El Cogulló de Cabra

Havent aparcat el vehicle  al pont de Solivella, començarem a caminar per la pista que puja en sentit NO i deixem a la dreta el pou i el barranc del Cogulló. Quan ja fa una bona estona que pugem, la pista fa un revolt fort cap a garbí (SO) per continuar pujant i arribar a un nou revolt, ara cap a gregal (NE). Seguim per la pista principal i deixem a l’esquerra un trencall. Sempre pujant per la pista, per moments molt descomposta i pedregosa, i després de fer un parell més de revolts, desemboquem a la pista que ve del turó del Conill.
Som a la carrerada del Cogulló, a l’alçada del tossal de les Comes, segons toponimia del visor de l’ICGC a escala 1:25.000 o superiors. Girem a la dreta, en sentit NE per seguir aquesta pista ja amb clara referència del que penso en primera instància que és el cim, al qual ja es veu una clara barana de fusta. El camí és clar i fàcil de seguir.
Al cap de poc la pista esdevé sender i trobem un petit cartell que indica el desviament per seguir la ruta 7 del Cogulló. No fem cas d’aquest desviament i seguim en sentit NE per l’estret senderó que ens porta a transitar per un espectacular terreny de conglomerat amb immillorables vistes dels barrancs que es desprenen per tots dos costats del camí. Aquest no presenta perill en cap moment ni té passos aeris a causa de la vegetació que ens protegeix, però per la dreta del terreny hi ha parets verticals que tenen vies d’escalada.
Més endavant el sender torna a convertir-se en pista. Al cap de poc deixem a l’esquerra una altra pista, més precària i en sentit descendent. Seguim pujant per la pista principal fins que arribem a un altre desviament, senyalitzat amb un pal de direccions. Som al GR-175.
Seguirem recte per la pista per la qual caminem i ens dirigim en sentit NE en direcció a la cova Cativera i deixem a la nostra dreta el camí que torna a Cabra del Camp i al coll de Sàrria. Quan hem fet un parell de centenars de metres més o menys trobem un altre pal indicador. Aquesta vegada ens ensenya el camí per assolir el cim.
Seguim, doncs, les seves indicacions i girem a la dreta, en sentit S per remuntar els últims metres i fer el cim. Trobem un cartell informatiu.
Veiem la propera destinació a la qual ens dirigim, el roc del Cogulló, la qual em sembla que té més caràcter de cim. Sobretot és molt millor mirador. Si el dia acompanya, les vistes són espectaculars.
Per continuar amb la proposta baixarem de la roca fent ús de l’equipament instal·lat. Es tracta d’una escala de fusta i una cadena d’acer que facilita la feina.
Som de nou al GR-175. El sender continua en forta baixada protegit amb una barana de fusta i cable d’acer fins que el pendent es tempera. Es pot recórrer tot el tros del GR fins a la pista que baixa pel clot de Cal Simon però pel camí veig que al mapa de l’editorial Piolet surt un camí de la carena que volta per sobre el clot de la Romiguera del Castanya. Al mapa d’Alpina el camí sembla que acaba en punt mort però al mapa de l’ICC aquest sembla continuar fins gairebé acabar a la Pallissa del Castanya.
Decideixo aventurar-me. El camí, mig aperduat (octubre 2015), es va seguint prou bé fins precisament al punt al qual l’editorial Piolet diu que el camí s’acaba. A partir d’aquí el camí es torna més difús i perdut, però encara es continua fent amb prou facilitat. En un punt indeterminat perdo definitivament tota senya de traça però sóc ja a tocar, uns 10 o 12 metres, de les parets de la pallissa.
Pel terreny que em sembla més adequat acabo per sortir a la vella pista d’accés a la propietat, ara en estat ruïnós. Ja per pista en perfecte estat camino en sentit SO fins a trobar un trencall. Deixo la pista que continua en sentit SO i giro a la dreta per incorporar-me a una nova pista.
Ja no abandonaré aquest traçat fins a tornar de nou al punt d’inici de la caminada.