Els Munts

Comencem a caminar al costat d’un pal indicador de direccions. Prenem la pista de l’esquerra, que és el GR-3, en pujada. Pel camí de la dreta farem la tornada. De seguida arribem a un dipòsit d’aigua. Caminant sempre pel GR arribem a l’oratori de l’Àngel de la Guarda, el qual passem de llarg i arribem a sota d’una línia elèctrica. A la dreta ja podem veure el santuari. Quan portem uns 2.000 metres caminats, sempre pel GR, arribem a la carretera asfaltada que puja al santuari. Ens incorporem a l’asfalt i, per la nostra dreta, en sentit oest, fem els aproximadament 250 metres que ens falten fins al santuari per aquesta carretera. Ens apropem al mirador i vèrtex geodèsic, ja que el dia ens és favorable i ens regala unes esplèndides vistes en direcció a tots els punts cardinals.
Fem la visita a l’església, que trobem oberta, ens refresquem al bar del costat i seguim camí, ara ja de tornada.
A prop del vèrtex hi ha un pal indicador. Agafem el sender que baixa cap a Sant Quirze, que segueix sent el GR-3. Seguim sempre aquests senyals de GR i sortim a un camp, el qual hem de vorejar. Quan som a la collada de Montorro deixem el GR i seguim en sentit sud-oest en lleugera baixada. Deixem primer un sender per l’esquerra, que mor a un camp i més endavant un altre a la dreta, que és el camí d’accés a Montorro. Anem sempre per la pista principal, no fent cas de cap camí que ens surti al pas per la dreta o per l’esquerra, i arribem al castell de Montorroell. Tan sols es veuen unes construccions en estat ruïnós així que no ens hi estem gaire. Continuem per la pista en sentit sud-est i després nord-oest i al cap de no res trobem una altra pista que segueix per la nostra dreta. La prenem per anar al costat del torrent de Fontanelles, o riera de Talamanca, segons quina toponímia emprem. Just quan la creuem, perdem el camí.
Un apunt.
Si després de sortir del castell no agafem el desviament que fem sinó que seguim per la pista, en cerca del collet de Mitja Lluna i abans d’arribar-hi agafem una pista que gira en sentit sud, si sou capaços de llegir bé el mapa, arribareu a la collada de Can Serra, amb la qual cosa us estalvieu fer d’exploradors buscant camins perduts.
Per retrobar el camí vam vorejar el camp per la dreta. La traça que vam trobar ens porta a creuar de nou la riera i enllacem un altre cop amb un camí que seguim per la dreta. Uns 150 metres més endavant ens trobem amb una pista. Ens hi incorporem i la seguim per l’esquerra, en sentit sud-oest. Al cap de poc haurem de creuar una tanca per tal d’anar per la pista uns 20 metres fins a trobar una altra pista. El trencall de la dreta ens permetria retallar el recorregut però en aquesta ocasió el fem més llarg, ja que tirem per l’esquerra, en forta pujada, per adreçar-nos a la collada de Can Serra. Pel camí, anirem deixant dos desviaments a la nostra esquerra. Ja a la collada deixem la pista principal i seguim per un corriol que se’n va per la dreta en baixada. Recte, barrada amb una tanca hi ha la pista que segons el mapa ve del castell de Montorroell.
El camí que prenem ens porta a enllaçar amb una pista, o carretera de terra, que porta a Gallifa. Ens hi incorporem i la seguim per la dreta fins que a uns 800 metres la deixem per creuar una tanca i anar a un cartell indicador. Continuem en direcció a Sant Salvador. La marxa ens porta a agafar un sender estret que puja una paret de pedra seca i deixem la pista més ampla que baixa per l’esquerra i més endavant ens trobem amb un rètol que assenyala un punt de trobada, i seguim en pujada.
Al cap de poc m’adono que hi ha senyals de pintura de PR. Anant pel camí senyalitzat arribo a la tanca d’accés a Sant Salvador, a prop hi ha un cartell indicador. Deixem per l’esquerra una pista que fa baixada i una altra en la mateixa direcció que és el PR i prenem el trencall més ample que es dirigeix a Masvell. Deixem pel camí un altre trencall i comencem a passar per sota la Baga de Vilanova. Deixem un altre desviament a l’esquerra i arribem a Masvell.
El camí que seguim ens porta, en uns 160 metres, a un sender tapat per les bardisses. Seguim per l’esquerra en baixada i en un no res sortim a una nova pista. Aquesta la seguim en sentit nord-oest per anar en cerca del Mas Bertrans. Hi passarem pel costat, ja que no agafarem el trencall de pista que porta a la propietat i així arribem a trobar de nou el torrent de Finestrelles. Seguim per la pista fent un bon revolt i la deixem una mica més endavant, que segueix en direcció a la Portelleta, per agafar el desviament que per la dreta ens porta a Sant Roc. Una mica més endavant retrobem la pista, que és el GR-3. Trobem dos camins que ens fan servei, ja que tots dos s’acaben trobant més endavant. Al cap de poc deixem per la dreta un camí que es dirigeix a Sant Miquel de Gallifa i així, seguint per la pista, arribem al final del recorregut.
Abans de marxar, si es vol, es pot anar a visitar el roure de la Senyora, arbre monumental catalogat, i també a prop hi ha l’oratori de Sant Isidre, al mig del bosc de pins.