Cumbre de los Bonales, Huelva

Cumbre de los Bonales, Huelva
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hores 08 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu255 metresDificultat orientació3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu255 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 4 km 838 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document33
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.066 metresEl punt més baix es troba a 848 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícules nombres 897-III i 897-IV

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

38.045433N, 6.355674W

Ens trobem davant d’una de les típiques muntanyes bicèfales, gairebé bessones en altura, que poden implicar problemes a l’hora de catalogar-les com a cim més alt de la província de Huelva.
En aquest cas tenim d’una banda la punta est de la muntanya, de 1.061 m.s.n.m. segons mesurament de l’Institut Geogràfic Nacional, i de l’altra el cim oest, o Cumbre de los Bonales, de 1.053 m.s.n.m. segons la mateixa font.
Sembla ser que el primer, el més alt, es troba dins de la província de Badajoz i el segon enterament en territori de Huelva. Per a sortir de dubtes, donada la proximitat entre tots dos -escassos centenars de metres- el que s’acostuma a fer és ascendir-los en un mateix trajecte i dia.
També, si és de l’interès del lector, es pot aprofitar el desplaçament per a pujar al cerro Tentudía (1.112 m.s.n.m.), que gaudeix del privilegi de ser el cim més alt de la província de Badajoz i separat pocs centenars de metres dels cims que ens ocupen, de fet moltes de les ressenyes disponibles en internet expliquen recorreguts que passen pels tres cims, bé en trajecte d’anada i tornada pel mateix camí, bé en un recorregut circular. També és típic triar com a punt de partida el mateix cerro Tentudía aprofitant el fet que el mateix és accessible amb cotxe i hi ha excel·lent aparcament.
En el meu cas vaig pujar als tres cims, però en recorreguts diferenciats, triant com a punt d’inici i aparcament per a l’ascens als cims dels Bonales el puerto de los Ciegos, just en el punt en el qual s’inicia la senda que porta directament al cim. L’accés al port es fa per carretera de muntanya però asfaltada i de suficient amplitud i en el lloc es poden aparcar bé uns quants vehicles.

Ressenya del recorregut

Un cop aparcat el vehicle em dirigeixo a l’altre costat de la pista i passo una precària tanca de filferro que tanca el pas. Començo a pujar per una difuminada senda que més sembla una traça d’herba trepitjada però que de manera clara va superant metres pel vessant, sortejant diferents exemplars arboris, que en la meva ignorància penso que són roures. Així, sense problemes però també sense gran esforç, aconsegueixo accedir al primer cim del dia, el cerro de Bonales oriental, sense topònim al mapa de l’IGN, i com ja s’ha dit, a territori extremeny. Només tres o quatre pedres que sostenen un pal vertical indiquen el cim, trist. Fotos per obligació, per res més que fer constar el fet que “jo vaig ser allí”.
Continuo el mateix sentit de la marxa, ara per camí una mica més clar, i començo un lleuger descens a un coll entre bona vegetació que proporciona una ombra que és d’agrair. Camino en sentit nord-oest i gairebé sense adonar-me arribo al segon cim del dia i objectiu de la caminada. Sóc en el cim de Bonales occidental, o Cumbre de Bonales, segons l’IGN. Igual que l’oriental, el cim es troba “coronat” per quatre branques que se suposa indiquen el punt culminant. Les fotos pel mateix que abans.
La pista em va portant clarament en sentit oest fins que enllaço amb una altra pista que puja de la collada de la Majada del Moral. L’agafo i giro ara en sentit sud-oest. Començo un descens perdent suaument altura fins que arribo a l’alçada d’un mur de pedra, que queda a l’esquerra. El normal és seguir la pista però per a no variar vells costums decideixo deixar-la i retallar per una espècie de sender, més aviat de nou herba trepitjada, que baixa en sentit sud per àmplia carena, en direcció a les cases de los Bonales.
Em trobo primerament, crec recordar, amb una antiga porta, ara atrotinada i trencada, que no m’evita passar-la. Més endavant, després d’un bon descens prou còmode camp a través, em trobo amb un tancat on hi ha un estratègic tall que permet passar a l’altre costat. També es pot seguir la línia del tancat i acabar sortint a la pista, uns centenars de metres més enrere del que ens interessa. Com a mitja baixada cal saltar de nou un tancat que hi ha a l’esquerra, ja que per aquest costat és per on trobarem una nova porta. Aquesta sí que està tancada amb cadenat però es pot saltar.
Si no voleu saltar tanques podeu deixar-vos d’històries i en el punt a on anteriorment segueixo la senda feu el contrari, seguir la pista. D’una manera o altra, haurem d’arribar a les cases de los Bonales.
Sembla que hi ha gossos guardians fers. En el meu cas vaig tenir sort i el pastor estava a casa i el gos que sortia al meu encontre va obeir la seva ordre. La pista és oberta i pública així que el pas està permès. Ja des d’aquest punt fins al lloc en el qual hi ha el cotxe aparcat no ha d’haver-hi cap problema ja que tot el recorregut es fa per pista sense possibilitat de sortir-ne, ja que tot el perímetre de la mateixa es troba tancat per tanques, en molts llocs també tombades a terra.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa topogràfic IGN.
col·lecció MTN 25.
quadrícules nombres 897-III i 897-IV
CONCEPTE DADA
Distància 4 km 838 metres
Desnivell 255 metres
Altitut Màxima 1.066 metres
Mínima 848 metres
Temps (1) 1 hores 08 minuts
Senyalització Cap
Punt d'inici Puerto de los Ciegos

(1) sense aturades

Valoració MIDE
2 3 3 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.