Cerro de Tentudía, Badajoz

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hores 36 minutsDificultat medi natural1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 382 metresDificultat orientació4
Orientación en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu382 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 5 km 618 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document49
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.112 metresEl punt més baix es troba a 853 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícules número 897-III i 897-IV

Qui va dir que no es poden posar portes al camp? Que li ho preguntin als propietaris de parcel·les campestres de la zona que envolta el Cerro de Tentudía. No hi ha un pam de perímetre parcel·lari sense barrar. És espectacular. No sé a què que es deu deure aquest afany per delimitar la propietat. No és que s’impedeixi només el pas al bestiar, és que no es pot ni passar a peu. No hi ha un sol orifici que permeti infiltrar-se. Potser es deu a la necessitat d’evitar que els porcs, dels quals hi ha una enorme cabanya, passin d’una finca a una altra amb la consegüent pèrdua de bestiar ja que, la ignorància ens fa dir ximpleries i segur que m’equivoco, no vaig detectar cap mena de marca o distintiu que diferenciés els animals.
Sigui com sigui, repeteixo, hi ha un veritable galimaties de tanques i murs que fan molt difícil la circulació per aquests vessants, és tanta la quantitat de tancats que resulta impossible transitar per camins diferents dels triats per la majoria de caminants que es desplacen a aquestes latituds per fer cim a la cota més alta de la província de Badajoz. De fet, pel vessant nord de la muntanya no hi ha camí, excepte la carretera asfaltada que puja al cim o la sendera que permet accedir-hi per la banda est.
De nou la ignorància em fa parlar sense coneixement de causa. Que els vilatans em perdonin si m’equivoco. Jo no vaig trobar res semblant a un camí.
Al cim, a més del monestir de Tentudía, hi ha un bar, no sempre obert, i molta informació, tant llegendària com geogràfica i faunística. L’edifici religiós, que també vaig trobar tancat, a més de la llegenda que fa referència al nom del lloc, té una altra curiositat en forma de vèrtex geodèsic situat a la teulada de l’edifici, simulant una xemeneia.
En general s’acostuma a aprofitar el desplaçament al lloc per ascendir també a dos cims molt pròxims. Són el Cerro de Bonales oriental i l’occidental, aquest últim és el cim més alt de la província de Huelva.

Ressenya del recorregut

El recorregut que jo he fet no sé si l’haig d’explicar, ja que vaig haver de saltar diverses tanques, murs i portes que com ja he dit delimiten parcel·les no dedicades a l’agricultura, però sí amb aprofitament ramader. Vaig començar a caminar en sentit nord per una pista apta per a tota mena de vehicles que conduïa fins a Las Lapas fins que vaig trobar a la meva dreta un pas en el tancat, consistent en la típica estaca subjectada a una altra amb un filferro. Que era una porta i s’hi podia passar, vaja. A l’altre costat seguia un precari rastre de sender suficientment clar i fressat. Això em va donar confiança per provar. La senda puja persistent al costat d’un mur que suposo que delimita finques. Després d’uns centenars de metres de forta pujada em trobo amb un altre mur que em talla el pas. És de poca alçada i el camí segueix per l’altra banda, així que decideixo passar a l’altre costat i continuar a veure què. El sender gira a l’esquerra al costat del mur. El segueixo, més que res, per no envair el terreny de la parcel·la. El camí continua sent clar i es veu que no soc el primer a fer aquest recorregut. Sempre en pujada (no recordo quantes tanques i murs més vaig haver de superar) fins a sortir a la carretera que condueix a Cabeza la Vaca. I quina “alegria”, veig que a l’altre costat de la carretera un altre preciós tancat em talla el pas. Segueixo l’asfalt, primer en sentit oest, buscant un pas, però no el trobo. Faig mitja volta i el busco per l’altre costat. Finalment camino, entre unes coses i unes altres, un bon nombre de metres per asfalt, pot ser que un quilòmetre o més, fins que arribo a una parcel·la marcada com a “vedat de caça”. Al costat de la porta i per l’exterior del tancat, sembla que neix una senda, precària, per la qual decideixo tornar a pujar sabent que en algun lloc haig de trobar el “preciós” tancat. Ho faig en un punt en el qual m’és possible superar-lo, a la confluència de parcel·les. Continuo l’ascens per terreny de vegetació baixa que em permet progressar tot i no haver-hi camí. Surto de nou a asfalt i el segueixo uns quants metres. Ja soc prop del cim però no vull seguir per aquest element. Després del que he recorregut… Torno a aventurar-me camp a través i pel que sembla una antiga pista acabo sortint a l’esplanada del monestir, al costat d’un pedestal amb una creu. El dia triat per pujar aquest cim no ha estat gaire encertat. Temperatures excessives per a l’època. Diversos dies suportant episodis excepcionals de calor. Boires que fan inclús més irrespirable l’aire i enterboleixen l’horitzó. La situació no és agradable, així que no estic gaire temps al lloc. El descens el faig de la mateixa forma caòtica que l’ascens, només que ara no camino amb miraments i baixo pel dret a la carretera per trobar el meu bell tancat. Pel camí tinc la sort de contemplar, no una ni dues sinó tres vegades, un grup de cérvols que fugen en notar la meva presència. Intueixo que els animals són els mateixos sempre, però això no li resta emoció a la trobada. Avantatges de caminar furtivament fora de camí. Finalment em trobo amb el tancat. Aprofito un dels seus pilars de suport per passar a l’altre costat i baixar a la carretera. De nou salto una tanca i entro en terrenys de la casa de Los Baños. Potser la carena que descendeix directament a la zona de Las Lapas és la més neta però m’entossudeixo a seguir el rastre d’allò que sembla un clar camí, que al capdavall és la petjada del bestiar a la recerca d’aigua i recer. Un parell d’anades i vingudes tractant de trobar el pas que m’eviti una barrera d’esbarzers que em tallen el pas i finalment torno a trobar traça que em porta al barranc de la Fuente de los Molineros. Seguint-lo, acabo per trobar el lloc on tinc el cotxe però una nova tanca em fa recórrer unes quantes desenes de metres en sentit nord per anar a buscar el lloc pel qual he iniciat el recorregut d’ascens. Saltar de nou la porta i ja en la pista, desfer camí fins al cotxe. Repeteixo. Aquest és un recorregut que es pot catalogar de “furtiu” i no és aconsellable per a gent “formal”.
Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

38.05959843N, 6.34360738W

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.