Besiberri nord

Besiberri Nord

Aquest cim, penso jo, no és per a tothom.
La veritat és que tan sols conec dues experiències explicades directament per dues persones diferents que han fet aquest cim i ambdues m’han explicat la mateixa versió: havien fet la baixada sense rapelar, però les ressenyes deixades a internet, i les fotografies penjades, parlaven de l’ús de cordes.
Nosaltres anàvem preparats per fer aquesta tècnica però finalment no la vam utilitzar. Jo ho vaig passar una mica malament en un punt determinat, tant de pujada com de baixada. El fet d’estar ara mateix explicant-ho demostra que es pot fer sense fer servir cordes (hi han un parell de llocs equipats amb cordino que ajuden, sobretot al descens) però jo aconsellaria encordar-se, si es domina aquesta tècnica.
Nosaltres, per pujar i baixar, vam fer servir l’aresta senyalitzada amb fites que puja per la banda sud-oest de la muntanya, molt aèria però fàcil, feta amb seny, i que al guanyar la cresta gira a l’altre vessant i puja, en sentit nord-est, fàcil, al cim, de forma molt menys aèria. I el mateix per baixar. N’hi ha també que puja i baixa més directament fent servir una canal que surt després de superar un petit diedre. D’aquesta no en puc opinar perquè la desconec.
Sigui com sigui, o es domina plenament la tècnica de descens superant passos de tercer grau, molt aeris (s’ha de tenir el cap molt clar) o es va en companyia de gent assenyada que sàpiga fer servir cordes i ràpels, i conegui la muntanya. D’altra manera no aconsello fer aquest cim.
Els motius pels quals us podeu decidir a fer aquest cim…
El Besiberri Nord és un d’aquells cims que tenen tots els al·licients per pujar-los.
És sostre comarcal del val d’Aran, és un 3000, està al parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici, és un mirador excel·lent a tots els cims d’aquest parc…I també forma part del llistat del repte dels 100 cims de la FEEC.
Per tot això val la pena fer l’esforç, físic i mental de pujar-lo.
I per on fer-lo?
Penso que l’opció normal, la que gairebé fa tothom, és una matada. Pujar dret pel barranc de Malavesina ho trobo inhumà. Hi ha uns pendents bestials, de fins al 50%. Fa l’efecte que quan arribis a l’estany de Malavesina has d’estar mort. Suposo que per això moltes ressenyes parlen de, com que està prohibit fer bivac, passar la nit voltant l’estany fins l’endemà.
En el nostre cas vam optar per passar la nit al refugi de Ventosa i Calvell, opció més cara però més còmoda al meu entendre. El refugi es troba 500 metres més amunt del pletiu de Riumalo així que l’aproximació a la bretxa d’en Peyta es fa de manera més pausada, pujant de forma més esgraonada i entretinguda, ja que es van voltant molts estanys, els quals podreu gaudir en total solitud perquè aquest itinerari no és gens transitat.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Aparcament0.855082042.584798015:33:251.7320
Presa de Cavallers0.856101942.584132015:40:111.774393
Pletiu de Riumalo0.857930042.599617116:28:301.8492.487
Refugi Ventosa i Calvell0.877347042.605242017:44:262.2125.670
Estany Cloto0.854188042.608653909:11:292.3419.230
Bretxa Peyta0.833430142.607113010:40:352.74411.543
Besiberri Nord0.826327142.605277011:50:293.00712.907
Estany de Malavesina0.838540042.604292013:29:402.49914.934
Pletiu de Riumalo0.857930042.599617115:08:391.84917.339
Aparcament0.855082042.584798015:57:441.73219.770

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: presa de Cavallers
  • Itinerari senyalitzat: fites
  • Tipus d’activitat: alta muntanya
  • Fonts d’aigua:  al refugi
  • Dificultat física: molt alta
  • Altura màxima: 3.008 metres
  • Pendent mitjà de pujada:   14,70%
  • Cartografia: Editorial Alpina 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 3 h. 21 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 1.775 metres
  • Pendent mitjà de descens:   19,40%
  • Mapa: Vall de Boí
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant: 7 h. 20 minuts
  • Dificultat de progressió: grimpades i ràpel (1)
  • Ascens positiu: 1.685 metres
  • ibpindex:  155 consultar document

        (1) grimpades de 3er grau i el ràpel, si es té                 experiència, es pot evitar

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo els dies 5 i 6  de setembre de 2013, data de realització del recorregut.

Explicació per a aquells que mai han pujat al refugi de Ventosa i Calvell, la resta es pot abstenir de llegir-la
Una vegada sou a dalt de la presa de Cavallers connecteu amb el camí, planer, que ressegueix tot l’embassament per la banda est, fins al final d’aquest. Tot el camí fins al refugi es troba senyalitzat amb petites estaques de fusta amb la part superior pintada de color groc. Una vegada al final de l’estany es comença a remuntar el pletiu de l’Obaga i s’ascendeix al pletiu de Riumalo. Es creua de cap a cap aquest sector, travessant el riuet de l’estany Negre un parell de vegades, per dues palanques de fusta (1) i es comença a remuntar el barranc de les Llastres. A la cota 2100 aproximadament el camí gira en sentit sud-est i ens porta, en suau pujada, al refugi. De la presa al refugi teniu poc més de 2 hores.

Informació per a tots, tant els que han pujat per primera vegada al refugi com per als que ja ho hagin fet en alguna ocasió
Aquest recorregut està totalment fitat, però ull, no totes les fites ens valen, com més endavant explicaré.

Sortirem del refugi pel camí de la travessia Carros de Foc que porta al refugi de la Restanca.
A l’alçada del primer estany que trobem abandonem aquest sender i travessem la boca de sortida de l’estany i l’anem remuntant per la seva banda de ponent. Veurem que hi ha fites que ens marquen el camí. Remuntem un parell d’estanyets més i anem seguint les fites. S’ha d’anar amb compte i mirant el mapa, ja que nosaltres vam perdre el camí bo, seguint les fites que ens van portar a l’estany de Tumeneia de Baix. Cap problema. Quatre fotos i fer camí alternatiu, fent drecera, per anar a buscar el correcte.
En el cas de fer el mateix que nosaltres, no deixar-se enganyar per les fites i seguir-les amb la intenció de voltar l’estany. Aquestes no són bones pel nostre itinerari, millor tirar pel dret com vam fer nosaltres. La zona és oberta i amb molts bons passos que permeten anar per on vulguem.
De nou al camí correcte ja tenim clara (la tenim al davant, a la llunyania) la propera referència, el pas, o collet, dels Isards, allà a prendre per… abans però, davallarem uns metres fins a l’estany Cloto i començarem una costeruda pujada, alternant terreny herbós i pedregós, fins a aquest pas dels Isards. Propera referència, la bretxa d’en Peyta. 200 metres de desnivell per terreny de fàcil caminar, tret d’un petit tros que hem de superar per pujar una mena de grau que hi ha a prop de la bretxa. No cal arribar-hi. Uns metres per sota fem un flanqueig per anar a trobar el camí que puja de l’estany de Malavesina i ja, seguint-lo, arribem a la base i punt d’inici de l’ascensió final al Besiberri Nord. Pals i motxilles a terra i allà es poden quedar fins a la tornada.
Aquí ens vam trobar amb dubtes però es van aclarir ràpidament. Hi ha una diagonal senyalitzada amb fites que és la que vam seguir. És un terreny molt aeri però amb seny i el cap clar es fa bé. Hi ha un punt molt compromès en el qual, algú amb sentit comú, ha posat un cordino que ajuda moltíssim a superar aquest pas. L’ascensió continua però ja sense la sensació de tant perill. Encara hi ha un roc d’uns dos metres, just sortir del pas anterior, que s’ha de grimpar, també amb l’ajuda d’un cordino que fa la seva feina de meravella.
Finalment, just quan pensem que ja som a la cresta, hi ha un roc que hem de voltar, que es troba just en el punt en el qual la paret cau a plom per la nostra esquerra. Arrapats com pops s’ha de voltar i sortim a la cresta. Per l’esquerra, a l’altra banda de la muntanya, a la cara oest, neix una mena de camí fitat que permet flanquejar la muntanya, a la recerca definitiva del cim, per terreny mot més protegit i amb sensació de menys perill.
Per baixar, desfer camí.
Hi ha altres fites que baixen per altre lloc diferent, però això ho desconec, així que no ho ressenyaré. Vam desfer el camí fins al primer cordino que trobem, el del roc de 2 metres. Desgrimpat aquest roc, el que és fàcil, assenyat i diria jo que obligatori, és dirigir-se a l’esquerra a buscar el punt al qual hi ha instal·lat un ràpel. Nosaltres portàvem equipament per fer-lo, però sembla que no es va voler perdre temps posant-se l’arnès i altres equipaments i es va desgrimpar el famós punt compromès de la pujada. Aquí el cordino va fer molta més feina que a la pujada. Aquí sembla una assegurança de vida. El cordino i una arrel que deu ni do la confiança que dona.
Això sí, aquest tram s’ha de fer, per fer-lo, penso jo, fàcil, amb el pit a terra, esquena amunt i els peus pel davant. Ja s’ha superat el pitjor. Ja tenim la base de la muntanya a tocar. Recollim els estris anteriorment abandonats i seguim desfent camí fins a l’alçada de la bretxa d’en Peyta. Quan som davallem directament a la canal que baixa a l’estany de Malavesina. És un descens fort i vertiginós amb pendents mitjans del 40% però de bon fer.
Passem de llarg l’estany i seguim baixant, amb la mateixa verticalitat o més, acompanyant sempre les aigües del barranc de Malavesina, encaixonats entre les parets de les pales de Riumalo, fins que acabem al pletiu de Riumalo. Aquí ja enllacem amb terreny conegut. Ja tan sols resta desfer el camí del dia anterior per baixar a l’embassament de Cavallers i arribar de nou a l’aparcament.
(1) Des de la primera palanca es pot veure, si el dia acompanya, el Besiberri Nord, encimbellat al final del Barranc de Malavesina

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.