Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, que la fa més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes.
La llegenda atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l’any 1285. Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l’est. Assoleix els 2.784 m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.
El cim del Canigó es troba en mig d’una serralada de tres cims amb la pica Joffre (2.362 m) al nord i el puig de Tretzevents (2.731 m) al sud. Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra Mundial pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923).
Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera. El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat del Rosselló l’origen de Catalunya com a nació. Tot això fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió.
Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots “Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades“, així com el poema Canigó, de Verdaguer. En aquests versos Verdaguer compara el Canigó amb una magnòlia gegantina.
És un cim accessible i molts s’hi atreveixen, sobretot el 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la flama del Canigó, una flama que vigilen tota la nit. L’endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Les Estables2.446228942.460976007:09:131.7830
Vall de Bessibés2.451913042.471990007:50:072.1011.573
Pas dels Isards2.459676042.480257908:40:152.4243.109
Portella de Tres Vents2.458688042.495922009:36:302.6365.092
Gorgs del Cady2.461636042.498774010:17:122.4485.675
Camí refugi Arago2.458296042.509407010:45:462.3537.056
Canigó2.456598042.518982012:02:282.7819.385
Les Estables2.447026142.460141016:28:501.77319.307

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS  Garmin GPSMAP 60 CSX

  • Toponímia:  la de l’IGN France
  • Punt d’inici: cabane des Estables
  • Itinerari senyalitzat: fites
  • Tipus d’activitat: alpinisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: molt alta
  • Altura màxima: 2.780
  • Pendent mitjà de pujada: 18,25%
  • Cartografia: IGN Top 25 et Série Bleue
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: lineal
  • Temps aturat:  1 hora 56 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  1.753 metres
  • Pendent mitjà de descens: 18,40%
  • Mapa: 2349 ET
  • Accessibilitat: pista forestal en estat precari. Cal vehicle 4×4
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 07 hores 25 minuts
  • Dificultat de progressió: cal grimpar
  • Ascens positiu:  1.711 metres
  • ibpindex: 185 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 15 de juliol de 2009, data de realització del recorregut.

Sortim dels Estables en direcció nord-oest per guanyar el coll de Bocacerç.
Girarem a la dreta en sentit nord-est per remuntar tota la vall de Bassibés i anirem a passar sobre el pla dels Isards i al costat mateix de la font dels Isards, travessarem la carena de la muntanya Rasa i tot seguit tota la vall de la Comalada per la cara oest fins a arribar a la portella de Tretzevents.
Baixarem i travessarem tots els gorgs del Cadí per trobar el camí que puja al Canigó i ve del refugi de Miralles. La tornada és el mateix recorregut però a la inversa. De la vall de Bassibés al final dels gorgs del Cadí, trobarem moltes fites de pedres.
De camí fressat, ben poc.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.