Castell de Burriac

Sortim de l’aparcament i anem a trobar l’avinguda Pare Jaume Català , com també haguéssim pogut seguir pel carrer de la Riera. Fem en sentit nord per aquesta avinguda fins que entronquem amb la pujada de les Monges, que agafem en pujada, deixem a la dreta el carrer Pere des Bosch i per l’esquerra el de Pere Joan Ferrer ja que no deixem el carrer pel qual anem. Aquest mor quan es troba amb el camí d’Agell. Ens desviem ara a la dreta per aquest camí, que encara és ferm asfaltat i agafem orientació nord-est. Anem deixant a la dreta el carrer Montcada i el de Ferran el Catòlic i ens trobem amb els murs del cementiri. Prenem el carrer Josep Punsola i deixem l’asfalt.
Agafem el SL-C 115. Els seus senyals en porten en primera instància al turó d’en Punsola, els Esqueix i el collet de Burriac. Ja tenim a la vista el castell així que continuem en ascens a la recerca de la seva base. Una pista, ara de ciment, va voltant el turó i ens deixa al peu de les escales que permeten accedir a l’interior dels murs del recinte. A dalt tot són vistes, mar i muntanya a l’abast. És un excel·lent mirador i un bon lloc per a recuperar l’alè. Fotos, esmorzar i de nou al camí.
Iniciem el descens pel lloc més compromès. Agafem una mena de torrentera de fer descarnat que baixa força vertical a la recerca del Monòlit, monument commemoratiu del final de l’època feudal a aquesta part del país. Marxem de nou pel sender SL-C 115, ara en sentit oest i perdem altura. Quan la pista vol fer un revolt al nord-oest la deixem i agafem un corriol en descens i orientació nord que ens porta a un nou corriol, just a la capçalera del torrent de Burriac.
Ens incorporem a aquest nou sender i iniciem un tram de pujada que va voltant les roques d’en Vivó, primer pel vessant de llevant i després pel de ponent. Aquest tram de camí l’ hem fet pel terme municipal d’Argentona i tornem a entrar a terreny de Cabrera de Mar el camí del qual comença a fer baixada. Passem a tocar del Rocar Més Alt i enllacem amb la pista que ve del coll de Gironella i Quatre termes. Finalment creuem el SL-C 116 i tornem a trepitjar el SL-C115, que ens ha de portar a la creu de Montcabrer. Pel camí ens desviem lleugerament del sender per pujar al turó de l’Infern, un altra bona balconada, tant a l’est, com a l’oest i al sud i lloc al qual sembla que penjaven de la forca als malfactors de la zona, segon es pot llegir al cartell informatiu que hi ha al castell de Burriac.
Seguim amb la proposta i hi arribem al Montcabrer, cim al qual no ens acostem al estar ple d’antenes. Continuem en sentit sud-est per superar la pedra de l’Elefant i arribar a la creu de Montcabrer, punt final del sender SL-C 115. El lloc torna a ser un bon mirador, una excel·lent balconada al mar. Més fotos i a esbrinar per on continua el camí. Per la part est de la barana surt un evident corriol, però no sembla ser l’adequat per accedir a la cova a la qual volem anar. El track que portem baixa per l’altre vessant. Buscant per aquí i per allà tenim la sort de veure, caigut al terra, un pal de fusta. Hi baixem i comencem a intuir per on continuar. Segons anem perdent altura, la traça es va fent més evident i anem trobant vells punts de pintura blanca. El sender és molt dolent, la vegetació mig destorba el pas i el ferm del camí és molt relliscós, però a poc a poc anem fent.
El camí no és directe a la cova, vull dir que no es veu des del sender que portem. Tenim la sort de veure a l’esquerra del corriol uns rocs amb inscripcions de pintura negra. Ens desviem i grimpem per accedir a l’interior de la cavitat. Resulta divertit per a uns i una mica agosarat per a altres. Els primers ajuden al segons a passar el tràngol i així tothom que vol es fa la foto. I continuem l’aventura del descens. Ara ja caminem per terreny més obert i net i així acabem per sortir a la pista al punt al qual hi ha el pi del Camí de Cabrera, arbre monumental i espectacular.
Prenem ara orientació est i per pista de terra ens anem acostant a Cabrera de Mar. Deixem la pista de terra al trobar l’encreuament dels carrers Josep Domènech i el camí de Cabrils. Girem a la dreta per baixar pel primer fins que trobem l’avinguda de la Zona Esportiva per la qual baixem al carrer de la Riera, vial on tenim els cotxes aparcats.