Cogulló de Cal Torre

El cogulló de Cal Torre és un cim amagat que no es veu fins que te’l trobes davant.
Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització.
El seu accés natural és per la població de Castellfollit del Boix però també s’accedeix, tant a peu com amb vehicle, des de Rajadell, ja que aquest cim pertany a aquests dos municipis.
El cogulló és molt estimat per la gent de la zona i prova d’això és el fet que el dia 11 de setembre se celebra la Diada Nacional amb esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.
El punt fort d’aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s’ha instal·lat una caseta de guaita, suposo que arran del gran incendi que la zona va patir allà per l’any 1980. Si el dia és l’adequat, les vistes cap al Pirineu són estupendes, però sobretot destaca la visió de Montserrat. Espectacular.
En principi, aquest cim és d’escassa dificultat i disposa d’un recorregut circular, sempre per pista, senyalitzat, que segueix els PR-C 132 i 137, que fan una volta d’uns 14 km i permet visitar llocs interessants de la zona, com les ruïnes preromàniques de Sant Miquel i l’església de Santa Cecília de Grevalosa.
Si no es vol fer tan llarg i volem estalviar pista podem trobar altres opcions, com en el cas que aquí expliquem. Des del costat de Castellfollit tenim dos punts, accessibles amb cotxe, des dels quals podem iniciar el passeig. D’una banda tenim el trencall de Cal Miqueló, lloc triat en aquesta proposta, però tenim també, molt més lògic i natural, el trencall de Cal Torre, a peu de carretera.
Més fàcil i natural perquè s’accedeix per asfalt en comptes de per pista i, més important encara, Cal Torre és el punt més baix del recorregut. Si comencem des del trencall de Cal Miqueló, els últims 1400 metres de pista els haurem de fer en pujada, suau però pujada. Donada l’escassa dificultat d’aquest cim, podem plantejar altres ascensions properes que ens demanaran un curt desplaçament en cotxe entre aquest cim i altre que triem. Tenim molt a prop el Puig d’Aguilera, a Òdena i també el Collbaix, a Sant Joan de Vilatorrada.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Cal Miqueló1.680564041.677427011:09:207030
Cabana1.680716941.679909011:29:25735310
Carena1.682199041.684245011:42:15844886
Cogulló de Cal Torre1.686402041.687401011:59:598761.512
Deixar camí al Portell1.694179941.689812912:15:177182.481
Punt inici alternatiu1.690543041.681274012:33:186203.777
Cal Miqueló1.680536041.677408112:51:037045.128

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Montana 600

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: oliveres de cal Torre
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: baixa
  • Altura màxima: 876 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 10,60%
  • Cartografia: I.C.G.C 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders i pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 23 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 620 metres
  • Pendent mitjà de descens: 12,40%
  • Mapa: full 70-28 e/1:25.000
  • Accesibilitat: preferible vehicle SUV o tot terreny
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 1 h. 18 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa
  • Ascens positiu: 258 metres
  • ibpindex:    36   consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 4 d’agost de 2014, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar deixant la pista principal i prenent un desviament, senyalitzat, que ens mena al Cogulló per drecera i fort pendent. Uns metres endarrere tenim altra pista. Serà la que farem servir per tornar.
Encara fa poc temps que caminem i ja tenim un encreuament. Veiem que el PR està marcat per corriol. Aquest PR ens pujaria al cim voltant la punta de Palomes pel seu vessant de ponent.
Deixem el PR i seguim per la pista. Tot seguit trobem un sender que ens convida a abandonar la pista, cosa que farem. Aquest corriol inicia una pujada sostinguda a la recerca de la carena de la muntanya, a la qual arribem sense contratemps.
Ja a la carena, amb la punta de Palomes a l’esquena, el camí s’aplana força. Seguim aquest en sentit nord-oest primer i nord-est després i deixem a l’esquerra un sender que ens portaria a trobar el PR que vam abandonar anteriorment. Passem al costat d’un petit promontori. Ens podem desviar i pujar, sense camí clar però d’accés possible, ja que segons el mapa de l’ICC aquesta cota és la més alta del sector.
Una ximpleria, però ja que hi som… Seguim pel caire de la muntanya, gaudint de la nostra posició enlairada i arribem, finalment per pista i PR, al cim. Caseta de guaita, amb guaita, senyera i altres objectes varis. També se suposen a aquest cim bones vistes, sobretot de Montserrat, però jo no vaig poder gaudir-les. Amb núvols i boira poca cosa es pot esperar.
El descens ofereix diferents alternatives. Baixar pel PR voltant la punta de Palomes, seguir-lo en direcció a Sant Miquel de Grevalosa i el seu jaciment i també la Grevalosa i Cal Micaló o, com en el meu cas, baixar per el vessant de llevant i anar a trobar el Portell.
Per això cal desfer uns quants metres pel PR i anar a trobar el sender que baixa, clar i fort, sense possibilitat de pèrdua, a buscar la pista que ens ha de portar de nou al punt d’inici.
A mig camí de baixada, si ens girem, obtindrem una esplèndida imatge del cim. Aquest corriol de descens no ofereix alternatives ni desviaments fins que arribem a un punt en el qual s’ha fet una desbrossada recent i s’ha obert un espai que permet fer drecera. Si no es vol fer servir, es continua recte fins al Portell i s’enllaça amb el sender uns metres més al nord-est.
Al trac però fem drecera. Poc temps després sortim al camí que, per la dreta, en sentit sud-oest, ens porta a la pista que ens tornarà al punt d’inici. Sortim a aquesta en un fort revolt d’aquesta. Per la dreta, en pujada també aniríem bé, però ara fem per l’esquerra, en lleuger descens, o anant pla. Anem fent pista còmodament i al cap de poc deixem un trencall a l’esquerra. Així caminem una llarga estona fins que trobem una altra pista que ens ve per l’esquerra.
Aquí he d’explicar una cosa.
Aquest és el lloc més natural i lògic per iniciar el recorregut i aquesta era la meva idea original, però un assumpte amb el navegador del cotxe va fer que sortís d’un lloc diferent. El navegador, en comptes de fer-me anar per asfalt volia que ho fes per pista. A 100 metres d’aquest trencall hi ha carretera asfaltada. Un altre punt a tenir en compte és que aquest és el punt més baix de tot el recorregut i des d’aquest punt fins al final del mateix resten uns 1400 metres que s’han de fer en pujada per recuperar uns 75 metres de desnivell. Recomano sortir des d’aquí. Si a pesar de tot lo dit decidiu sortir del trencall de Cal Miqueló, des d’aquí cal remuntar, sempre per pista i ja sense desviaments, fins al lloc a on tenim el cotxe.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies