Cap del Verd

Som al km 38 de la carretera C-462 (LV-4012). Podem aparcar al costat del Restaurant Cal Jan. Tenim per davant del restaurant una pista asfaltada tallada al pas de vehicles que es dirigeix a Casa Planas, Planers en el mapa d’Alpina.
Hem de començar a caminar per aquesta pista. Ull! Atenció al gos de la finca. Potser és millor anar per la pista que surt a uns 150 m del punt de sortida i evitar el pas per l’edificació.
Quan portem caminats uns 280 metres seguim recte, ara per pista de terra, en sentit nord-est. Al cap de poc creuem una pista transversal i continuem recte en sentit nord-est. Més endavant seguim recte i pugem per la pista en sentit nord-est i deixem una altra pista que baixa en el mateix sentit. Aquesta última és la pista per la qual tornarem.
Uns passos més i girem a l’esquerra en sentit nord-oest i deixem una altra pista que se’n va recta en sentit nord-est. Finalment ens trobem amb la pista marcada que va del coll de Port a cap del Verd. Veiem un pal indicador. Girem fortament a la dreta i seguim en direcció al cap del Verd, prenent orientació est, i ens incorporem a una espècie de pista d’herba una mica precària. Uns cent metres, aproximadament, més endavant, compliquem el recorregut.
Deixem el camí marcat. En el mapa d’Alpina figura una senda que puja a la cresta i el sector de la Moixa, prop de la cota 1726. Jo no vaig saber llegir el mapa i no vaig trobar el camí, que sembla passar per la part de darrere d’una edificació en ruïnes que es veu al nord de la nostra posició. Pot ser que estigui perdut. No obstant això, no haurem de tenir problema de pujar a aquesta cota per diferents sectors del vessant de la muntanya. La vegetació consta de matoll i pi, així que haurem de trobar els millors passos per sortir de la zona.
Una vegada superat aquest espai, es fa molt més fàcil el trànsit fins a la cresta. Una vegada a la cresta podem anar seguint la corba de nivell fins a superar el tàlveg i començar a descendir a la recerca de la pista que passa prop de la cota 1660, o bé podem baixar directament a la recerca d’aquesta cota. El cas és que hem de baixar a trobar la pista que ve del coll de Port. Finalment la trobem i ens hi incorporem i la seguim per la dreta, en sentit nord-est, iniciant un suau i constant descens fins a arribar a la Plana. Quan arribem, continuem recte per la pista principal en sentit est i deixem a la dreta una pista més precària. Trobem una altra pista que ve en sentit nord-oest cap a sud-est. Girem a la dreta i prenem orientació sud-est, i deixem així la pista per la qual venim.
Ens incorporem a l’itinerari 29 de BTT. Passarem de llarg una cabanya que deixarem a l’esquerra i un dipòsit d’aigües dels bombers i un abeurador a la dreta. Es desconeix el nivell de potabilitat de l’aigua de l’abeurador. Seguim per la pista principal, que fa una corba a l’esquerra agafant orientació nord-est i deixem una altra pista que segueix recte. Quan portem caminats uns 1.000 metres anem recte en sentit nord-est per la pista més precària i deixem la pista principal que se’n va en sentit sud-est en direcció al prat Major. La pista que prendrem s’anirà difuminant i passarà a convertir-se en corriol molt a prop ja de la canal Vella. Així arribem als peus de la canal. Veiem la imponent pujada. Tenim per davant 1.250 metres amb un pendent mitjà del 36,50%. Ànim i cap amunt. Amb cor i serrant les dents. Després d’una dura pujada sortim de la canal. Al final hem superat el tràngol. Ens refem de l’esforç i triem entre dues alternatives: com que hem pujat “poc” podem continuar pujant una mica més i anar a buscar la cresta o podem seguir pel clot de les Fustes. Per tots dos costats arribarem al cim. Aquí proposem l’opció de la cresta i així contemplar les diferents canals que baixen de la muntanya. Tenim un bon tros per caminar. Arribem al cim després de recórrer uns 1.700 metres de camí bastant agradable.
Esplèndides vistes en 360º. Trobem diferents panells panoràmics amb informació del que veiem. Per agafar el camí correcte pel qual baixarem haurem de buscar al terra senyals de pintura, primer de color blau i després de color groc.
Cal dir que tots dos colors són bons, però abans de començar el descens per una de les canals, se separen. El groc baixa una mica més al sud que el blau. Així arribem al peu de la canal de baixada. Aquí els senyals de pintura se separen. Si anéssim seguint els senyals blaus aniríem pel camí que figura en el mapa d’Alpina. Si es decideix agafar aquesta opció trobarem que més endavant els senyals tornen a ajuntar-se. El que sí que ha de quedar clar és que no hem de perdre de vista els senyals ja que d’una altra manera se’ns pot girar feina. Són uns 550 metres de baixada fins a arribar al final de la canal.
Ara ens toca fer un flanqueig per anar agafant, a poc a poc, orientació nord-oest, sempre seguint els senyals de pintura que, repeteixo, mai hem de perdre. Finalment tornem a tenir els senyals de pintura blaus i grocs junts. Girem fortament en sentit sud-oest i tornem a baixar per terreny de tartera. Potser veurem a la nostra dreta un sender que deixa la tartera. És una drecera que millor que no agafem ja que el camí bo és molt a prop. Més endavant abandonem la tartera pel sender que surt per la dreta en sentit nord-oest i seguim les marques de pintura. D’aquesta manera arribem al coll Veis. Pal indicador. Seguim indicacions en direcció al coll de Port. Seguim les marques de pintura groga. Potser finalment acabem per perdre-les però no tindrem problema ja que continuant per la senda més evident tornarem a trobar-les i arribarem al coll de Prat Major. Encreuament de senderes i pal indicador. Continuarem en direcció al coll de Port. A uns 720 metres fem un gir de 180º i deixem al davant la senda que segueix en sentit sud. El nostre itinerari segueix els senyals de pintura groga o verda festuc. Al cap de 50 metres trobem un filat que hem de creuar i seguim el sender senyalitzat amb pintura groga. En el proper desviament anem pel sender marcat amb pintura groga i deixem a l’esquerra un altre sender que baixa al coll de Coma Pregona. Tornem a seguir el sender marcat i en deixem un altre que se’n va per la dreta. Així ens trobem amb la pista que puja del coll de Coma Pregona. Veiem un pal indicador. Continuem en direcció al coll de Port i comencem un fort descens per pista. Uns metres més endavant, uns 650, seguim recte pujant en sentit nord-oest i deixem a l’esquerra una altra pista que gira per baixar a la carretera.
També aquesta pista la podríem utilitzar per estalviar-nos el pas per Planers i evitar així el gos. Més endavant tenim una altra alternativa. Aquesta arriba als 100 metres ja que podem anar per la pista, guanyant altura. Millor si deixem la pista i baixem per l’esquerra a una altra pista més precària que tenim uns metres per sota de la nostra posició. D’aquesta manera ens estalviem una pujada ja que aquesta pista és plana. Així tornem a sortir a la pista que ja hem fet servir al començament de la caminada. Ja solament ens queda desfer el camí fins al cotxe. Si volem evitar el pas per la casa i no sentir el gos podem girar a l’esquerra i tornar a trobar la pista asfaltada que ens portarà al cotxe. També podem seguir recte i continuar desfent el camí.