcació. Deixo a la dreta la pista que es desvia o es dirigeix a Susana i Zanburu i continuo en direcció a Makazti. Just uns metres abans de trobar-me de nou amb la pista que ve de Susana, abandono el bon camí i em desvio a l’esquerra, en sentit sud-oest per iniciar un ascens que em porta a enllaçar amb la pista que m’ha de retornar a Pagomakurre. Giro a la dreta, en sentit nord-oest i ja sense deixar la nova pista torno al lloc d’inici d’aquest recorregut.
Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

43.07798N, 2.791628W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

  • Camino de Kargaleku
  • Haya fantasmagórica
  • Aldamin y el Gorbeia

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.