Pilar (El Torreón), Cadiz

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades2 hores 26 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 781 metresDificultat orientació2
Orientación en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu781 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 6 km 625 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutLinealVisualitzar document92
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.648 metresEl punt més baix es troba a 861 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula número 1050-I

L’aproximació a la muntanya del Pilar (el Torreón), en la serra del mateix nom, es pot realitzar per tres punts cardinals diferents. Dos seran, suposo, els principals per a muntanyencs que procedim de províncies diferents de les del sud-est de la península.
Si s’entra per Grazalema no tindrem una imatge del cim ni de la muntanya fins que no ens trobem en la base d’aquesta, amb el que no ens farem una idea de la grandiositat d’aquesta.
Si venim per Algodonales i Zahara sí que ens impressionarà la verticalitat del seu vessant nord i la verdor del seu famós bosc de pinsapos.
Aquells que es plantegin l’aproximació per l’oest entrant per la carretera A-372, que enllaça les poblacions de Grazalema i Arcs de la Frontera, pel Bosc i Benamahoma, tindran el privilegi de contemplar el perfil de la serra en tota la seva grandiositat… durant una bona distància. El “skayline” de la serra és visible des de la població d’Arcs de la Frontera, concretament des del mirador del Sant Agustín, distant per carretera 40 km. Si el dia és clar, recórrer la carretera des d’aquesta població, de certa importància històrica, fins a la serra serà sens dubte un regal per a la vista.
També Grazalema mereix una visita pausada. Els seus tranquils carrers alberguen cases senyorials que faran les delícies del caminat. Val la pena passejar buscant els diferents panells ceràmics situats en els carrerons en els quals s’explica la història del municipi. I que dir del seu mirador, obert a la vall. Curiosa és la seva història de jopones i jopines i important la fama de la seva indústria de mantes.
La carretera que uneix Grazalema amb Zahara és un luxe per a la vista, sobretot en aquest sentit de circulació.
Una dada molt important a l’hora de plantejar-se l’ascens a aquest cim. L’accés està restringit i s’ha de comptar amb un permís, emès pel Centre de Visitants del Bosc (tel. 956.70.97.33).
Si no s’aconsegueix contactar per telèfon, com va ser el meu cas, es pot sol·licitar via e-mail (cv_elbosque@agenciamedioambienteyagua.es).
Entre el 15 de Juny i el 15 de setembre l’accés està totalment prohibit per risc d’incendis, però no només per la possibilitat que els humans calem foc a la serra si no perquè en cas d’incendi sembla que seria molt difícil desenvolupar les labors de rescat.
Per a iniciar el recorregut cal arribar a l’aparcament, situat en el km. 40,050 de la carretera A-372, perfectament indicat, amb un cartell amb el nom de la senda, uns metres abans d’arribar a aquest.
Davant de l’aparcament ja s’albira clarament el camí, també senyalitzat amb un cartell informatiu.
L’ascensió al cim no entranya més dificultat que la mera capacitat física de qui pretén pujar-lo. Cert és que els últims metres, els més tècnics, poden implicar alguna dificultat a qui no estigui acostumat a caminar entre roques, però això no ha de ser obstacle perquè tots els que intentin pujar el cim ho aconsegueixin. Tan sols existeix una senda permesa i es troba perfectament senyalitzada amb balises, anagrames o icones i fites de pedres.

Ressenya del recorregut

Com ja s’ha dit, els que no som de la zona o no coneixem el terreny, només tenim un camí permès per fer el recorregut d’ascens al cim, però a la Wikipedia es descriuen un parell d’alternatives més. La localització del camí “públic” des del lloc indicat per aparcar és fàcil, tant per la seva localització visual com pel cartell indicatiu que marca el seu inici.
Una vegada situats sobre la seva traça, seguir-lo és igual de fàcil. Es troba perfectament senyalitzat i és molt i molt fressat, mostra del fet que és el sender més transitat. Es passa una porta i el sender comença a guanyar altura en sentit nord-oest per dins d’un bosc d’alzines per anar a voltar la carena que baixa en sentit sud-oest des del cim. No passa molt de temps caminat que l’altura ja ens permet veure, a l’esquena, l’embassament de los Hurones i al seu darrere una altra joia de Cádiz, el parc natural de los Alcornocales.
Una dura i continua pujada ens porta a sortir de la zona arbrada a una zona plena de dolines i roques que dificulten una mica més la progressió. Les escadusseres marques de pintura i les més abundants estaques de fusta ajuden a superar aquesta zona per sortir a l’avantcim, una extensa plana formada per herba i roques càrstiques. A algun tram aïllat caldrà fer servir les mans per superar els passos previs a l’última paret que ens separa del cim.
Finalment s’arriba al cim del Torreón, veritable balconada a una àmplia extensió de l’Andalusia occidental. Des d’aquest punt llueix imponent el bosc de pinsapos, considerat un dels més extensos d’Europa. Una placa metàl·lica clavada a un gran roc diu que hi som a dalt del tot. Alguns webs parlen del fet que des d’aquí a dalt es pot arribar a veure Sierra Nevada, la badia de Cadis o l’estret de Gibraltar. També es diu que sol ser habitual veure voltors i cabres.
La tornada es fa pel mateix camí així que no cal més literatura

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

36.75493089N, 5.43582908W

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

 
cURL error 28: Operation timed out after 10001 milliseconds with 0 bytes received

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.