El Cadinell

Havent aparcat al mateix coll del Jovell, accessible en cotxe tot terreny, ens dirigim en sentit SE a la recerca dels primers arbres que trobem en aquella direcció. De seguida trobarem un evident sender que remunta en flanqueig ascendent el vessant de la muntanya, en sentit SO. Guanyats uns quants metres de desnivell trobem que el sender gira a l’esquerra i s’enfila de valent en sentit SE.
Aquí el mapa marca un camí que segueix en el mateix sentit SO pel qual anàvem ascendint i que és el que moltes ressenyes fan servir. Jo em vaig deixar portar per l’evident camí i vaig deixar el dibuixat al mapa pel més fressat dibuixat al terreny. Guanyats una altra bona colla de metres al desnivell del vessant s’arriba a una bifurcació del sender.
Al terra hi ha unes pedres que dibuixen una fletxa. Indica el trencall de la dreta, així que obeeixo. Giro en sentit O per continuar amb l’ascens, ara una mica més suau.
S’arriba a una petita i plana clariana a on hi ha d’haver el camí. Un petit i estret rastre surt desdibuixat entre nerets en sentit SE. Una vegada trobat l’inici del corriol és fàcil seguir-lo però al cap d’uns 150 o 160 metres es torna a fer difús. Més aviat diria que perdut. Buscant per on seguir s’acaba tornant a trobar un estret pas entre els nerets que fa un gir a la dreta, en sentit SO, i un flanqueig en lleuger ascens.
Guanyats uns altres 40 metres de desnivell la cosa es complica definitivament i ara sí que es perd tot rastre de camí, però es pot continuar caminant fàcilment en el mateix sentit de la marxa seguint les petjades que altres caminants han deixat abans que nosaltres.
I de cop apareixen les fites. No encara al camí dibuixat al mapa. Les fites es troben col·locades a sobre de troncs d’arbres tallats, molt arran de la soca. Aquestes fites, tot i que no ho semblen, ressegueixen un camí, no sempre clar. Ens fan pujar molt drets pendent amunt però acaben per depositar-nos a la carena, en el punt en el qual coincidim amb el camí marcat al mapa.
Punt pla i ampli on recuperar forces i alè i des del qual ja comencem a veure un bast horitzó. Com que són les mateixes vistes que tindré al cim, deixo les fotos per a més endavant. Continuo caminant en sentit NE en lleuger ascens cap al cim.
S’hi arriba fàcil, ara sí, per camí fitat, pel solell del vessant S, o per l’obaga arbrada de la cara N. Al cim, ja ho he dit, grans vistes, en dia clar, amb la bonica estampa de Josa del Cadí als nostres peus. També, una mica més a l’O, Tuixent.
Havent gaudit del panorama i amb l’ànim recuperat encamino les meves passes i el meu cap en direcció SO per descendir la carena fins al coll del roc Sobirà. No hi ha camí però la vegetació permet caminar amb prou comoditat. Es tracta d’anar baixant, així que com que no hi ha camí, ho faig com em sembla millor. Sempre arrambat al més possible al caire del vessant N, però tombant cap al S en cas de necessitat.
Em trobo amb un primer ressalt rocós que he de descendir per no desviar-me de la carena. Es desfà molt fàcil decantant-me una mica al S a on es veu un punt dèbil de la roca. Ja a baix, 2 metres, salvant uns boixos, es torna a la carena rocosa a on el pas es fa més ampli. Així s’ha d’anar fent fins a acabar al coll del roc Sobirà.
Aquí ja es camina per bosc de pi i el terreny és més obert. Es camina també pel que sembla un rastre de camí que ens porta al cim del roc Sobirà, en toponímia de l’editorial Alpina ja que l’ICGC no menciona aquest accident geogràfic. Seguim en sentit gairebé O per terreny obert fins que comencem a remuntar el vessant E del puig Galliner. Ja veig una bona barrera de boixos que em donaran feina per superar-los. No és així.
Al començament costa una mica però per sort al cap de poc trobo quelcom semblant a un camí que en fort pendent em deixa a un terreny més pla però dominat per rocs i densa vegetació. Mirant al terra i amb compte de no clavar-me cap branca al cap, aconsegueixo obrir-me pas fins a un punt en què sembla que hi ha el cim. Es tracta del punt més alt amb una gran clariana però sense vistes ja que el lloc està envoltat de vegetació.
La baixada en direcció al clot del Tou és molt més amable ja que sembla que fem camí per un tallafoc. Quan hem acabat el descens el terreny s’aplana força. L’únic espai obert el veiem ara per l’esquerra, en sentit SO i ens hi dirigim. És l’inici d’una vella pista ara amb el terra herbat. Còmodament arribem al clot del Tou i sortim a un nus de pistes. Per la dreta serà per on tornarem al punt d’inici, al coll de Jovell. Recte tenim la pista per la qual tornarem. La pista de l’esquerra és la que farem servir per anar a la roca de Santaló.
Sense pèrdua anem voltant la zona de la comella Falsa a la toponímia de l’editorial Alpina o el Rodell segons l’ICGC, arribem a un punt en el qual la pista més evident gira a la dreta. Aquí neix recte una altra pista que ens portarà directament a l’edifici de telecomunicacions de Movistar. Al darrere d’aquesta instal·lació trobem un petit espai entre la vegetació que ens permet obtenir alguna vista del camí fet fins ara.
Continuem el recorregut desfent camí fins al punt en el qual hem deixat la pista per on hem vingut del clot del Tou. Podem tornar-hi desfent la mateixa pista o, com jo vaig fer, girar a l’esquerra en sentit N per tornar per camí diferent.
En un moment donat deixarem aquesta pista i anirem per una altra de més precària i vella que comença a remuntar en direcció NE per la comella Falsa o el Rodell, depèn del mapa que es faci servir, i així tornar de nou al clot del Tou.
Agafem aquí la pista de més a l’esquerra, que en sentit N ens anirà portant, sempre en descens, fins a trobar el desviament de la pista que en descens ens portaria a Cornellana.
Un cartell indica la pista, en ascens, que ens portarà al coll del Jovell, així que l’agafem per tornar al punt final d’aquesta proposta.