El Torreón (Pinar), Cadiz

L’aproximació a la muntanya del Pinar (el Torreón), a la serra del mateix nom, es pot fer per tres punts cardinals diferents. Dos deuen ser, suposo, els principals per a muntanyencs que procedim de províncies diferents de les del sud-est de la península.
Si s’entra per Grazalema no tindrem una imatge del cim ni de la muntanya fins que no siguem a la base, amb la qual cosa no ens en farem una idea de la grandiositat.
Si venim per Algodonales i Zahara sí que ens impressionarà la verticalitat del vessant nord i la verdor del seu famós bosc de pinsaps.
Aquells que es plantegin l’aproximació per l’oest entrant per la carretera A-372, que enllaça les poblacions de Grazalema i Arcos de la Frontera, per El Bosque i Benamahoma, tindran el privilegi de contemplar el perfil de la serra en tota la seva grandiositat… durant una bona distància. L’skyline de la serra és visible des de la població d’Arcos de la Frontera, concretament des del mirador del San Agustín, a una distància per carretera de 40 km. Si el dia és clar, recórrer la carretera des d’aquesta població, de certa importància històrica, fins a la serra serà sens dubte un regal per a la vista.
També Grazalema mereix una visita pausada. Els seus tranquils carrers tenen cases senyorials que faran les delícies del caminant. Val la pena passejar buscant els diferents panells ceràmics situats en els carrerons en els quals s’explica la història del municipi. I què dir del seu mirador, obert a la vall. Curiosa és la seva història de jopones i jopines i important la fama de la seva indústria de mantes.
La carretera que uneix Grazalema amb Zahara és un luxe per a la vista, sobretot en aquest sentit de circulació.
Una dada molt important a l’hora de plantejar-se l’ascens a aquest cim. L’accés està restringit i s’ha de comptar amb un permís, emès pel centre de visitants El Bosque (tel. 956 70 97 33).
Si no s’aconsegueix contactar-hi per telèfon, com va ser el meu cas, es pot sol·licitar via correu electrònic (cv_elbosque@agenciamedioambienteyagua.es).
Entre el 15 de juny i el 15 de setembre l’accés està totalment prohibit per risc d’incendis, però no només per la possibilitat que els humans calem foc a la serra, sinó perquè en cas d’incendi sembla que seria molt difícil desenvolupar les labors de rescat.
Per iniciar el recorregut cal arribar a l’aparcament, situat en el km 40,050 de la carretera A-372, perfectament indicat, amb un cartell amb el nom de la senda, uns metres abans d’arribar-hi.
Davant de l’aparcament ja s’albira clarament el camí, també senyalitzat amb un cartell informatiu.
L’ascensió al cim no presenta més dificultat que la mera capacitat física de qui pretén pujar-lo. Cert és que els últims metres, els més tècnics, poden implicar alguna dificultat a qui no estigui acostumat a caminar entre roques, però això no ha de ser obstacle perquè tots els que intentin pujar al cim ho aconsegueixin. Tan sols existeix una senda permesa i es troba perfectament senyalitzada amb balises, anagrames o icones i fites de pedres.