Tot i que el recorregut es troba perfectament senyalitzat en gairebé la seva totalitat crec interessant fer una ressenya una mica detallada, sobretot pel pas per la urbanització Mas Fumats. Potser podrem tenir problemes als carrers de les urbanitzacions, però crec que seguint les explicacions que aquí es donaran tindreu prou per arribar a bon port.
Partirem agafant la pista que puja en sentit nord-est seguint els senyals de GR i marques grogues de l’itinerari 8. A uns 450 metres decidirem si ens aventurem a fer el GR i intentar veure els dòlmens o continuem rectes per l’itinerari més fàcil. Tant d’una manera com l’altra arribarem a seguir el camí que es començarà a decantar cap al rec de Sant Onofre. Arribarem a creuar-lo i més endavant a trepitjar-lo fins que arribem a Sant Onofre.
Aquí ja sortirem a una pista formigonada que puja en sentit nord-oest. Seguirem aquesta pista fins a l’àrea d’esbarjo del Mas Ventós. Aquí la pista fa un gir a la dreta. Cap a l’esquerra trobem una tanca amb una cadena. Anirem uns metres cap a la dreta en sentit nord-est fins que veiem un pal amb un rètol que ens informa del desviament per anar en direcció a Santa Helena, Sant Pere de Rodes i el coll del Mosquit. Girem en aquesta direcció i arribarem a un altre encreuament.
L’opció que aquí es proposa, com ja he dit abans és la de girar a l’esquerra per anar a Santa Helena i Sant Pere de Rodes. És interessant, no suposa cap desviament important però no tot és perfecte. Té l’inconvenient de la pujada des de Sant Pere fins al cim, però tampoc és res de l’altre mon. Si no es vol anar cap a l’esquerra, tirant recte anirem al coll del Mosquit, amb unes vistes molt interessants, i una mica més endavant al castell.
Per fer el cim que la FEEC proposa haurem d’anar uns metres més enllà d’aquest, ja que el punt geodèsic es troba al següent turó.
Fetes les fotos de rigor, aquesta proposta continua fent la carena en sentit sud per anar a trobar la torreta elèctrica que veiem uns quants metres per sota del lloc a on ens trobem. Cap problema ja que tot el camí es troba senyalitzat amb innumerables senyals de pintura groga. Això si, s’haurà d’anar amb compte, ja que el pedregam és important i una caiguda portaria danys potser greus.
Anirem pujant i baixant per la carena fins a arribar al coll del Cortalàs. Just acabar la baixada fins al coll trobarem una marca a una pedra indicant un desviament cap a la dreta. Aquest sender no té sortida. Porta a la cova de Cortalàs. No he trobat mai l’interès d’aquest sender però si es vol anar fins a la cova, cap problema. Tampoc és res, ja que el que se suposa que és la boca d’entrada es troba tapiada i amb una cara pintada que sembla que riu de nosaltres.
Al coll sí que haurem de desviar-nos pel sender que se’n va per la dreta, deixant altre que s’escapa per l’esquerra. Passarem al costat d’una caseta cremada en un incendi que es produí a la zona i començarem una baixada molt forta (si ensopeguem no sé a on acabaríem) fins a acabar a la urbanització el Mas Fumats. Veurem la tanca de la primera casa que trobem. Seguirem la marca de pintura groga que segueix recte.
En arribar al mur de la segona casa veiem a la cantonada un senyal groc. Girem a la dreta deixant el caminet que continua recte. Ara ja hi som a l’asfalt del carrer Mallorca. Només podem seguir per la dreta. Sortim a altre carrer. Recte és carrer tallat. Girem a l’esquerra. Som al carrer Catalunya. El seguim descendint. Ens creuem amb el carrer Eivissa. Girem a la dreta seguint pel carrer Catalunya. Passarem de llarg els carrers Pamplona i Cadis. Finalment arribem al carrer Almeria, a la nostra dreta. Pugem per aquest carrer i tornem a trobar senyals grocs a un pal a l’esquerra. Seguim pel carrer fins que arribem a una casa que sembla que talla el pas. Per la seva dreta segueix el carrer, ara més estret. Anem per aquest tram i veiem a la dreta un dipòsit d’aigua per la prevenció d’incendis. El carrer es fa sender i passa a tocar d’un mur d’una casa. Passem per aquest espai i sortim de la urbanització.
Caminen pel sender trobant diferents marques de pintura. El sender es força evident al principi però arriba un moment que es tapa per la vegetació. No és un tram llarg i es passa sense problemes. Passarem a tocar de les ruïnes d’una antiga construcció i sortim a un encreuament de camins. Girem a la dreta en 90° i continuem transitant entre camps d’oliveres.
Arriba un moment que el sender es fa pista. Sembla que hem perdut els senyals de pintura però no és així. Més endavant tornaran. Així, anant sempre per la pista més evident arribarem a la urbanització Bellavista. No recordo si el nom del carrer és Blanes, però és igual. El sentit de l’orientació ens guia perfectament fins a sortir a una rotonda. Continuarem recte i entrarem al “Camí de la Mina”.
Veurem un cartell del restaurant Terra Nostre. El cotxe l’hem aparcat al seu costat. Anirem a la seva recerca fins que trobem, ara, dos cartells amb el nom del restaurant que senyalen 2 direccions diferents. Anirem per l’esquerra perquè per la dreta sembla que faríem més llarg. Sortirem a un encreuament de carrers. Agafarem el que tenim més al davant. Prendrem el carrer Pujol, farem un gir a la dreta i seguint el carrer arribarem a l’aparcament.