El Cogul

Sortim en sentit nord-est i deixem a la dreta el sender senyalitzat que mena a Busa, en forta pujada. Anirem pujant a poc a poc seguint el traçat de la línia elèctrica.
Al cap de poc més de 600 metres trobem un desviament. Continuarem per l’esquerra en sentit nord-oest. Un curt trajecte i ara agafem el trencall que en sentit de baixada i orientació nord-oest es dirigeix cap a la carretera, a la qual arribem al cap d’un curt recorregut. Ens incorporem a l’asfalt i el seguim en sentit sud-est. Uns 300 metres més endavant deixem aquesta infraestructura i anem per una pista de terra que neix a la nostra dreta. Així girem en sentit est i seguim aquesta pista fins que en trobem una altra de menys evident. La deixem recte i anem en sentit nord-oest. Uns 50 metres més endavant, aproximadament, farem drecera per una altra pista que tenim a la dreta. Quan connectem de nou amb la pista principal la seguim en sentit est. No la deixarem en cap moment i així, després d’unes fortes marrades de la pista per guanyar alçada, passem a tocar del Cinglat, una zona d’escalada perfectament equipada.
Poc més endavant som a Trasserra, un magnífic paratge amb grans vistes a la serra de Busa. Més endavant, al Forat, seguim recte per la pista principal i deixem a la nostra dreta un altre camí que ens tornaria al punt d’inici. La pista acaba a l’alçada de la font dels Espedreguers, que jo no vaig veure. En aquest punt el sender es bifurca, qualsevol dels trencalls és bo per als nostres interessos. Sembla que el de més a l’esquerra és més curt i pendent. Sempre pel sender més evident anirem a passar per sota del serrat del Cogul i arribarem al trencall que porta a la canal de Casa Vila. Ens desviem en sentit sud-est per anar a buscar-ne l’inici.
Segons el track, des del punt al qual deixem el camí per anar a la canal i la sortida de la canal a la carena hi ha uns vertiginosos 630 metres, amb totes les reserves que aquesta dada es mereix. Quan som a dalt girem a l’esquerra per tal de pujar al serrat de la Llebre. Anem, ja que és el segon cim en alçada de la serra de Busa i hi és a tocar.
La consecució d’aquest cim és del tot opcional, ja que una vegada s’ha pujat, s’ha de tornar sobre les passes.
Seguint tota la carena, ara en descens, tornem de nou al punt al qual hem sortit de la canal de Casa Vila i continuem ara, per sender fitat, en sentit nord-oest. Aquest sender ens porta en lleugera pujada al cim del Cogul o serrat del Cogul, segons el mapa de l’editorial Alpina.
Un cop visitat i gaudit el cim, seguim caminant per la carena en sentit oest. Trobem senyals de color verd. Passem per sobre de la canal de les Gralles i passem a tocar del cim del roc del Migdia i arribem al mirador del Capolat. En aquest punt deixem momentàniament el camí pel qual hem de tornar i seguim en sentit sud-oest per arribar a la passarel·la que ens permet accedir al Capolatell o presó de Busa, lloc màgic amb una història molt interessant. Recomano al lector que se n’informi.
Una vegada s’han omplert tots els nostres sentits cal tornar al mirador anterior per reprendre, ara sí, el camí que per la dreta, en sentit sud-est, es dirigeix a Casa Vila. No hi arribem ja que molt abans deixem aquesta pista per prendre un corriol, fitat, que ens ha de portar al grau de l’Areny pel bosc de Casa Vila. El camí acaba per trobar-se amb un altre de transversal a la intersecció del qual trobem un pal indicador. Seguim per la dreta i després de superar el grau i creuar la rasa de l’Areny deixem la pista principal i prenem un sender, fitat, que se’n va en sentit nord-est. Un altre desviament ens fa deixar el sender que segueix recte i ens desviem a la dreta i ens trobem les balmes de l’Areny. Una vegada les hem visitat, cal tornar de nou al camí, arribem a trobar una pista de desembosc que baixa en sentit oest. En sentit nord-oest, recte, un sender aperduat que, per sota dels cingles del Capolatell, també ens serveix. Potser a caminants experts a anar per vells camins els resulti més interessant. En aquesta ocasió seguim per la pista en baixada.
Per camí molt clar i evident arribem a connectar amb l’anteriorment dit camí perdut i una mica més endavant sortim a una pista apta per a la circulació de vehicles. Més endavant es veu un pal indicador al qual dirigim les nostres passes. Deixem la pista de vehicles i en prenem una altra, més que pista es tracta de roderes de cotxes i, més endavant, a la Creueta, deixem un altre camí que mena a Sant Llorenç i ens dirigim a Sant Iscle i Santa Victòria.
Allà, un pal indicador ens diu el camí que hem de seguir per anar en cerca de Casa Llobeta. Quan som a l’altura de la porta principal girem una mica més al sud-oest per anar a trobar un pal indicador que hi ha en aquella direcció. 100 metres més enllà del pal baixem per la nostra esquerra per un corriol que ens porta a un altre sender, que hem de creuar i seguir en sentit sud-oest per arribar, uns 900 metres després, al punt d’inici de la caminada, que ara és el final d’aquesta.