Catinell

Es puja també al cim de les Mirandes, altre possible sostre del Montsià

El Catinell vist des de la Mola dels Conills

Sembla que cada vegada es parla més del cim de les Mirandes com a sostre comarcal del Montsià, i encara que jo personalment tinc molts dubtes al respecte, no em podia estar de pujar-hi, i tornar a tancar el projecte dels sostres comarcals. Feia molt de temps que em voltava pel cap anar al cim del Catinell, que encara tenia pendent de validar al repte de la FEEC, i es dona la circumstància que el cim de les Mirandes es troba a tocar d’aquest 100 cims, així que, aprofitant un desplaçament a terres alacantines vaig plantejar un itinerari que em permetés pujar a tots dos en un mateix recorregut.
Com que havia de ser un ascens llampec em vaig centrar en la zona de Casetes Velles i el coll de l’Assucar, indrets amb molts recorreguts relatats a Internet, sobretot a Wikiloc, encara que cap passava pel cim de les Mirandes. Del pas per aquest cim només vaig aconseguir una ressenya, d’un altre usuari conegut, que havia anat recentment a investigar i certificar que aquesta cota era realment més alta que el tossal del Rei, cim fins ara considerat, i àmpliament acceptat, com a sostre comarcal.
Si ens atenem exclusivament a l’ascens al cim del Catinell, cap problema per completar el recorregut, però si et planteges pujar també al cim de les Mirandes la cosa canvia, totalment.
Tot el recorregut és clar i evident, menys el tros que hem de recórrer per passar per la cota que se suposa que és el sostre comarcal. No hi ha camí i per accedir-hi s’ha de travessar un vessant totalment cobert de vegetació, alta com una persona, bàsicament bruc, o pot ser que a tota carena la cosa sigui més fàcil. Ja el company que va pujar-hi abans que jo adverteix que aquest trajecte no és aconsellable, tant de bo pugues mostrar-vos com em van quedar de ferides les cames. Si no és que estàs obsessionat o obsessionada amb aconseguir pujar a tots els possibles sostres comarcals, no t’aconsello que hi vagis.
Al lloc d’inici proposat s’hi arriba bé amb un cotxe alt. No cal un tot terreny però millor si el cotxe és una mica alt, o si l’ocupa només el conductor, pot ser que un turisme normal hi arribi, amb una mica de cura als trencaaigües. La pitjor part són els darrers 2 km. Als apartats corresponents deixo indicat com arribar-hi.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcial metresDistància acum. metres
Inici0.282762040.767947100:00:0000:00:001.19500
Deixar GR0.285482940.768660000:04:1900:04:191.181252252
Portella0.287788040.761277900:29:5200:34:111.2291.2381.490
Bifurcació0.286092040.760759900:02:0400:36:151.2141671.657
Catinell I0.290192040.758561000:34:5301:11:081.3451.5483.205
Catinell0.289609040.758725000:03:5701:15:051.348813.286
Mola dels Conills0.288900140.756024000:17:3901:32:441.3485143.800
Cota 1.3590.291199140.754197100:15:4801:48:321.3584594.259
Cim de les Mirandes0.290545940.753163900:17:4202:06:141.3512654.524
Pista0.282980940.749308100:26:2302:32:371.2151.1075.631
Pla del Torn0.281773940.750661100:08:1402:40:511.1926656.296
Gir dreta0.278724940.754610000:11:3402:52:251.1219977.293
Mas de Pataques0.281476040.758858900:17:5603:10:211.1791.3528.645
Mas del Frare0.280294040.765330900:23:5903:34:201.1921.61510.260
Final0.282762040.767947100:06:1903:40:391.19539010.650

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Casetes Velles
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 1.358 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  9,12%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: camins i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 29 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.119 metres
  • Pendent mitjà de descens:  7,80%
  • Mapa: fulls 61-39 i 61-40 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle alt per pista de terra
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 11 minuts
  • Obstacles:  vegetació alta
  • Ascens positiu:  533  metres
  • ibpindex:  48  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 13 de juliol de 2023, data de realització del recorregut.

Aparco a un lloc indeterminat del GR7, entre el desviament al Mas d’Andresito i el refugi del Mas del Frare, encara que si hi anés ara, ho faria una mica més a prop d’aquest darrer lloc, a una esplanada ampla que hi ha tot just agafar el desviament que deixa la pista.
Jo faig el recorregut en sentit horari perquè penso que els desnivells són més fàcils de portar.
Començo a caminar desfent metres per la pista en direcció al coll de l’Assucar, punt a on deixo el GR7 per agafar el sender, pintat com a PR i amb un cartell de Mas d’Andresito. Aquest sender, molt clar, flanquejat per tanques de parcel·les, fa un puja i baixa fins a la portella de Calça. Comença aquí un curt trajecte que també es recorrerà de tornada. Camino un curt trajecte per la pista de les Vallcaneres Altes fins que trobo un desviament, amb un pal de direccions. Agafo el camí de l’esquerra, en cerca del pla del Torn i lo Teixet. De cares serà per on retornaré. El camí que segueixo té velles marques de pintura groga. En un moment determinat, aquestes marques continuen per dos camins diferents. Segons el mapa dels Ports, de Piolet, el PR continua per l’esquerra així que cap allà em dirigeixo. Arribo a una font, eixuta, i el camí desapareix, així que torno enrere i continuo per l’altre camí.
Sempre amb la traça clara, acabo per pujar a una mena de coll, entre el Catinell i la mola dels Conills. Arran del caire de la muntanya, per l’esquerra, neix un corriol que es dirigeix al primer cim del dia. Hi ha fites, que jo acabo perdent, però es puja prou bé fins a les dues puntes que té aquesta mola. Semblen tenir només dos metres de diferència, però són a tocar totes dues. Una vegada he trepitjat els punts que penso més alts, torno a baixar al collet.
El camí em porta, gairebé sense voler, al cim de la mola dels Conills. Foto del moment i, per la senda que comença a perdre alçària, continuo a la recerca d’un nou collet. I aquí comença l’aventura. Per corriol encara evident, pujo a la cota 1.359, que serà la màxima alçària a la qual pujaré avui. Pujo fins aquí perquè pensava que aquesta seria la zona del cim de les Mirandes, però segons els límits administratius del Cadastre, aquesta cota pertany a la població de Roquetes (Baix Ebre), però per si de cas.
Noves fotografies i a continuar. Costa de trobar per on fer-ho, perquè ja soc en plena baralla amb la vegetació, però finalment acabo per trobar de nou el camí deixat per pujar al cim anterior, camí que abandono de nou, a un lloc com podia haver sigut qualsevol altre, per anar en cerca de la carena a on se suposa que hi ha el cim de les Mirandes, de 1.352 metres. No explico com hi arribo ja que va ser tota una odissea. Finalment trepitjo el punt més alt, segons indica el meu GPS, i m’aboco vessant avall en cerca del camí que m’ha de tornar a l’inici.
Si la pujada va ser difícil, la baixada no es va quedar enrere. Va ser una contínua entrebancada i relliscada, que em va deixar les cames ben rascades, sort que la vegetació, d’alta que era, no em deixava caure a terra. Al final vaig trobar el camí. Vaig baixar-hi, amb alguna dificultat a l’hora de trobar el pas adequat, fins a tocar de la Vallcanera Celestina, a la qual no arribo, perquè trenco a la dreta, de nou sense traça evident. Aquesta es va fent més fàcil de seguir, fins que es converteix en pista, poc després de creuar l’eixut barranc del Racó de l’Avellanar.
Ja per pista, cap problema per arribar a un punt a on es pot retallar el recorregut, al pla del Torn. Jo continuo a la recerca del Mas de Pataques. Sempre per pista arribo a aquest mas, a on la traça esdevé sender, que em torna, de nou, a l’encreuament ja conegut. Quan arribo a un prat obert, en comptes de continuar en direcció a la portella de Calça, agafo el sender de l’esquerra, que en sostinguda pujada em porta fins a un lloc a on trobo una bifurcació. Recte també es pot continuar, però jo agafo el sender de l’esquerra. Primer camino de pla un llarg trajecte, després inicio una forta baixada per travessar la llera eixuta d’un barranc, i posteriorment arribo al refugi del Mas del Frare.
Un lleuger descans per gaudir de l’entorn i recuperar forces, per continuar, de pla, en cerca de la pista a on he començat a caminar.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.