La pujada al cap de Boumort, plantejada des del refugi de Cuberes, és peluda.
Havia llegit que des de cap de la Vall era llarga i feixuga i des d’Hortonada més del mateix. En canvi fent en cotxe fins al refugi de Boumort, lliure, era massa fàcil, així que també descartable. Quedaven dues alternatives: coll de Llívia o Cuberes. Sigui pel que sigui em vaig decantar per l’última. Però Déu-n’hi-do. Va resultar també una alternativa dura, llarga i treballada al 100 per 100. Això sí, molt gratificant.
Va tenir molt a veure amb la decisió de partir des del refugi el fet que la caminada es va fer en plena època de bram i pel que sembla vaig engaltar la millor setmana, ja que vaig aconseguir veure cérvols mascle. Va ajudar molt a aquesta observació el fet que els camins pels quals es camina són molt poc transitats, o així em va semblar a mi. No vaig trobar cap animal de dues potes en tot el recorregut. Tan sols cérvols, voltors, vaques i ovelles. Per fer aquest recorregut em vaig recolzar en un trajecte no acabat de Toni Plans penjat a Wikiloc i que jo vaig tenir la sort de poder completar. Aprofitaré aquest espai per matissar alguns aspectes del track deixat.
En primer lloc diré que penso que el sentit de la marxa és el correcte entre el refugi, el coll entre el roc dels Quatre Alcaldes i la tornada al refugi. En canvi penso que la circular entre el prat Montaner, els cims i la tornada al prat Montaner s’ha de fer a l’inrevés. La canal que hi ha entre lo Pou de Gel i la plana cimera, d’uns 150 metres de desnivell, és molt dreta i majorment composta de tartera i és molt pesada de fer. Millor plantejar-la de baixada. En canvi la pujada per la coma de Castells i la Creueta és molt tranquil·la i de molt bon fer.
Seguint instruccions del molt amable guarda del refugi vaig iniciar el recorregut seguint la corba de nivell fins a aparèixer a uns dipòsits d’aigua que hi ha a la pista d’accés al refugi, cosa que em va fer seguir pista un bon tros per trobar el començament del camí fitat que en Gabi em va indicar. Penso que es pot anar molt més temps per dintre del bosc i sortir molt més enllà de la pista (al track deixo una mostra), però això no ho tinc comprovat, tot i que el bosc, com sempre, és molt net i obert, mancat totalment de sotabosc. Quan deixem la pista i iniciem la pujada pel camí fitat i acabem el primer llarg de pujada, quan som a prop de la cota 1.730, que el camí fitat gira a dreta, deixo al track marcat l’inici d’un altre sender que, pel que sembla, passa per sobre dels cingles de la Roca Roja i surt a la Barrera, al final de la Canal Vella. Jo no el vaig fer però altres tracks consultats sí que passen per allà.
I res més, tan sols cal dir que aquest és un itinerari que, tot i la duresa, és per gaudir-lo. Els boscos, prats alpins, bestioles… Faran que al final no ens recordem dels patiments soferts.
Ah, l’atenció al refugi de Cuberes és de treure’s el barret. Gràcies, Gabi, ets un fenomen.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Refugi de Cuberes | 1.1365790 | 42.2740609 | 07:46:45 | 1.463 | 0 |
Inici camí fitat | 1.1470579 | 42.2741701 | 08:17:18 | 1.500 | 1.734 |
Roc dels Quatre Alcaldes | 1.1510801 | 42.2579549 | 09:26:36 | 1.889 | 4.643 |
Tossal de Caners | 1.1582890 | 42.2467190 | 09:56:30 | 1.936 | 6.357 |
Tartera de lo Pou de Gel | 1.1420910 | 42.2424340 | 10:40:31 | 1.864 | 8.176 |
Cap del Pou de Gel | 1.1420470 | 42.2383129 | 11:11:02 | 2.061 | 8.855 |
Cap de Boumort | 1.1347199 | 42.2349701 | 11:24:09 | 2.066 | 9.638 |
Pas Comptador | 1.1473459 | 42.2347570 | 11:50:06 | 1.882 | 11.320 |
Prat Muntaner | 1.1507030 | 42.2414701 | 12:02:34 | 1.842 | 12.160 |
La Basseta | 1.1424251 | 42.2599590 | 12:47:15 | 1.804 | 15.680 |
Refugi de Cuberes | 1.1366230 | 42.2740430 | 13:32:06 | 1.463 | 18.230 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: la del mapa de Piolet
- Punt d’inici: refugi Cuberes Casa Miró
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: muntanyisme
- Fonts d’aigua: al refugi
- Dificultat física: alta
- Altura màxima: 2.066 metres
- Pendent mitjà de pujada: 12,50%
- Cartografia: Editoral Piolet
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: alta muntanya
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 35 minuts
- Dificultat d’orientació: alta
- Altura mínima: 1.438 metres
- Pendent mitjà de descens: 11,20%
- Mapa: Boumort w-v2
- Accesibilitat: pista de terra. Cal 4×4
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 5 h. 10 minuts
- Dificultat de progressió: molt alta canal Pou de Gel
- Ascens positiu: 1.055 metres
- ibpindex: 124 consultar document
Ressenya del recorregut
Sortim del refugi i anem seguint el llau del Prat en direcció al llogaret abandonat de Cuberes. Quan som, aproximadament, a la cota 1.450 girem en sentit sud-est per anar a seguir, en pujada, la llau de l’Avet. En un moment donat el creuem per anar a trobar els dipòsits d’aigua que hi ha a peu de la pista d’accés al refugi.
Ens hi incorporem i la seguim per l’esquerra en sentit nord-est durant uns 650 metres. En aquell punt neix, per la dreta, el camí que el guarda del refugi de Cuberes ha fitat perfectament i que ens porta, després de 1.000 metres de forta pujada, a assolir la cota 1.717, en mig d’un prat boscós a la part alta del bosc de Cuberes que ens servirà per recuperar l’alè.
El camí que seguirem, el fitat, supera la paret que tenim al davant prenent direcció oest. Seguint recte, en direcció al barranc d’Arcalló (mapa ICC escala 1:10000) tenim una altra possibilitat de continuar el camí. Seguint les fites arribem al prat de l’Orient. Aquí cal abandonar el camí fitat i anar en sentit sud-est, sense camí, per tal d’iniciar la pujada al roc dels Quatre Alcaldes i continuar en el mateix sentit de la marxa per baixar a la Barrera. Seguirem a la recerca del nostre objectiu i agafarem una estona la pista, que abandonarem ràpidament per flanquejar, o pujar-lo directament, el tossal Negre (en el nostre cas el flanquegem), però el que no ens estalviem és el tossal de Caners tot i que tots dos són evitables fent la pista fins al prat Montaner, com vam fer de tornada.
Aquest prat és el punt d’inflexió del recorregut, ja que és el que ens facilita la pujada al cim. Penso que la pujada s’ha de plantejar en el sentit contrari al reflectit en el track. Millor pujar en sentit sud-oest, per la coma de Castells i la Creueta i baixar per la canal de lo Pou de Gel. El camí que porta a la Creueta, passant pel pas Comptador, és espectacular i està perfectament fitat i el trajecte des de la Creueta fins al cim de Boumort i Pou de Gel no ha de comportar dificultats. Les fites ens aniran indicant el camí per trobar la boca de la canal.
Si no es vol baixar per aquí, es pot desfer el camí fins a la Creueta i el prat Muntaner, però penso que la canal és molt interessant. La sortida de la canal és clara. Quan acaba la paret de la dreta hem de sortir de la tartera i mirar de seguir un corriol molt perdedor que segueix tota la paret, que tindrem a la nostra dreta. Si no trobem aquest pas cap problema. La tartera segueix perdent altura fins que mor a la pista que d’Hortonada i la coma d’Orient puja al prat Montaner i, que per cert, és apta per a tot tipus de vehicle i seguint-la baixa a Cabó.
Pujant al cim per la banda que més us agradi gaudireu de les magnífiques vistes, si el dia és l’adequat. El cim del cap del Pou de Gel no és tan perfecte com el del cap de Boumort, ja que el primer està envoltat de pins que no permeten gaires vistes, en canvi el de Boumort és per ser-hi una llarga estona.
Gaudit el cim, hem fet el descens i hem tornat al prat Montaner.
La tornada la plantegem per la pista, molta pista, que sembla que no s’acaba mai. Fem un tros de camí ja conegut i a la Barrera seguim per la pista en direcció al coll de la Basseta. Anem per la pista, ara en feixuga pujadeta, amb les cames força carregades a hores d’ara, i quan som al final de la pujada localitzem, al costat dret de la pista, la fita que ens marca l’inici del camí fitat que en fort descens ens ha de portar de nou a la pista de Gerri de la Sal a Taús, just al trencall que porta al refugi.
Cal parar, però atenció a un punt força complicat. Quan som a la cota 1.600, segons el mapa de Piolet, el camí acaba en un gran salt, antigament, d’aigua. Les fites es desvien a l’esquerra, un pèl amagades, i el camí es complica força ja que és molt dret i pendent, a més a més de relliscós i humit.
Superat aquest curt tram, que ens demanarà molta atenció, no tindrem cap més impediment que ens dificulti arribar a la pista.
Així doncs, seguint-la uns 700 metres acabarem el recorregut.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.