Fem, en un mateix recorregut, els cims de les províncies de Salamanca i Càceres
Dades GPS | Valoració segons M.I.D.E. | |||||
Icona | Descripció | Valor | Icona | Descripció | Valor | |
![]() | Horari sense aturades | 5 hores 50 minuts | ![]() | Dificultat medi natural | 2 |
![]()
Severitat del medi natural
1. El medi no és exent de riscos 2. Hi ha més d'un factor de risc 3. Hi ha uns quants factors de risc 4. Hi ha bastants factors de risc 5. Hi ha molts factors de risc |
![]() | Desnivell positiu | 854 metres | ![]() | Dificultat orientació | 3 |
![]()
Orientació en l’itinerari
1. Camins i encreuaments ben senyalitzats 2. Hi ha traça clara de camí i senyalització 3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals 4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça 5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar |
![]() | Desnivell negatiu | 854 metres | ![]() | Dificultat desplaçament | 4 |
![]()
Dificultat en el desplaçament
1. Marxa per superfície llisa 2. Marxa per camins de ferradura 3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars 4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri 5. Hi ha passos d'escalada |
![]() | Distància | 12 km 810 metres | ![]() | Esforç necessari | 4 |
![]()
Quantitat d'esforç necessari
1. Fins a una hora de marxa efectiva 2. D'una a tres hores de marxa efectiva 3. De tres a sis hores de marxa efectiva 4. De sis a deu hores de marxa efectiva 5. Més de deu hores de marxa efectiva |
![]() | Tipus de recorregut | Circular | ![]() | Visualitzar document | 112 | |
Alçàries segons topografia oficial I.G.N. | ||||||
![]() | El punt més alt es troba a 2.428 metres | ![]() | El punt més baix es troba a 1.857 metres | |||
Cartografia | Mapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícules nombres 576-I i 576-II |
Localització del lloc d'inici
Localització del lloc d'inici
Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :
Els cims que ens ocupen els hem de situar a la serra de Béjar i tanquen pel sud-oest la serra de Gredos. Es tracta d’una serra amb dos vessants molt diferenciats separats per un llarg cordal anomenat Cuerda del Calvitero, el qual exerceix també de límit entre les províncies de Salamanca i Àvila. El vessant ponentí és bastant més suau que el llevantí, cosa que converteix el primer en el més utilitzat per pujar als cims. Això no significa que des de la part d’Àvila no s’aconsegueixi pujar-hi atès que hi ha narrades ascensions memorables, tant des de les Lagunas del Trampal com, sobretot, per la Cuerda de los Asperones, aquesta última de marcat caràcter alpinista.
Cal no oblidar que aquesta serra llueix uns cims d’interessant altura que la fan mereixedora de la categoria d’alpina, sobretot la part en la qual conflueixen les tres províncies que els contenen. A aquesta dificultat cal afegir-hi la fisonomia del terreny. Excepte la zona de la Cuerda del Calvitero, que és un llarg llom gairebé pla, la resta es compon d’afilades crestes, profundes valls d’origen glacial, vertiginoses canals, verticals parets que són un reclam per als escaladors, diverses llacunes i infinitat de regueres i tolles d’aigua.
Una curiositat d’aquesta serra és el fet que en un mateix recorregut s’aconsegueixen dos cims provincials: el Canchal de la Ceja, cim provincial de Salamanca i punt culminant de la serra i el Torreón, cim provincial de Càceres i punt més alt d’Extremadura.
Per a aquells que no disposem de gaire temps per recórrer aquests paratges, el més fàcil per atacar el cim és fer-ho des del sector de Salamanca, concretament des de la plataforma del Travieso, fàcilment accessible amb cotxe normal, ja que una carretera puja fins a aquest lloc, menys en època hivernal. Amb presència de neu la carretera es tanca per falta de manteniment i serà necessari aparcar més avall, a l’alberg del Solitario, o primera plataforma. Hi ha qui puja també des de l’aparcament de les properes instal·lacions de la pista d’esquí de Béjar.
Qualsevol època de l’any és bona per emprendre l’aventura de l’ascens al cim però a l’hivern i fins ben entrada la primavera la serra acostuma a estar coberta amb una bona capa de neu, fet pel qual, excepte per a experts alpinistes, el vessant d’Àvila resultarà summament complicat. El cas contrari es dona en el vessant de Salamanca, ja que la presència del nivi element és aprofitada per molts muntanyencs per fer un interessant recorregut circular per trepitjar el cim.
A l’hivern no cal preocupar-se pels líquids, atès que en la proposta que aquí es presenta trobarem aigua pel camí. Desconec la toponímia oficial, però llegint ressenyes de muntanyencs del lloc llegeixo que a la font per la qual es passa poc després de començar a caminar li assignen el nom de la Goterita. La resta de l’any no sé si l’aigua corre per la canella. Tot el recorregut per la corda i els cims manca de fonts però el camí de tornada està ple de rierols, llacunes i gorgs, destaca en aquest aspecte el sector d’Hoya Moros, en el qual conflueixen diferents naixents que acaben formant el riu Cuerpo de Hombre.
Un altre aspecte a tenir en compte i que confereix caràcter i dificultat a aquesta zona de la muntanya és la vegetació, concretament els piornos o escombres, com es coneixen a la zona. A l’hivern queden ocults sota la neu, així que depenent del gruix, si els trepitgem correm el risc d’enfonsar-nos fins més amunt de la cintura. La falta de neu no significa que decreixi la dificultat atès que si perdem el camí, no sempre evident, ens ficarem en un bon embolic per superar la barrera que aquests arbustos suposen.
Un altre detall si es fa també el cim del Torreón, per a alguns el més important de tots. Uns centenars de metres abans d’aconseguir fer aquest cim cal superar un desgrimpada que pot fer dubtar més d’un. Tot dependrà de la destresa i pràctica de cada individu, però una vegada allí no hi ha alternativa. Si es desitja fer cim s’ha de superar el glop sí o sí. En realitat se supera sense grans complicacions a causa de l’equipament col·locat per components del grup de muntanya de Béjar. Tres trams de cadena faciliten la tasca del descens o ascens de l’anomenat paso del Diablo.
En resum podem dir que fer aquest recorregut, en qualsevol època de l’any, ens oferirà una bonica jornada d’alta muntanya d’alta dificultat, tant física com tècnica, donades les característiques i fisonomia del terreny, i recorrerem paratges d’una bellesa insuperable que són un regal per a la vista. En el meu cas, la satisfacció del viscut durant la jornada em va fer oblidar ràpidament el cansament i sofriment patit. En descàrrec puc dir que no tinc cap experiència en travesses hivernals, així que per a mi resulta molt més penós caminar per neu que als ja dominadors d’aquest medi.
Ressenya del recorregut
En el nostre cas la neu, des del mateix començament del recorregut, ens va impedir comprovar la qualitat i existència de la senda, però les múltiples fites existents ens van facilitar la tasca de seguiment. També el fet de visualitzar perfectament els diferents punts de referència van facilitar la tasca d’orientació.
De la plataforma del Travieso surt una senda clarament visible que inicia la pujada de forma constant al primer punt de referència al qual hem de pujar. Es tracta de la font de la Goterita. Les fites van marcant les diferents sendes que podem seguir per guanyar altura a la recerca de la següent referència que hem d’aconseguir. Es tracta d’un grup de roques que es localitzen visualment, a mig vessant. Els senders, perfectament fitats i de pendent moderat, ens porten al cúmul rocós que en el lloc es coneix com el pepeiyo (així, fonèticament, tal com m’ho va explicar el meu acompanyant bejarano, gràcies, Juanchu).
D’aquest punt tenim de nou referència visual de la pròxima destinació. Ens trobem ja en terreny mancat de vegetació arbustiva típic de les altures a les quals ens trobem. De nou les fites dirigeixen els nostres passos a un pilar petri. Es tracta del cim del Calvitero de Salamanca, com es coneix col·loquialment aquest cim del costat de Salamanca. Una plataforma de formigó suportava antigament una imatge de Nuestra Señora del Castañar, patrona de Béjar. Actualment l’estructura està derruïda per la caiguda d’un llamp, o així prefereixen creure-ho els habitants de la zona. Una mica més enllà es troba una estructura metàl·lica en forma de gran clau, col·locada pel Club Mirandés de Montaña l’any 1977, amb la inscripció del nom del cim i l’altura.
Ja tenim a la vista la destinació següent i primer objectiu del recorregut d’avui. Es tracta del Canchal de la Ceja. Per arribar-hi s’ha de baixar en primer lloc a la Portilla de la Ceja. En aquest coll, a l’esquerra segons el sentit de la marxa, hi ha una zona des de la qual és possible contemplar les tres Lagunas del Trampal així com la totalitat de la Cuerda de la Ceja. A partir d’aquest punt toca remuntar altura. No és imperatiu seguir tota la corda per fer el cim, un sender flanqueja a mig vessant i permet arribar al cim de forma menys directa. Si no es té intenció de fer el cim del Torreón aquest és el moment de plantejar la tornada. Si encara hi ha forces i es vol anar al següent cim, cal continuar.
D’aquest cim toca perdre de nou altura per baixar a un altre dels punts emblemàtics de la serra. Descendirem a la collada de las Agujas. El lloc demana de nou contemplar-lo amb assossec. Es tracta d’un lloc espectacular que bé mereix una llarga sessió fotogràfica, després de la qual toca seguir la travessia i remuntar altura a la recerca d’un nou punt de referència. Les fites i l’ascendent senda ens porten a trobar en un primer lloc el coll d’Hoya Malilla, com se’l coneix en aquestes terres i posteriorment el punt en el qual l’Institut Geogràfic Nacional situa el límit de les províncies de Salamanca, Àvila i Càceres, i que per als vilatans és el veritable Calvitero. Tres petites fites i un senyal de pintura blanca, tot sobre una gran pedra plana, ho indiquen.
D’aquest punt, un curt passeig, encara que dur pel desnivell a superar donat el temps transcorregut des de l’inici del camí i el desnivell acumulat fins al moment, ens situa a l’impactant, més pel nom que per una altra cosa, paso del Diablo. Superar-lo no ha de comportar cap dificultat a muntanyencs mínimament acostumats a aquest tipus de terrenys. Per als que no ho estiguin, tres trams de cadena haurien de dissipar els seus dubtes respecte a la seva capacitat per superar la desgrimpada. El tram equipat amb la cadena sembla més segur que l’altre possible pas, a la dreta, equipat també amb un antic cable metàl·lic però molt més aeri que el primer, encara que vist des de baix no sembla molt complicat. Sigui com sigui, el pas de la cadena és el més utilitzat. Si davant la presència de la dificultat ens sentim intimidats, possiblement el millor és desistir. La veritat és que en aquest punt, si es vol fer cim no queda altre remei que superar el pas sí o sí.
De nou sobre terreny ferm ja no hi ha més problemes remarcables per aconseguir el cim. Un curt passeig ens en separa. El vèrtex geodèsic del Calvitero s’acomoda a la part alta d’una gran plataforma en forma de torre quadrada o rectangular, per això la possible confusió amb el nom del cim. Excel·lents vistes panoràmiques, encara que cal reconèixer que aquestes han estat presents en tot el recorregut des de la Cuerda del Calvitero. Descans, comentaris, sessió fotogràfica, recuperar forces, sòlids i líquids, i no deixar de contemplar l’aflorament rocós que veiem al sud de la nostra posició.
Sembla més alt, o com a mínim d’altura similar.
Deu ser aquell el veritable cim provincial de Càceres?
El tenim tan a prop que no podem passar sense pujar-hi. Segons indica el GPS es tracta del cim que el mapa de l’IGN assenyala amb el topònim del Torreón. Aquí també es pot romandre una bona estona, ja que des d’aquest punt s’obre una interessant vista de la vall del Jerte. Una vegada satisfets tots els nostres sentits i dubtes toca plantejar el retorn.
Una possibilitat, molt comentada per moltes ressenyes escrites, consisteix a desfer tot el camí, però en el nostre cas resulta desaconsellable donat el desnivell que s’ha de tornar a superar. Som fent la travessia en condicions hivernals i la neu es troba en bon estat per plantejar un recorregut circular passant per Hoya Moros i el sector de Venerofrío. En absència de neu suposo que l’itinerari pot resultar dificultós donada la composició del terreny, format per grans blocs de pedra.
Iniciem el descens dirigint els nostres passos als evidents cims dels Hermanitos, al nord-oest de la nostra posició. En el nostre cas, el mantell nival ens ofereix un agradable descens en orientació oest, vorejant la vertical paret nord-oest del Calvitero, regne dels voltors que habiten el lloc. A mesura que anem avançant anem girant de mica en mica en sentit nord-oest i posteriorment al nord-est per iniciar el descens, vertiginós, en direcció a Hoya Moros i les tolles de Venerofrío. Deixem per a una altra ocasió l’ascens a los Hermanitos. El temps ha empitjorat i no és aconsellable estar més temps per les altures. A més, les forces comencen a escassejar.
Una vegada superades les aigües que alimenten al riu Cuerpo de Hombre, que neix a la falda del Calvitero, toca remuntar un lleuger pendent que a hores d’ara resulta certament dur, per travessar de sud a nord la Loma de la Culebrilla, punt en el qual connectem amb la senda dels Escaladors, dita així per ser la que fa servir aquest col·lectiu per acostar-se a les espectaculars parets que són el seu món, encara que la veritat és que la senda ha existit des de sempre però els vilatans mai li van posar nom.
Un llarg recorregut, majorment en sentit sud a nord, i ja sempre en descens, ens condueix al sector del Quemal i a la Vaguada del Hornillo. Un cop superada, diferents senders, tots ells conflueixen més avall, ens condueixen, ja còmodament, a la plataforma on tenim el vehicle aparcat i punt final de la travessia.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
FITXA TÈCNICA
Mapa utilitzat Mapa topogràfic IGN. col·lecció MTN 25. quadrícules nombres 576-I i 576-II |
|
CONCEPTE | DADA |
Distància | 12 km 810 metres |
Desnivell | 854 metres |
Altitut | Màxima 2.428 metres Mínima 1.857 metres |
Temps (1) | 5 hores 50 minuts |
Senyalització | Cap |
Punt d'inici | Plataforma del Travieso |
(1) sense aturades
Valoració MIDE | |||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
2 | 3 | 4 | 4 |
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.