Cap de Boumort

Sortim del refugi i anem seguint el llau del Prat en direcció al llogaret abandonat de Cuberes. Quan som, aproximadament, a la cota 1.450 girem en sentit sud-est per anar a seguir, en pujada, la llau de l’Avet. En un moment donat el creuem per anar a trobar els dipòsits d’aigua que hi ha a peu de la pista d’accés al refugi.
Ens hi incorporem i la seguim per l’esquerra en sentit nord-est durant uns 650 metres. En aquell punt neix, per la dreta, el camí que el guarda del refugi de Cuberes ha fitat perfectament i que ens porta, després de 1.000 metres de forta pujada, a assolir la cota 1.717, en mig d’un prat boscós a la part alta del bosc de Cuberes que ens servirà per recuperar l’alè.
El camí que seguirem, el fitat, supera la paret que tenim al davant prenent direcció oest. Seguint recte, en direcció al barranc d’Arcalló (mapa ICC escala 1:10000) tenim una altra possibilitat de continuar el camí. Seguint les fites arribem al prat de l’Orient. Aquí cal abandonar el camí fitat i anar en sentit sud-est, sense camí, per tal d’iniciar la pujada al roc dels Quatre Alcaldes i continuar en el mateix sentit de la marxa per baixar a la Barrera. Seguirem a la recerca del nostre objectiu i agafarem una estona la pista, que abandonarem ràpidament per flanquejar, o pujar-lo directament, el tossal Negre (en el nostre cas el flanquegem), però el que no ens estalviem és el tossal de Caners tot i que tots dos són evitables fent la pista fins al prat Montaner, com vam fer de tornada.
Aquest prat és el punt d’inflexió del recorregut, ja que és el que ens facilita la pujada al cim. Penso que la pujada s’ha de plantejar en el sentit contrari al reflectit en el track. Millor pujar en sentit sud-oest, per la coma de Castells i la Creueta i baixar per la canal de lo Pou de Gel. El camí que porta a la Creueta, passant pel pas Comptador, és espectacular i està perfectament fitat i el trajecte des de la Creueta fins al cim de Boumort i Pou de Gel no ha de comportar dificultats. Les fites ens aniran indicant el camí per trobar la boca de la canal.
Si no es vol baixar per aquí, es pot desfer el camí fins a la Creueta i el prat Muntaner, però penso que la canal és molt interessant. La sortida de la canal és clara. Quan acaba la paret de la dreta hem de sortir de la tartera i mirar de seguir un corriol molt perdedor que segueix tota la paret, que tindrem a la nostra dreta. Si no trobem aquest pas cap problema. La tartera segueix perdent altura fins que mor a la pista que d’Hortonada i la coma d’Orient puja al prat Montaner i, que per cert, és apta per a tot tipus de vehicle i seguint-la baixa a Cabó.
Pujant al cim per la banda que més us agradi gaudireu de les magnífiques vistes, si el dia és l’adequat. El cim del cap del Pou de Gel no és tan perfecte com el del cap de Boumort, ja que el primer està envoltat de pins que no permeten gaires vistes, en canvi el de Boumort és per ser-hi una llarga estona.
Gaudit el cim, hem fet el descens i hem tornat al prat Montaner.
La tornada la plantegem per la pista, molta pista, que sembla que no s’acaba mai. Fem un tros de camí ja conegut i a la Barrera seguim per la pista en direcció al coll de la Basseta. Anem per la pista, ara en feixuga pujadeta, amb les cames força carregades a hores d’ara, i quan som al final de la pujada localitzem, al costat dret de la pista, la fita que ens marca l’inici del camí fitat que en fort descens ens ha de portar de nou a la pista de Gerri de la Sal a Taús, just al trencall que porta al refugi.
Cal parar, però atenció a un punt força complicat. Quan som a la cota 1.600, segons el mapa de Piolet, el camí acaba en un gran salt, antigament, d’aigua. Les fites es desvien a l’esquerra, un pèl amagades, i el camí es complica força ja que és molt dret i pendent, a més a més de relliscós i humit.
Superat aquest curt tram, que ens demanarà molta atenció, no tindrem cap més impediment que ens dificulti arribar a la pista.
Així doncs, seguint-la uns 700 metres acabarem el recorregut.