Cogulló de Cal Torre

Comencem a caminar deixant la pista principal i prenent un desviament, senyalitzat, que ens mena al Cogulló per drecera i fort pendent. Uns metres endarrere tenim altra pista. Serà la que farem servir per tornar. Encara fa poc temps que caminem i ja tenim un encreuament. Veiem que el PR està marcat per corriol. Aquest PR ens pujaria al cim voltant la punta de Palomes pel seu vessant de ponent.
Deixem el PR i seguim per la pista. Tot seguit trobem un sender que ens convida a abandonar la pista, cosa que farem. Aquest corriol inicia una pujada sostinguda a la recerca de la carena de la muntanya, a la qual arribem sense contratemps. Ja a la carena, amb la punta de Palomes a l’esquena, el camí s’aplana força. Seguim aquest en sentit nord-oest primer i nord-est després i deixem a l’esquerra un sender que ens portaria a trobar el PR que vam abandonar anteriorment.
Passem al costat d’un petit promontori. Ens podem desviar i pujar, sense camí clar però d’accés possible, ja que segons el mapa de l’ICGC aquesta cota és la més alta del sector. Una ximpleria, però ja que hi som… Resseguim el caire de la muntanya, gaudint de la nostra posició enlairada i arribem, finalment per pista i PR, al cim. Caseta de guaita, amb guaita, senyera i altres objectes varis.
També se suposen a aquest cim bones vistes, sobretot de Montserrat, però jo no vaig poder gaudir-les. Amb núvols i boira poca cosa es pot esperar.
El descens ofereix diferents alternatives. Baixar pel PR voltant la punta de Palomes, seguir-lo en direcció a Sant Miquel de Grevalosa i el seu jaciment i també la Grevalosa i Cal Micaló o, com en el meu cas, baixar pel vessant de llevant i anar a trobar el Portell. Per això cal desfer uns quants metres pel PR a la recerca del sender que baixa, clar i fort, sense possibilitat de pèrdua, a una pista. A mig camí de baixada, si ens girem, obtindrem una esplèndida imatge del cim.
Aquest corriol de descens no ofereix alternatives ni desviaments fins que arribem a un punt en el qual s’ha fet una desbrossada recent i s’ha obert un espai que permet fer drecera. Si no es vol fer servir, es continua recte fins al Portell i s’enllaça amb el sender uns metres més al nord-est.
Aquí fem drecera. Poc temps després sortim al camí que, per la dreta, en sentit sud-oest, ens porta a la pista que ens tornarà al punt d’inici. Sortim en un fort revolt d’aquesta. Per la dreta, en pujada també aniríem bé, però ara fem per l’esquerra, en lleuger descens, o anant pla. Anem fent pista còmodament i al cap de poc deixem un trencall a l’esquerra. Així caminem una llarga estona fins que trobem una altra pista que ens ve per l’esquerra.
Aquí he d’explicar una cosa:
Aquest és el lloc més natural i lògic per iniciar el recorregut i aquesta era la meva idea original, però un assumpte amb el navegador del cotxe va fer que sortís d’un lloc diferent. El navegador, en comptes de fer-me anar per asfalt volia que ho fes per pista. A 100 metres d’aquest trencall hi ha carretera asfaltada.
Un altre punt a tenir en compte és que aquest és el punt més baix de tot el recorregut i des d’aquí fins al final del mateix resten uns 1.400 metres que s’han de fer en pujada per recuperar uns 75 metres de desnivell.
Recomano sortir des d’aquí. Si malgrat el que s’ha dit decidiu sortir del trencall de Cal Miqueló, des d’aquí cal remuntar, sempre per pista i ja sense desviaments, fins al lloc on tenim el cotxe.