Cim de les Mirandes

Es puja també al Catinell, un 100 cims de la FEEC

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades3 hores 40 minutsDificultat medi natural4
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 533 metresDificultat orientació4
Orientació en l'itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu 533 metresDificultat desplaçament4
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 10 km 650 metresEsforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fis a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document48
Alçàries segons toponímia oficial ICGC
El punt més alt es troba a 1.358 metresEl punt més baix es troba a 1.119 metres
Cartografia Mapa de la editorial Piolet. Els Ports

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

 40.76826ºN 0.28361ºE

Fa temps que es parla d’una cota al sector de les Mirandes, als Ports, municipi de la Sénia, a la comarca del Montsià, que supera en alçària el tossal del Rei, i que, per tant, s’hauria de considerar el sostre comarcal d’aquesta comarca, en detriment d’aquest últim cim, reobrint així de nou el debat de si una cota sense nom es pot considerar com el cim més alt, o el punt més alt.
A partir de quins paràmetres es pot dir que una cota és un cim, o millor encara, una muntanya? He sentit a dir que això ho determina la prominència, i no ho puc assegurar categòricament, però sembla que aquesta ha de ser, com a mínim, de 20 metres. És aquest el cas? Poder sí.
Sé que només n’hi pot haver un d’alguna cosa, no pot haver-n’hi dos, però com sempre, per sortir de dubtes, o millor encara, per evitar haver de tornar, normalment anem a tots els altres possibles que hi hagi. No sé si serà el vostre cas, però hi ha comarques a on hi ha més d’un cim que es disputa el privilegi de ser el més alt, i torno a dir que això és impossible, però anem a tots, jo almenys.
En aquest cas, el Montsià, tothom té plenament acceptat que el sostre comarcal, amb una alçària de 1.349,8 metres, és el ja dit tossal del Rei, també al municipi de la Sénia, però també és cert que més al nord, una cota sense nom, de 1.352,5 metres, propera al cim del Catinell (es comença a parlar, sense cap reconeixement oficial, del cim de les Mirandes), és més alta, així que s’hauria de considerar com el nou sostre comarcal. Bé, tants caps, tants barrets, i com ja he dit, aquí també hi ha lloc per a la controvèrsia.
Jo, per si de cas, he aprofitat que anava a la zona a fer el cim del Catinell, així que vaig mirar la manera de pujar també a aquest, per a mi, nou sostre del Montsià. Ja ho he fet així amb moltes altres comarques, per tant, per què no ho havia de fer també ara?
Hi com podem anar-hi? És molt fàcil d’explicar. Fins a la base de la carena a on hi ha el cim és senzill, per camí evident que és un PR. Tornar de nou al lloc d’inici tampoc presenta cap dificultat ja que es pot fer també per camí evident, encara que es pot complicar una mica depenent del trajecte triat. Però… ai pujar i baixar del cim. Això no es pot explicar. Es fa a la babalà, sense camí i amb una baralla constant amb la vegetació, en determinats llocs alta com una persona. Si hi vas, espero que ho facis millor que jo.

Ressenya del recorregut

Aparco a un lloc indeterminat del GR7, entre el desviament al Mas d’Andresito i el refugi del Mas del Frare, encara que si hi anés ara, ho faria una mica més a prop d’aquest darrer lloc, a una esplanada ampla que hi ha tot just agafar el desviament que deixa la pista.
Jo faig el recorregut en sentit horari perquè penso que els desnivells són més fàcils de portar.
Començo a caminar desfent metres per la pista en direcció al coll de l’Assucar, punt a on deixo el GR7 per agafar el sender, pintat com a PR i amb un cartell de Mas d’Andresito. Aquest sender, molt clar, flanquejat per tanques de parcel·les, fa un puja i baixa fins a la portella de Calça. Comença aquí un curt trajecte que també es recorrerà de tornada. Camino un curt trajecte per la pista de les Vallcaneres Altes fins que trobo un desviament, amb un pal de direccions. Agafo el camí de l’esquerra, en cerca del pla del Torn i lo Teixet. De cares serà per on retornaré. El camí que segueixo té velles marques de pintura groga. En un moment determinat, aquestes marques continuen per dos camins diferents. Segons el mapa dels Ports, de Piolet, el PR continua per l’esquerra així que cap allà em dirigeixo. Arribo a una font, eixuta, i el camí desapareix, així que torno enrere i continuo per l’altre camí.
Sempre amb la traça clara, acabo per pujar a una mena de coll, entre el Catinell i la mola dels Conills. Arran del caire de la muntanya, per l’esquerra, neix un corriol que es dirigeix al primer cim del dia. Hi ha fites, que jo acabo perdent, però es puja prou bé fins a les dues puntes que té aquesta mola. Semblen tenir només dos metres de diferència, però són a tocar totes dues. Una vegada he trepitjat els punts que penso més alts, torno a baixar al collet.
El camí em porta, gairebé sense voler, al cim de la mola dels Conills. Foto del moment i, per la senda que comença a perdre alçària, continuo a la recerca d’un nou collet. I aquí comença l’aventura. Per corriol encara evident, pujo a la cota 1.359, que serà la màxima alçària a la qual pujaré avui. Pujo fins aquí perquè pensava que aquesta seria la zona del cim de les Mirandes, però segons els límits administratius del Cadastre, aquesta cota pertany a la població de Roquetes (Baix Ebre), però per si de cas.
Noves fotografies i a continuar. Costa de trobar per on fer-ho, perquè ja soc en plena baralla amb la vegetació, però finalment acabo per trobar de nou el camí deixat per pujar al cim anterior, camí que abandono de nou, a un lloc com podia haver sigut qualsevol altre, per anar en cerca de la carena a on se suposa que hi ha el cim de les Mirandes, de 1.352 metres. No explico com hi arribo ja que va ser tota una odissea. Finalment trepitjo el punt més alt, segons indica el meu GPS, i m’aboco vessant avall en cerca del camí que m’ha de tornar a l’inici.
Si la pujada va ser difícil, la baixada no es va quedar enrere. Va ser una contínua entrebancada i relliscada, que em va deixar les cames ben rascades, sort que la vegetació, d’alta que era, no em deixava caure a terra. Al final vaig trobar el camí. Vaig baixar-hi, amb alguna dificultat a l’hora de trobar el pas adequat, fins a tocar de la Vallcanera Celestina, a la qual no arribo, perquè trenco a la dreta, de nou sense traça evident. Aquesta es va fent més fàcil de seguir, fins que es converteix en pista, poc després de creuar l’eixut barranc del Racó de l’Avellanar.
Ja per pista, cap problema per arribar a un punt a on es pot retallar el recorregut, al pla del Torn. Jo continuo a la recerca del Mas de Pataques. Sempre per pista arribo a aquest mas, a on la traça esdevé sender, que em torna, de nou, a l’encreuament ja conegut. Quan arribo a un prat obert, en comptes de continuar en direcció a la portella de Calça, agafo el sender de l’esquerra, que en sostinguda pujada em porta fins a un lloc a on trobo una bifurcació. Recte també es pot continuar, però jo agafo el sender de l’esquerra. Primer camino de pla un llarg trajecte, després inicio una forta baixada per travessar la llera eixuta d’un barranc, i posteriorment arribo al refugi del Mas del Frare.
Un lleuger descans per gaudir de l’entorn i recuperar forces, per continuar, de pla, en cerca de la pista a on he començat a caminar.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb el recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Editorial Piolet
Els Ports
CONCEPTE DADA
Distància 10.650 metres
Desnivell 533 metres
Alçària Màxima 1.358 metres
Mínima 1.119 metres
Temps (1) 3 hores 40 minuts
Senyalització PR, fora traça i fites
Punt d'inici Casetes Velles

(1) sense aturades

Valoració MIDE
4 4 4 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

 
Failed to get data. Error:
Quota exceeded for quota metric 'All requests' and limit 'All requests per day' of service 'photoslibrary.googleapis.com' for consumer 'project_number:347591405044'.

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.