Carlit

Segur que un dels sectors més visitats de la Cerdanya és el de les Boullouses (Bulloses per als catalans del sud). Tant hi fa la temporada de l’any que sigui, cap de setmana o feiner, sempre trobaràs algú fent un volt per la zona. És tan alta la presència de visitants que des de fa ja molt temps, en temporada d’estiu, es regula l’accés de vehicles al sector i tan sols és possible accedir-hi a peu o en autobús (vegeu condicions d’accés a la pàgina web www.ledepartement66.fr/59-les-bouillouses.htm). També a l’hivern acostuma a estar tallat l’accés a partir del pla dels Avellans, a causa de l’acumulació de neu, ja que no es fan feines de neteja de la carretera a partir d’aquest punt.
Que són moltes les persones que visiten aquest lloc en donen fe la multitud de camins que solquen el territori, no tots senyalitzats. Dos són els principals. Per una banda el circuit, o bucle, dels 12 llacs. Fent aquest recorregut és fàcil trobar gent asseguda contemplant la tranquil·litat de les aigües lacustres i els recs que creen els seus desguassos, fins i tot estudiants fent les seves feines escolars.
L’altre camí freqüentat és el GR-10 o Pays Tour du Carlit. El dels llacs, però, és amb diferència el que acumula més concentració de visitants, ja que més enllà de l’estany de Sobirans no és tanta la gent que s’hi aventura.
Centrant-nos en el Carlit, que és el cim que ens ocupa, no puc deixar d’oferir un parell de dades que, tot i ser ja conegudes per tothom, no deixen de ser necessàries.
El Carlit, amb els seus 2.921 metres oficials, és el cim més alt de la Cerdanya, tant la del nord com la del sud, i això, per si sol, el converteix en objecte del desig dels muntanyencs. Conquerir-ne el cim és tot un trofeu per a aquest col·lectiu.
Aquesta muntanya, es miri pel cantó que es miri, sembla inaccessible, protegida per vertiginosos vessants, atarterat el ponentí i encrestats la resta, però tot és façana. Són tants els peus que hi han deixat petjada que tret de les carenes nord i sud, l’accés al cim es fa, en certa manera, còmodament, sobretot pel vessant llevantí, que de moment és el que conec.
En moltes ressenyes he llegit que cal grimpar en determinats trams. En el meu cas vam haver de fer-ho en el tram intermedi de la carena però perquè vam errar el camí. També és cert que si ens deixem guiar pels senyals de pintura vermella, molt vella, ho haurem de fer, però més que grimpar, penso que és ajudar-se de les mans per progressar. També cal dir que no sempre és bona idea seguir els senyals vermells, ja que en un parell de trams menen per llocs més difícils.
Finalment cal dir que, com sempre, hi ha diferents alternatives que permeten completar recorreguts circulars, potser molt més interessants que l’aquí ofert. Per circumstàncies que no vénen al cas explicar, nosaltres vam acabar fent un recorregut diferent del planificat originàriament.
Una alternativa consisteix a baixar del cim del Carlit pel de Baix i seguir pel puig de Sobirans i fer tota la serra fins a Castellà per baixar a l’estany del mateix nom i enllaçar amb el camí abalisat.
Una altra alternativa consisteix a tornar al punt d’inici baixant per la coma dels Forats, al sud-oest del tossal Colomer, per anar a trobar l’estany Llat i l’estany Negre, a on s’enllaça també amb el camí abalisat.
Per descomptat que els valents poden fer servir aquestes alternatives per fer el circuit d’ascens i descens, en comptes de fer servir el camí abalisat. Això queda per a gent molt preparada, penso.
Com que farem servir el circuit senyalitzat no caldran gaires explicacions. Tot i així faré una curta explicació, sense estendre’m en detalls. Tot el camí està senyalitzat amb diferents senyals, que ja aniré explicant.