Collbaix

Comencem a caminar deixant l’asfalt del carrer i prenent la pista de terra que surt, en sentit sud-oest, en lleugera pujada en direcció a una línia elèctrica. Al cap de poc la pista gira en sentit nord-oest i de nou en sentit sud-oest per passar sota la línia elèctrica molt a prop d’una torre, que deixarem a la nostra esquerra.
Fins ara hem anat en lleugera pujada. De seguida deixarem la pista per on transitem i agafem un desviament a la dreta, planer, que ens porta a creuar el torrent del Canigó. Més endavant trobem una altra pista, en millor estat, que ve de l’escola Ametllers. Ens hi incorporem, girem a l’esquerra, i continuem en sentit nord-oest per passar al costat d’un petit terreny tancat amb filferro. Just passar aquest terreny deixem per l’esquerra una altra pista que ens faria tornar de nou a la torre elèctrica abans esmentada.
Anem, doncs, per la pista per la qual caminem i anem ara en orientació nord-oest. Així en suau pujada, anem pel mig d’un camp, sembla que abandonat, d’ametllers, al final del qual trobem un encreuament de camins. A l’esquerra veiem senyals de GR i ens hi dirigim. Seguint aquest sender arribem a carretera asfaltada.
Ens hi incorporem i el seguim per la dreta, com sempre, en sentit nord-oest. Anem deixant per l’esquerra senders i corriols que, si bé pugen al cim, ho fan de manera molt directa i vertical. En el nostre cas anem a buscar un petit grup de pins i un cartell indicatiu. Aquí hi ha lloc per deixar aparcat també el cotxe, així que pot ser un bon lloc si es vol fer una mica més curta la passejada.
Ja en aquest cartell indicatiu trobem informació que ens diu que si anem en la mateixa direcció que fins ara, anem al Collbaix, seguint el GR3. Més endavant tornem a trobar un altre pal indicador. Caminem, ara per sender local, en direcció al Collbaix. Un centenar de metres més endavant la pista fa un gir a l’esquerra i es bifurca en dos ramals. Tots dos són bons, però el de més a l’esquerra està en més bon estat.
No triguem gaire a trobar un altre desviament. Hem de girar a l’esquerra, en sentit sud. La pista que abandonem serà la que farem servir per tornar. Fins aquí també s’hi pot arribar bé amb cotxe normal, així que aquest pot ser també un punt per iniciar el passeig i fer un recorregut molt més curt. Nosaltres continuem a peu i farem cas dels senyals de pintura blanca i verda i començarem a pujar, ja més fort, per dins dels bosc en direcció al cim del Collbaix. No farem cas de cap desviament fins a arribar al cim. Trobaren pals de fusta amb indicacions.
Al cim podem gaudir d’extraordinàries vistes, o no. Quan decidim tornar ens posarem en marxa seguint el caire de la muntanya per sobre de la costa de Collbaix, seguint sempre els senyals que manen en direcció al Congost per sender senyalitzat com a GR fins que el camí gira en sentit nord-oest. Ja ens trobem seguint la carena, així que en un moment donat deixem el camí que porta al Congost i anem pel GR en direcció a Cal Magdalena.
De nou el camí torna a pujar de forma insistent i arribem a una nova cota cimera, sense nom. Ara el camí, molt descompost, comença a perdre alçada de forma decidida fins que acaba de sobte just quan som a punt d’accedir a la pista. Ens trobem dalt d’un marge que sembla impossible de salvar. Hem de buscar un parell de cordes lligades a un petit arbre. Així baixarem, fàcil, a la pista.
Agafem la pista pel costat de la dreta, en sentit nord-est. Ja ens trobem a la pista que ens ha de tornar al cotxe, així que sense deixar-la trobarem primer el desviament fet a la pujada al cim. Ja tan sol ens restarà desfer el camí fins al punt de sortida.