O Faro, Pontevedra

O Faro, Pontevedra
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hora 07 minutsDificultat medi natural1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu250 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu250 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 4 km 136 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document36
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.181 metresEl punt més baix es troba a 944 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 154-II

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

42.627819N, 7.880574W

Aquesta muntanya, coneguda també amb el topònim de Monte Faro, o simplement Faro, igual que el Pilar, a la Corunya, és de molt fàcil ascensió atès que s’hi accedeix en turisme normal i, diria, que fins i tot en autocar. El dia 8 de setembre es fa el romiatge de la Virxe do Faro i he sentit a dir que és una de les més multitudinàries de Galícia. A l’esplanada, propera al cim, hi ha instal·lada l’ermita de la Mare de Déu de Faro, i fins allà hi pugen multitud de vehicles, tant privats com de marxants, que instal·len les seves parades amb la finalitat de vendre els seus productes, cosa que se suposa que aconsegueixen. Jo vaig pujar a aquest cim el dia 13 de setembre i encara eren evidents les seqüeles del romiatge, donada la gran quantitat d’embolcalls i embalatges escampats per tot el terreny proper a l’ermita.
Com ja he esmentat, fins al cim hi puja una carretera asfaltada, i també alguna pista. El dia en què vaig escometre l’ascens regnava a la zona, de fet a gairebé tot Galícia, una boira persistent que em va fer utilitzar una d’aquestes infraestructures per ascendir, i una altra de diferent per baixar. Així i tot no em vaig lliurar, com acostuma a passar-me sovint, de barallar-me amb la vegetació per fer servir camins ja perduts per la falta d’ús, atès que la proliferació de pistes porta inherent que la gent les faci servir i abandona els camins de tota la vida.
En aquest cas, la desaparició del camí segur que es deu a la creació d’una pista recent per permetre el pas de vehicles de bombers, atès que recentment el vessant sud-est de la muntanya, més abrupta, ha sofert un incendi devastador que ha arrasat totalment la vegetació arbòria d’aquesta part de la muntanya.
En principi, el que avui és una pista segons el mapa va ser un sender pel qual tenia previst fer la tornada a l’aparcament. En un moment determinat s’arriba a un punt en el qual s’observa que la nova pista pren una altra traça diferent i es veu per on seguia el sender, el naixement del qual es troba distorsionat pel moviment de terres per crear la pista. Parant atenció es veu clarament per on transcorre la traça, així que vaig decidir deixar la pista i agafar el sender. Tot i la vegetació, es pot completar la baixada, mirant bé on es posen els peus, atès que la precarietat del ferm facilitarà algunes relliscades. També resulta senzill enredar-se els peus amb la vegetació. Malgrat tots aquests condicionants i dificultats, s’aconsegueix completar el trajecte.

Ressenya del recorregut

Inicio la proposta pujant per la pista que guanya altura de forma intensa en sentit nord-oest i deixo per a la tornada la que ve pel sud-oest. Pujo amb ganes una bona quantitat de metres fins que la pista gira en sentit sud-oest i se suavitza lleugerament el pendent. Al cap de poc temps trobo per la meva dreta una altra pista, precària i pedregosa, que voreja una zona arbrada.
Deixo la còmoda pista de creació recent i torno a guanyar altura, ara en sentit oest, seguint per l’exterior la línia forestal. La traça gira més amunt en sentit nord-oest i em fa e dubtar de la conveniència de seguir-la. Com que no veig alternativa, possiblement a causa de la boira, continuo per la pista i finalment torno a agafar orientació sud-oest. Acabo per trobar una pista, que travesso de forma transversal.
A l’altre costat continua un sender que segueix en la mateixa orientació. Més endavant el sender gira a l’esquerra, en sentit sud, i acabo a l’esplanada en la qual està situada l’ermita de la Mare de Déu de Faro. Descans i fotos. Moltes fotos. L’ascens ha estat ràpid a causa de la boira però ja hi soc per sobre, la qual cosa em permet gaudir de l’anomenat mar de núvols i observar, a més de l’ermita, el punt culminant de la serra.
De l’anomenat Campo da Festa al mapa de l’IGN, una pista asfaltada permet accedir al cim de Faro, punt culminant de la província de Pontevedra, i limítrof amb la de Lugo, fet que queda corroborat per una placa situada en un dels costats del gran mirador de fusta situat al costat del vèrtex geodèsic.
He llegit en alguna publicació que la ubicació d’aquest cim, gairebé al centre geogràfic de Galícia, permet visualitzar les quatre províncies gallegues. Com ja he explicat anteriorment, la boira no em va permetre comprovar aquesta dada. Com que no puc entretenir-me atalaiant l’horitzó i les instal·lacions que hi ha al cim no són del meu interès, emprenc el retorn.
Per a això faig ús d’una espècie de pista, o tallafocs, no ho sabria definir, que baixa directament, en sentit sud-est. En un lloc indeterminat, la traça més evident gira en sentit est i inicia un llarg flanqueig per una pista de creació recent, segons sembla per neteja-la, per la qual es camina sense cap dificultat, fins que s’arriba al punt crític, si es vol.
Si se segueix per la pista, s’acaba per trobar camí conegut així que el retorn al punt d’aparcament es fa sense problemes, però per pista. La meva intenció és no utilitzar aquest tipus d’infraestructures, sempre que sigui possible, així que, com en la vista aèria obtinguda de Google Earth s’observa clarament l’existència d’un sender, decideixo provar sort, a pesar que observo, de forma distorsionada per la boira, que l’inici del camí està perdut o molt difús.
Deixo la pista i segueixo ara en sentit nord-est pel que ara és un pedregar. Una mica més avall la vegetació ha guanyat la partida, afavorida pel resultat d’un antic incendi forestal que ha devastat totalment el vessant de la muntanya. Així i tot, en determinats punts es pot seguir perfectament la traça, ja que s’observa al terra, entre la vegetació, per on transcorre el camí. De forma penosa es baixa en la direcció adequada. El sentit de l’orientació ajuda a prendre les decisions adequades en els dos punts en els quals trobem altres possibles camins.
Passat el segon, o el segon que jo vaig poder trobar, repeteixo que la boira no ajuda en aquests casos, enllacem amb una nova pista, més oberta i en millor estat, que seguim, com sempre fins ara, en sentit nord-est. El cas és que per aquesta pista, en pocs metres, s’arriba al punt final del recorregut.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa topogràfic IGN.
col·lecció MTN 25.
quadrícula nombre 154-II
CONCEPTE DADA
Distància 4 km 136 metres
Desnivell 250 metres
Altitut Màxima 1.181 metres
Mínima 944 metres
Temps (1) 1 hora 07 minuts
Senyalització Parcial
Punt d'inici Coto de Eiroa

(1) sense aturades

Valoració MIDE
1 2 3 2

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.